05 de març, 2016

"ÈOL I ELS FARISEUS" Levante-EMV - 05.03.16

Sembla que malgrat els maldestres intents de polemitzar, només un déu es va disgustar esta setmana, i va ser Èol, fill d'Hípotes i senyor de tots els vents del planeta, que el dilluns s’alçà enfadat i deixà a mitja ciutat amb les lligacames a mig nugar, amb el jupetí a mig posar, amb les espardenyes descordades.
Famílies disgustades. Els menuts rabiosos perquè era el seu dia. Els grans emprenyats perquè s’havien alçat d’hora per vestir de tradició el somriure il·lusionat dels menuts de la casa. Bosses de caramels amb vocació de míssil, que es quedaven sense obrir. I a fora, el vent bufant amb ràbia, com per escampar el fred del dia abans.
Els més matiners ja esperaven. Centenars van rebre un missatge al mòbil des de l’aplicació municipal anunciat que el Pregó infantil s’havia d’ajornar. Alerta groga. Que vol dir que es valora cada acte en els minuts previs. Decisió tècnica. Prudent. Intel·ligent. Ineludible.
Dimarts, vaig sentir com a una ràdio, li preguntaven a la Reina Lola si no s’havia posat trista. Contestà: “ho van fer per la nostra seguretat. El farem el diumenge i serà millor”. Lola, que és una cria molt eixerida, ens va deixar a tot el Palau sorpresos amb la seua desimboltura el dia de la galania, fent vore que s’havia oblidat del seu discurs, en una teatralitzada actuació que va fer valdre la seua personalitat.
Vaig comentar eixa resposta a la ràdio amb una regidora del PP, perquè em va semblar que la xiqueta havia estat magnífica en la rèplica. La regidora, però, opinava que “s’ha aprés bé la lliçó”. Sembla una fotesa sense importància, però té recorregut la resposta de la regidora, perquè nega la possibilitat que la xiqueta haja comprés que el vent era un risc. Que podia fer caure una branca d’un arbre al pas d’un col·legi, o que podia tombar una carrossa igual que havia tombat una gaiata infantil. No. La regidora, com creu que estar en l’oposició és estar enfadada i trobar problemes fins i tot on no n’hi ha, busca l’explicació més perversa. La xiqueta ha estat ensinistrada, com si fos una cotorra, per repetir els arguments d’un govern que vol acabar amb les tradicions.
És la mateixa regidora que es queixa per que la comitiva reial no va precedida per una parella de la policia motoritzada, obrint pas com si fos Kennedy a Dallas. I davant del teu requeriment diu que així s’evitarien retards. Ho diu mentre arriben a la plaça exactament a l’hora anunciada, tots els vehicles que transportes a la Cort. Igual que havia passat hora i mitja abans a l’altre cau gaiater. Puntualitat. Quan no havien estat puntuals, per cert, havia estat en la primera visita del dia, que era a Tetuan 14 on s’hi arriba per la Ronda de circumval·lació, on no hi ha acumulació de dolçainers i tiradors de masclets, que puguen retardar la comitiva. Dit altrament, van arribar tard, i no hi havia més excusa que una agenda tan atapeida que les porta com en aquella pel·lícula “si hoy es jueves esto es Bruselas”. Ho expliques. Però tant de li’n dóna. Les ha vist arribar puntuals fa hora i mitja, les veu arribar puntuals ara… Però el mantra és: “falta policia obrint el pas”. Per quina raó? Perquè forçosament hem d’estar fent-ho malament, perquè les festes són ells. Els dels darrers 24 anys. I la resta ni en sabem, ni podem, ni volem.
És això. El mateix que un altre regidor del PP, que escriu en xarxes i signa articles supremacistes segons els quals, tornen a ser ells, i només ells, els guardians de les essències, de les tradicions, dels costums i de la moral. Ells. Elles. No perdré un segon en subratllar tots els preceptes incomplerts de la moral cristiana, que adorna els seus currículums; perquè dels pecats del piu Nomdedéu se’n riu. Però obliden el no robaràs! Que només per formar part de la banda de la qual formen part, els hauria d’obligar a ser menys arrogants. Parlen de tradicions. Ells, que intenten acabar amb la romanística internacional per consagrar en una llei de símbols, la incultura, al costat del bou embolat, la Geperudeta, i la valenciana tradició de les donacions al partit, en mode de simulació diferida; que en altres llocs es coneix com blanqueig de capital. Fariseus.