No és que les eleccions ho canviaren tot, és que el resultat de les eleccions demostra que tot ha canviat. Per això hui hi ha un govern diferent a la ciutat. Compromís junt amb els socialistes formem l'actual executiu. Un executiu en minoria, i, hem de reconeixer-ho, inexpert encara. Les dues coses juntes, faciliten la comissió d'errors. N'hem comés alguns de comunicació, que no s'haurien de tornar a repetir. Estes dues circumstàncies estan segurament també en l'origen de que alguns processos siguen més lents del que voldríem. Però alerta, que se'ns ha criticat per part del PP per ser lents, i els hem hagut de recordar actes en mà, que en els anys electorals, ells van tardar molt més del que tardarem nosaltres. N'aprendrem, però no d'ells.
I això em fa recordar, que el PP també ha d'aprendre el seu nou paper. El d'oposició. Van perdre 2 de cada 5 vots, i amb ells, tota possibilitat de governar. Perquè quan vostés votaven, ja sabien que si no era amb majoria absoluta ho tenien pelut. Ells havien trencat tots els ponts possibles en estos 24 anys de règim popular. I dic que n'han d'aprendre, perquè ara com ara només han fet coses molt sorprenents. Per exemple, presentar una esmena a la totalitat a una moció, i quan van perdre la votació, votar a favor de la moció que deia el contrari del que ells defensaven. O criticar durament, tot i que poc argumentada, algunes accions de govern i acabar votant a favor. I no és que em semble malament que voten a favor, el que em costa d'entendre és que critiquen ofenedorament allò que al final voten.
D'altra banda està CsenM, que podent ser govern, van decidir no ser-ho. I ara busquen el seu espai. És difícil, ho comprenc. Perquè per coherència no voten en contra del que fem, que no és altra cosa que complir el programa que vam pactar amb ells. Però no poden evitar fer crítiques, algunes tan desencertades com la de l'aparcament d'autocarabanes, que figura al programa electoral. O la de l'auditoria, que no només està en marxa d'acord amb el que diu el programa, sinó que anem per davant dels terminis que ens havíem proposat. Són qui més difícil ho té. Ser sense ser. Deixar de ser sense voler.
I després està Ciudadanos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada