Hui és quasi obligatori parlar dels pressupostos generals de l'estat, però no patisquen, que no em posaré a comparar territoris, ni xifres invertides, ni uns anys amb els altres... No, la idea és parlar de com s'aproven els pressupostos generals de l'estat. Amb el suport de qui i a canvi de què.
És una vella tradició en la política espanyola que quan no hi ha majoria absoluta, els partits que han governat els darrers 30 anys (PSOE i PP) acaben pactant amb els grups nacionalistes. Habitualment amb els catalans, que sempre han sigut per una qüestió demogràfica molt més nombrosos que els bascos. I no cal dir res dels gallecs o valencians, per exemple, que durant anys, tot simplement no hem existit.
El PP va guanyar les eleccions, però amb un resultat insuficient per governar. PSOE i Ciudadanos van pactar una proposta d'alternativa al govern del PP. Però no van seduir a altres socis necessaris. Davant l'impossibilitat de formar govern, es van repetir les eleccions. Tornà a guanyar el PP amb millor resultat, però novament molt lluny de tindre una majoria suficient. Este cop, però, van assumir que no hi hauria més remei que governar en minoria.
Ciudadanos, que havia repetit per activa i passiva, que com ells volien canviar la política, no donarien suport de cap manera a Mariano Rajoy, van decidir donar suport a Mariano Rajoy. Amb un pacte que el PP ja va dir que compliria si podia, i que si no podia, tal dia faria un any.
Configurat el govern, calien uns pressupostos, no es podia seguir governant amb pressupostos prorrogats. Afortunadament per al PP, eixe pacte amb Ciudadanos incloïa, "por el bien de España", el suport als pressupostos a canvi de què inclogueren algunes partides, francament, no gaire ambicioses.
Però tot i això al PP li faltaven vots. El PSOE que amb la seua abstenció (gairebé unànime) havia permés a Rajoy ser elegit President, va vore que les bases s'emprenyaven, i van haver de fer com si foren d'esquerres i dir que no als pressupostos. I ja se sap que quan el PSOE de Díaz diu que no, pot voler dir "que si, que no, que caiga un chaparrón que proteja los artículos de la Constitución", o tot el contrari. Així que al PP li calien alguns vots més.
Les franquicies d'Astúries i Navarra, un diputat canari amb ganes de negociar, i... I el PNB. Un partit al qual no massa mesos enrere el PP considerava poc menys que padrí d'ETA (en pau descansem!), i uns estripa mapes que volien acabar amb l'Espanya castellana.
Però ara tot això ja els hi és igual. I si els hi ha desquadrat fins i tot abans de la primera votació uns pressupostos que Montoro presentava com els millors del món mundial, també. Necessitaven uns vots, i el PNB els ha oferit a canvi d'uns 4.000 milions d'euros. Cinc vots, 4.000 milions.
Això ha reviscolat un cert debat sobre el paper que podien jugar o no, els quatre escons de Compromís. Alguna gent creu que havíem d'haver negociat amb el PP, tal com ho ha fet el PNB. Jo diré la meua. Per tarannà personal sóc partidari dels pactes. Per això entenc als que diuen que Compromis podria haver fet com el PNB. Però més enllà del rebuig a mantenir el partit més corrupte de la història al govern, alerta que hi ha una diferència substancial.
El PNB, que recapta impostos al seu territori, ha pactat pagar menys. Té les claus de la caixa. Nosaltres hauríem d'haver pactat "cobrar més", i la clau de la caixa la té el partit més corrupte...i més trampós.
No és el mateix. En absolut. Tot això obviant que el PP no hagués negociat amb el valencianisme! Si ha obligat als seus a fer marxa arrere en les crítiques al pressupost que unànimement votaren les nostres Corts!
La culpa d'uns pressupostos que es massacren, ens impedeixen ser competitius, no és de la no negociació de Compromís, ni de la negociació del PNB. La culpa és dels diputats i diputades valencians del PP i Ciudadanos.
1 comentari:
Allò que cal fer és posar en evidència la desigualtat tan flagrant que hi ha a Espanya. ¿Som els valencians menys espanyols que els bascos? Si no és així, ¿per què no tenim els valencians un sistema de finançament igual als dels bascos?
Enric Morera ja ho va proposar fa anys: el Concert Econòmic Responsable. Que cada Comunitat Autònoma es faça responsable de recaptar els impostos al seu territori. I llavors s'acabarien els planys i el victimisme.
Publica un comentari a l'entrada