03 de desembre, 2016

"HO PODRIEM FER MILLOR" LEvante-EMV 03.12.12


És la Conselleria d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball. I del Conseller Climent depenem dos Secretaris Autonòmics. Blanca Marín, que ho és d'Economia Sostenible, Sectors Productius i Comerç; i jo que ho sóc d'Ocupació i al mateix temps Director General del SERVEF.
Després estan les direccions generals. De la meua Secretaria Autonòmica en depenen tres. Dos dins del mateix SERVEF i una que s'ocupa del treball i benestar laboral, vinculada a la Direcció de l'Institut Valencià de Seguretat i Salut en el Treball.
És a dir, que les meues competències tenen a vore amb la seguretat i benestar laboral, i sobretot en la formació ocupacional i en tot el procés d'intentar casar oferta i demanda, en allò que li diem "mercat laboral".
En el cas de l'altra Secretaria Autonòmica hi ha quatre Direccions Generals. Una d'economia, emprenedoria i cooperativisme. Un d'indústria i energia. Una tercera d'internacionalització. I finalment una de comerç i consum.
Tot l'equip junt, treballem (amb la resta del Consell, clar, però nosaltres de forma molt especial) en la transformació del sistema productiu valencià. Tenim el convenciment, i acumulem proves empíriques, científiques i treballs acadèmics, que ens demostren que el país necessita una revisió d'eixe sistema, o estem abocats a mantenir taxes de desocupació inassumibles. Un fracàs social.

Si repassen els primers dos paràgrafs, podran deduir que jo m'ocupe bàsicament de les persones aturades. No només d'això, però sí que hi dediquem una quantitat de recursos econòmics i humans, considerabilíssims. Mentre que la meua companya es dedica a les polítiques que de forma més nítida poden ajudar a canviar eixe model productiu al qual m'he referit.
Ara una xifra. Aproximada. 365 milions d'euros. Milió amunt, milió avall (quina barbaritat parlar així de milions d'euros!!!) eixe és el pressupost que té la Conselleria, abans del tràmit parlamentari. No sé a hores d'ara com acabarà el pressupost de la Generalitat, però no canviarà extraordinàriament. I en tot cas, per al que vull dir, no hi fa res. I és que el que vull dir és que d'eixos 365 milions d'euros, uns quants els gestionem al SERVEF, però és que s'hi sumem els diners que ens arriben del Ministeri i de la UE el servei públic de formació i ocupació, gestiona més de 320 milions. Gaire bé tant com recursos propis té la Conselleria en el seu conjunt.
És obvi que el treball que nosaltres fem és importantíssim, sobretot, perquè dista molt de ser un treball pal·liaitu de la situació d'ocupació. Tot el contrari, els diners els dediquem a incentivar la contractació i molt especialment a la formació de persones desocupades, i també a la formació continuada d'aquelles que sí que estan treballant. 
El mal de la cosa, és que eixes desenes i desenes de milions públics que invertim en formació mai no han estat avaluats. La UE els envia, ens controla com els gastem, però mai no s'ha molestat en preguntar si els seus diners (que a sobre són finalistes, ells decideixen en que gastar-los) estan ajudant a resoldre la situació. Podriem dir el mateix dels fons SEPE, els que envia el Ministeri. Un despropòsit tot plegat. Nosaltres ara anem a analitzar-ho, ho fem amb col·laboració amb les universitats públiques, que ens ajudaran també a diagnosticar les necessitats reals de formació. Per edats, per sectors, per comarques, per gènere... Avaluar per optimitzar. 
Però de veritat del que volia parlar és de que en realitat, destinem molts diners a formació de persones aturades i pocs per a ajudar a la internacionalització de les nostres empreses, és a dir, per ajudar a buscar nous mercats per als nostres productes, nous clients que ens permeten vendre més, i per tant produir més, i en conseqüència, contractar més gent per fer eixos productes. Pocs diners per a la indústria valenciana, tant necessitat com està el país d'un nou pla de reindustrialització comarca a comarca. O poc per a l'energia, que segons no pocs estudis, podria representar un jaciment d'ocupació important, i una modernització social que generaria grans estalvis econòmics. Molt pocs diners per donar suport al cooperativisme, com a fórmula d'economia social, que tan bons resultats ha donat en altres llocs. O per acompanyar a l'emprenedoria en els primers compassos. A eixes persones físiques o jurídiques que volen crear una empresa. I un altre pessic menut per al comerç valencià, que representa una part poc menystenible dels llocs de treball del nostre sistema. Totes estes polítiques sumen massa poc.

És molt possible que si poguérem dedicar tants milions d'euros a totes estes polítiques, com els que dediquem al SERVEF, el SERVEF en necessitaria molts menys. El món al revés. El fet urgent no ens deixa fer el que és realment important. Invertim ingents quantitats de diners en resoldre els problemes de les persones desocupades, sense gran capacitat de generar ocupació; mentre no tenim diners per dedicar-los a canviar un model i aconseguir crear ocupació, que és el que realment els ajudaria. De bojos