26 de juny, 2016

"TOCA GUANYAR" Mediterraneo. 26.06.16



Que hui haguem de tornar a votar, per decidir el mateix que fa sis mesos, és una anormalitat democràtica. Tampoc no és cap drama, votar, triar, elegir, opinar negre sobre blanc, mai no és cap drama. Però diguem que no és habitual haver de tornar a votar, només sis mesos després. I això h
a surat sobre la campanya. Ha estat una campanya molt diferent, menys intensa, més centrada en què passarà el dilluns, que en fer propostes programàtiques. I no han estat només els partits, també la ciutadania l'ha viscut de forma diferent.
Divendres a una terrassa vaig sentir a un xic jove explicar que ell no s'havia equivocat en desembre, que ell havia votat bé, així que ara tornaria votar el mateix. Que si algú s'havia enganyat eren els representants que es varen mostrar incapaços d'arribar a un acord de govern, però que ell sabia perfectament el que volia i que no havia canviat d'opinió. Em va semblar un raonament contundent i carregat de lògica.
És cert que a l'Estat Espanyol, des de la restauració democràtica dels 70, no hi ha tradició de coalicions de govern. Ací sempre hi ha hagut una majoria absoluta, o com a poc una sòlida majoria suficient amb alguna ajudeta d'un soci puntual. Era el temps del bipartidisme imperfecte. Això s'ha acabat. Ara cal pensar en una representació de la societat molt més plural. I això obliga a noves formes de govern. O hi ha coalicions, o acords de legislatura, o un govern en minoria que troba majories asimètriques en funció d'allò que es vota. Una pràctica parlamentària nova a casa nostra, tot i que comença a experimentar-se a no pocs ajuntaments. I ja dic, és nou ací, però els nostre veïns ho fan. Itàlia i la seua sòlida ductilitat, la seua etèria fortalesa democràtica, en són un bon exemple. Però també Bèlgica, on per cert, varen estar molt més temps que ací sense un govern central i no hi hagué cap dalt avall. O Alemanya, i no parle només de la gran coalició.
Ací la història és saber si els grups parlamentaris majoritaris, que eixiran esta nit de les urnes, entendran el missatge de este xicot del qual parlava. Vorem si són capaços d'arribar a un acord de governabilitat, o ens condemnaran a tornar a les urnes, com un Sísif qualsevol, un dia sí i l'altre també. I francament em preocupa, perquè a compte del Brexit he sentit a Rajoy, Sánchez i Rivera dir pràcticament el mateix: "que les grans decisions no es poden deixar en mans del poble, que per això estan els polítics". Recorda poderosament aquell vell aforisme segons el qual quan el parlament ha deixat de representar al poble, cal dissoldre al poble.
En fi, deixem-ho que hui no toca fer proselitisme. Això sí, em deixaran, però que acabe amb un desig personal, espere que hui guanyen els meus, que juguen a Gavà! Espere que el Castelló supere l'empat de Castàlia. Una victòria que ens ajude a seguir avançant. L'afició s'ho mereix. PPO

25 de juny, 2016

"DELIRIUM" Levante-EMV- 25.06.16

Empre el títol de la distòpia escrita per Lauren Oliver que narra la història de Magdalena, Lena, una adolescent que viu en un món on l’amor es considera una malaltia perillosa que s’extirpa amb una intervenció mèdica en arribar a la majoria d’edat. Als dubtes propis de l’adolescència s’afegeix la por a la cosa prohibida, una nova coneixença i els canvis que veu en la seua millor amiga, qui qüestiona el sistema establert.
Hi ha qui li troba influències de la fantàstica 1984 de Goerge Orwell, per la vigilància constant dels actes dels ciutadans per part del govern. A mi em recorda poderosament la situació del PP local. El que capitaneja Carrasco i que més aviat sembla una paròdia d’allò que en algun moment va ser el PP.
És com si tot este grup, hagués viscut en una permanent adolescència esbojarrada, i sovint irresponsable, des del govern. I que no va ser fins a complir els 24 que se’n van adonar que els hi venia un gran canvi. I amb eixe canvi, d’adolescent a adult, de govern a oposició, l’extirpació de l’amor. I per tant, la vida en la fosca tristor de qui odia, i viu en permanent rancúnia.
Quan veus al PP esmenar totes les inversions tecnològiques amb propostes imprecises, conscients que són impossibles en estes condicions, i conscients que són coses que ells tampoc no van fer, un no pot evitar tindre la certesa de què es fa, només pel gust de fer-se notar, de molestar. I quan els ho critiques et contesten que a ells els vas fer patir molt. No diuen si amb raó o no. No diuen res, només pensen en una mena de venjança, que com deia Cristina Gabarda de Ciudadanos, en el pitjor dels casos, a qui fa mal és a la ciutadania. Han aconseguit que Gabarda siga l’oposició sensata!
Però encara és més greu quan un cop perdudes totes i cadascuna de les seues esmenes, no gosen votar en contra de la proposta del govern, tot simplement, perquè saben que és justa, lògica, bona i necessària.
Tampoc no passa desapercebut que s’abstingué en la votació d’una ordenança, so pretext que no s’ha aprovat una al•legació d’una associació, intentant dir amb això que no ha estat participativa. No diuen però que eixa al•legació va passar pel Consell de Participació Ciutadana i va ser rebutjada. I sobretot, no entren en el fons de l’al•legació. Tant se’ls en dona si millora o no l’ordenança. Ells, rabiosos perquè les urnes els extirpà violentament l’amor (i la Pasión por Castellón), ara només intenten fer mal. Adolescents enrabiats.
La novel•la va funcionar prou bé, prou bé, com per a què acabés esdevenint una trilogia.
La segona entrega va dur per títol Pandemonium. Esta paraula inventada pel poeta anglés John Milton per definir la capital de l’infern, al seu poema "El paradís perdut", defineix amb precisió el lloc on ara habita el PP local. Perdut el paradís, es creuen en Pandemonium, incapaços d’entendre que l’oposició és una oportunitat per corregir errors i per treballar per Castelló. En eixe abisme, en eixe avern viuen circumspectes i atordits encara.
La tercera entrega de la trilogia es digué Rèquiem. El rèquiem, vostés per molt descreguts que siguen ja ho saben, és la missa de difunts. Demà és diumenge. Els convide a cantar un rèquiem pel Partit Popular, col•legi electoral a col•legi electoral, urna a urna, papereta a papereta, sobre a so... Ui! Perdó!

18 de juny, 2016

"LA POR DELS PERDUTS" Levante-EMV 18.06.16

El PP és un animal ferit que es revolta contra el seu destí i envesteix a tort i dret. No intenta fugir, no busca salvar-se, curar-se...ja no hi creu. Només busca fer mal. Fer a mal a tot el que es moga al seu voltant. I amb especial predilecció ataca a qui sap que l'ha acorralat. En les municipals va passar un poc, l'únic partit amb representació municipal que va créixer va ser Compromís (PP, PSOE i EU va perdre representació, en el cas del PP de forma dramàtica). Però segurament a les Corts la cosa va ser més visible. La majoria de la gent identificà el treball de Compromís com el més eficient en dues coses. La tasca de denúncia de les trampes, incompetències i mentides del PP; i la defensa dels interessos valencians. O potser les dues coses van juntes, perquè els interessos valencians passen per apartar al Partit Popular de qualsevol ressort de poder. 

No només són sospitosos de corruptes, en el seu conjunt, com partit, han estat també titllats per instàncies judicials, de banda organitzada per a delinquir. Però com deia l’altre dia Oltra, i jo fa temps que repetisc, són més perillosos per incompetents i maldestres, que per corruptes. La corrupció l’han de pagar als tribunals, i en efectiu tornant tot el que falta. Però el mal que han fet a la nostra ciutat, i al país sencer, ens costarà anys i anys de pagar, i ho haurem de pagar entre tots. El PP, eixe animal ferit, ha identificat bé el seu principal adversari. És Compromís, i en este moment concret, la candidatura "A la valenciana", que enquesta a enquesta li va menjant terreny a les nostres comarques, posant en perill la seua segona acta de diputat, la que reserven a l'imputat Clavell. Sembla que ara mateix, ens estaríem disputant la primera plaça en eixa competició per representar més i millor a les nostres comarques, allà a Madrid. N'hi ha una altra d’enquesta, de l’àmbit valencià esta, que diu que Compromís continua creixent, que ara mateix ja superaria en vots al PSOE i estaria a només tres escons del PP que continua en caiguda lliure. I això els neguiteja. Molt.

A Castelló passa el mateix, més enllà dels atacs més o menys gratuïts contra CSenM, centren la seua fúria contra Compromís, i especialment contra mi, per ser-ne la cara més visible a la ciutat. Esta setmana la cosa ha quedat ben palesa en un parell d’accions a la desesperada del PP. D’una banda una falsa moció, feta de neures i mentides, on hi havia un apartat d’enorme virulència dedicat a la meua persona. Això els hi donarà algun vot? Saben que no, el que pretén és que ens en puga restar a nosaltres. És una provocació, tant obvia com pueril, buscant una reacció meua que no es produirà. Han arribat a un grau de patetisme, que ha deixat de fer ràbia per a fer pena. I vergonya. Però ja m’està bé, els retrata. Jo tranquil. 

La segona és més greu, perquè d’una forma més que evident, han esmenat sense cap mena d’argument explicatiu, totes les inversions que ha aprovat el govern i que depenen del meu departament. Afecten altres àrees, i sobretot, afecten la ciutadania, però com ells veuen que signe jo; els hi és ben igual fer mal a la ciutat, si amb això creuen castigar-me a mi i a Compromís. I això si que acaba de definir-los. 

Saben perfectament que les inversions que ells pretenen anul·lar ens impedirien complir la llei en alguns casos, i en altres, condemnarien a l’ajuntament al col·lapse imminent. Des del 2009 no hi ha hagut inversions tecnològiques a la ciutat. Per això vostés no poden pagar l'IBI per Internet. O els tècnics no poden creuar el padró amb les ajudes socials. O no tenim ordinadors per tots els llocs de treball. O la gent no pot pagar la zona blava amb el mòbil, o consultar l’agenda cultural. O no podem estalviar diners en viatges gràcies a les videoconferències... I tantes altres coses. Algunes d’elles, que ja estaven previstes pel mateix PP i que no es van fer per h o per b, i que ara no volen que la ciutat les tinga, perquè les propose jo. I per a què no sone tan egocèntric, també pretenen carregar-se les inversions en cultura que proposa la regidora Verònica Ruiz, que sí, també és de Compromís. Clar. Ens tenen por... Bé, en realitat, tenen por a la victòria de la gent.

12 de juny, 2016

"SURREALISME ELECTORALISTA" Mediterráneo 12.06.16

Algun dia, és possible que es revise la llei electoral, i tota la legislació que afecta eixos processos. Com allò de no publicar enquestes des d'uns dies abans, que ha quedat superat amb les andorranes. O la jornada de reflexió, no gaire comú en altres països, i que ha quedat obsoleta amb les xarxes socials.
També caldrà revisar l'aplicació de la norma que impedeix inauguracions i visites d'obra, des del dia que es convoquen les eleccions. I que conste, que això em sembla bé. Jo mateix vaig fer enretirar un cartell de l'Hospital Provincial que anunciava unes obres que quatre anys després no havien començat, i que comencen ara gràcies al nou govern municipal i el nou Consell. O aquelles presentacions de maquetes impossibles, i tantes i tantes coses. Però un PP malalt, també de zel, i una aplicació absurda de la norma, ha fet que esta setmana es produís un fet absolutament surrealista.
Dilluns va haver-hi una Junta Local de Govern, per aprovar la primera entrega de les inversions sostenibles, un procediment habitual, amb unes dates tassades per llei. I el govern decidí una compareixença pública (com després de cada Junta Local de Govern) per informar d'allò que s'havia aprovat. El PP denuncià la convocatòria, i la Junta Electoral els donà la raó. Bé. No la vam fer i au. Però voran perquè crec que és una errònia aplicació de la norma.
En primer lloc, perquè la norma permet al PP (que ho fa encantat de la vida) mentir permanentment sobre l'acció de govern. Fer rodes de premsa (trencant l'acord unànime de deixar el debat sobre el primer any per a setembre) dient que el govern està inactiu. I quan el govern intenta explicar les accions quotidianes, ens denuncia. No es tractava d'inaugurar una plaça o prometre un pont, era l'explicació dels acords de govern. Com cada setmana. És a dir, que l'oposició pot diré per exemple que el govern no fa res, i això no es considera campanya electoral; però si el govern ensenya el que fa, això sí que és campanya. No només és injust, és també absurd.
Més, quan es tracta d'una modificació de crèdit, raó per la qual el dijous es celebrà una comissió (48 hores abans l'oposició ja tenia accés a la documentació tot i que ningú no s'interessà a anar a vore-la) i s'entregà tota la documentació a l'oposició per si volen presentar esmenes. I clar, ara instal·lats en esta espiral d'estultícia es podria donar el cas que el PP fes una roda de premsa anunciant les esmenes a les inversions que nosaltres no hem pogut anunciar.
Encara té més delicte la cosa, quan has d'aguantar a l'imprudent de Pérez Macian dient que estem vorejant la llei, quan el 9 de novembre del 2011 compareixia junt amb Bataller i la resta del govern per explicar els seus primers 100 dies, a només 11 dies de les eleccions generals. En plena campanya. No tenen memòria. Ni vergonya. 
Però vaja...en realitat, el que el preocupa al PP és que en el seu darrer any de govern, a estes alçades encara no sabien en què invertir els romanents, i este govern ja trau a licitació més de 4 milions d'euros. Ha de ser frustrant per als que es creien bons gestors. No ho eren. 

11 de juny, 2016

"GUANYAR I TORNAR A GUANYAR" Levante-EMV 11.06.16

Ara fa un any, en nom de Compromís, signava al Grau un acord de govern que posava fi a quasi un quart de segle de governs populars a la ciutat. Per primer cop des de 1991 el PP no tenia majoria absoluta. I no només no tenia majoria absoluta, sinó que aconseguia el Record Guinnes del partit que més vots i regidors perdia en només quatre anys. Si més no a nivell local, perquè allò de l'UCD ha quedat per als anals de la història per sempre més.
Va perdre més de 20 punts i la meitat dels regidors. Va obtenir 14.000 vots menys, un 40% del seu electorat els va abandonar. Per posar un exemple entenedor, el 2011 el PP va guanyar a Compromís per 28.000 vots de diferència, el 2015, la diferència tot just si superava els 9.000. La davallada és històrica. Quatre anys abans multiplicava per 7 el nombre de regidors respecte als de Compromís, ara els doblen.
És de veres que al PSOE tampoc li anà gairebé, fou el seu pitjor resultat històric i la pèrdua de 2 regidors respecte al mal resultat de quatre anys abans. I això que en van repescar un a la pròrroga, que havia anat a parar a Ciudadanos. Però tot i això, ningú no representa millor que el PP el fracàs electoral del 2015 a Castelló. De fet, el PSOE, junt amb nosaltres i a la candidatura de Castelló en Moviment, sumàvem el suficient com per a acordar més de 400 punts programàtics, i arrabassar l'alcaldia a un PP desorientat.
Un PP que no va trigar ni un quart d'hora en deixar caure a Bataller i convertir en líder a la responsable de la pitjor campanya popular, la que els havia dut al fracàs, i que ara continua fent de portaveu. Eixe és el PP que patim a esta ciutat. El pitjor que jo recorde. Fet de sets i huits i cartes que no lliguen. Un Moliner a qui cada dia li fa més mandra travessar el carrer dels Cavallers per vindre a l'Ajuntament, conscient del ridícul que fa el seu partit, i sabedor que per molt que continue alimentant amb diners públics els pobles menuts que encara controla el PP, la presidència de la Diputació, penja d'un grapadet de vots en el poble adequat. Un Sales que espera (fa tant que espera que sembla Tom Hanks en un aeroport), Carrasco que desespera, Pérez que exaspera, Pradas que és la repera... I la resta, que també resta.
Ells diuen que som una coalició de perdedors, ignorant que les eleccions les guanya qui governa, i governem nosaltres. La resta de poc serveix. Ells també guanyaven quan anaven en coalició. El PP es col·ligava amb Bárcenas, Bankia, Brugal, Cooperació, Emarsa, Canal 9, Guateque, Fabra, Gürtel, Imelsa, Cotino... Sí, el PP guanyava quan feia trampes, quan es finançava il·legalment, quan es quedava percentatges de les contractacions públiques... La visita del Papa ha deixat xifres espectaculars. Un milió i mig per un altar, 1'7 milions en habitacions d'hotel, més de 3 milions en lloguer de vàters portàtils. Per a què entenguen la dimensió del llatrocini a l'ajuntament ens costen aproximadament 60 euros dia, ells en van pagar 500 per vàter i dia. O una altra perla en forma de titular "El PP i las contructoras se repartieron 1.000 millones de sobrecostes de los colegios públicos valencianos". I ara van Barrachina i España i diuen no sé què de defensar la concertada! S'ha de ser pocavergonya!
El PP està fora de la Generalitat i del govern local, no només per la corrupció, sinó també per la pèssima gestió. Quan acabe la campanya en parlarem, perquè la cosa és massa seriosa com per a què semble que és una rabieta electoralista. De què pagaven tard i malament, en sap bastant l'ara regidor popular Carlos Feliu, que ara diu que no sabem res, i fa any i mig ens demanava que exigirem al PP a pagar el que li debia al ITC quan ell el dirigia. En fi.
Doncs bé, ara fa quatre mesos una altra coalició liderada per Compromís es convertia en la segona força electoral a les nostres comarques, en les eleccions generals. Ara, a eixa coalició s'hi han sumat més forces, i amb el nom de "A la valenciana", estem a punt de convertir-nos en la primera força electoral. Que Marta Sorlí esdevingués la primera valencianista al Congrés va ser una gran fita, ara toca que Claudia Varella puga recollir també l'acta de diputada, relegant al segon lloc al PP. Un PP que aleshores sí o sí, entrarà en la més profunda crisi viscuda per la dreta, des d'allò de l'UCD. Tant de bo el seu final siga el mateix.

04 de juny, 2016

"BAIXARÉ EL DIT, ALÇARÉ LA VEU" Levante.-EMV - 04.06.15

Tot i que ho vaig fer immediatament en xarxes i amb una nota de premsa pública, vull tornar a demanar disculpes a la gent de Castelló pel poc edificant signe que vaig dedicar a un exregidor del PP que m’estava filmant abans del darrer ple. I demane sinceres disculpes a la ciutat, perquè no va estar bé, i no ha de tornar a passar.
Però no li demane disculpes al PP per vàries raons. La primera és perquè jo al PP no li vaig dedicar cap salutació especial, bàsicament perquè no estaven al saló de plens quan això passà. I ací es destapen dues mentides. La primera, la de dir que el signe es va fer des de la presidència del Ple, intentant donar al fet una consideració oficial que no existia. I la segona mentida, la de Carrasco a la ràdio, dient que Tena estava allí per enregistrant-los a ells. No. No hi eren, perquè el ple no havia començat encara.
La portaveu popular també va dir que jo mentia en afirmar que filmava a l’equip de govern. Doncs si no és el que volia, no es guanyarà la vida com a cameràman, perquè en el breu tall que han difós, uns segons només, apareix l’alcaldessa, el vicealcalde i la tercera tinent d’alcalde. Ningú del PP. Insistisc, no hi eren. I la portaveu es mostrava sorpresa de què jo digués que era en un lloc restringit. Doncs sí, era restringit. D’entrada, mai de la vida hi ha hagut en aquella porta ningú que no treballe a l’ajuntament, mai. Com és lògic.
A aquella planta, només s'hi pot accedir pujant per l’escala noble (escala que per exemple, jo mateix, només gaste quan acompanye una visita oficial) o travessant la sala de juntes, en la que precisament eixe dia, hi havia dos policies locals per impedir el pas en previsió dels aldarulls que podien produir-se. Si Tena va passar va ser gràcies a la seua condició d'exregidor.
La segona raó per la qual no he de demanar perdó al PP, és perquè el PP és el partit on el seu President provincial podia dir "hijo de puta" al portaveu de l’oposició. O el partit en el qual una diputada podria cridar un estrident "que se jodan" en el Congres. El partit on un regidor titlla de "hibridos de hiena y rata" als manifestants que no li agraden. El partit on l'anterior Vicealcaldessa dedica una "peineta" a alguns manifestants, des del cotxe oficial i amb escorta. I ningú no demana disculpes. Qui sí que en va haver de demanar és la mateixa Carrasco després de dir-li "tonta útil" a la portaveu de Ciudadanos en ple debat. I ho va fer "por si se siente ofiendida, aunque no era la intención". Una portaveu, que em tracta de mal educat, quan a ella en tots els plens se li ha de demanar que deixe d'interrompre des del seu escó. Mai abans s’havia produït un comportament així en cap membre de cap de les corporacions que he conegut. 
El que em passa a mi és que visc el debat amb molta passió, i això m'ha dut a este excés, però la gestió amb molta prudència. I com em tenen ganes i no saben que criticar de la gestió, em persegueixen a les xarxes. Persecució, sí. Durant molt de temps, als seus tweets provocadors em citaven. La raó? Tinc molts més followers jo que el seu partit a la ciutat. Fa unes setmanes van manipular trossos d'una conversa al meu mur de facebook per acusar-me de sexista. Com ara amb el dit, ho van enviar a totes les teles i mitjans. És el que busquen, desacreditar-me. Amb manipulacions, falsedats, tergiversacions... I òbviament quan com l'altre dia jo m'equivoque, ells en fan un cas general. Han fet creure que el gest estava dedicat als taurins, raó per la qual he rebut insults i amenaces. Carrasco i el PP actuen com les germanes de Puerto Hurraco. Van escalfant a la gent amb un resultat incert... Però perillós. És d'una enorme irresponsabilitat. 
No tornaré a picar. No tornaré a caure en les seues provocacions. Baixaré el dit, però alçaré la veu. Perquè ni les amenaces ni els requeriments notarials exigint-me silenci, evitaran que continue desemmascarant a la Banda de l'Empastre.