19 de desembre, 2015

"UN PARELL DE REUNIONS" Levante-EMV - 19.12.15

Esta setmana, entre moltes altres, he mantingut dues reunions que en principi tractaven coses que no semblaven tindre punts en comú. Però jo tinc la rara habilitat de crear vincles entre idees diferents, per alimentar teories, o pensaments complexos. En fi. Igual estic ací fent-me el xulo i li passa a tothom.
Em vaig reunir amb una gran companyia i vam parlar de projectes que ara mateix no fan al cas. Plantejaven els seus representants, que amb el temps havien guanyat una posició de privilegi en el seu mercat. Molta experiència i un alt grau de penetració en el sector. Però que tot això s’havia aconseguit després d’anys batallant, la qual cosa feia que ara mateix el seu personal tingués una mitja d’edat superior a les empreses competidores al sector. I una plantilla amb antiguitat, és una plantilla més cara. A més a més, explicava, que per política de companyia, la gent que hi treballava tenien determinats avantatges socials, com ara plans de pensions, assegurança mèdica, o beques per als fills. I que això també augmentava els costos socials de l’empresa. I amb tot això el que volia dir-me era que quan acudia a un concurs públic, tot i que el seu producte era altament competitiu, per preu tenia dificultats per a guanyar.
I la reflexió és bona. Em sembla que les administracions, en esta batalla constant per estalviar costos, estem ajudant a la precarització de l’ocupació. Si el preu final és el que determina bàsicament una licitació, qui paga pitjors sous (de vegades fora de conveni jugant amb les categories professionals), redueix costos i pot ofertar preus més econòmics. Però és això el que ha de fer una administració? Jo afirme que no. Fa un any llarg vaig comparéixer davant d’una amplia representació empresarial al Casino, i vaig parlar d’un nou contracte social. De la Responsabilitat Social Corporativa que ha de tindre un ajuntament, i que en part es concreta exigint a les empreses contractades per prestar serveis o executar obres, que elles també siguen socialment responsables.
Hem de trobar un equilibri just entre bona qualitat, preus competitius i la responsabilitat social de les empreses. Hem de protegir un model social sostenible, perquè així ens protegim com societat.
La segona reunió la van demanar uns consultors britànics, i era per parlar de l’ “Smart schopping”, la compra intel·ligent que podríem resumir el seu concepte dient que cal pensar bé el que de veritat necessites, abans de comprar. Ens van posar un exemple interessant. Un hospital de Londres tenia un problema amb els matalassos que gastava. Quan acabava la seua vida útil, tenien series dificultats per a desfer-se d’ells, perquè eren molt voluminosos, i com estaven fets d’un material sense segona vida útil, ningú no se’n feia càrrec i havien de pagar per dur-los a l’abocador. 
El que van fer va ser convocar a tots els proveïdors de la zona i explicar el seu problema. Podria haver estat un altre, però va ser precisament el mateix proveïdor de sempre qui oferí la solució. “Tenim, -els va dir-  un altre model de matalàs, fet de material reciclable. De fet, nosaltres mateixos els retirem sense cap cost addicional, perquè els retornem a fàbrica per al seu reciclatge”. L’hospital va preguntar per quina raó no els havia oferit mai, i la resposta va ser senzilla. “Mai ens ho van plantejar així, vostés només es preocupaven pel cost dels matalàs en la compra”. L’hospital estalvia ara una considerable quantitat de lliures, perquè malgrat que el producte és més car en origen, l’estalvi al final de la vida útil ho compensa.
Una segona reunió que m’ensenya el mateix, com administració no ho podem fiar tot al preu. Sovint l’oferta més econòmica ho és perquè les condicions laborals de l’empresa no són les adequades, o la seguretat, o la protecció ambiental. Sovint l’oferta més econòmica té conseqüències caríssimes en la vida útil del producte o del servei. 
El que he aprés esta setmana ha ratificat i confirmat el meu pensament. Hem de millorar les clàusules en els concursos públics. Clàusules socials. Clàusules smart city. Clàusules mediambientals. 


1 comentari:

Nissebuta ha dit...

Que gran conclusión sobre las primera entrada... Ojala seáis capaces de llevarla a cabo a través de los pliegos y adjudicaciones...