13 d’agost, 2015

"AGOST POMPÓS" CSN 1308.15

Cèsar August, primer emperador romà, no en va tindre prou amb canviar-li el nom al mes que fins aleshores es deia “sextilis”, per posar-li “augustus” en el seu propi honor, va anar més lluny, i li va voler que tingués 31 dies, un més que juliol, dedicat al seu pare adoptiu Juli Cèsar. I li'l va agafar prestat a febrer, i així s'ha quedat el pobre.
Segur que el meu amic David, no trobaria millor patró per al seu club de “Histriónicos Amigos de la Pomposidad” que el fantasma este de Cèsar August! David va escriure un article amb eixe títol, en el que es referia al debat sobre assistir o no a actes religiosos en la condició de regidors. Ho duc a col·lació, perquè agost, histriònic i pompós mes, no dóna per a molt, i per això algun regidor jubilat, intenta crear polèmiques on no hi són.
Enric Porcar, regidor d’ermites, va explicar que anul·làvem el costum del PP d’enviar funcionaris públics (ordenances) a ocupar amb cartellets els primers banquets d’algunes esglésies i ermites, en dates senyalades, per a que els “histriònics amics de la pompositat”, pogueren arribar a punt i hora a la missa, i seu davant de tot. Això, costava diners públics, són hores extres, que s’havien de pagar o compensar.
Porcar anuncia un acord de govern, això ja no passarà. No hi haurà banquets reservats per a les “autoritat civils”. Qui vulga assistir als oficis, ho farà a títol personal i seurà on hi haja un lloc lliure. Si vol seure a primera fila per a lluir-se, que matine. Però no pagarem més hores.
La branca integrista del PP s’ha alarmat. I reclama el dret a seguir mantenint el seu grau de “pompositat”. I va més lluny. Reclama dels descreguts que no vagen a Lledó, o a Sant Pere… En el seu intent de polèmica, recorden que a nosaltres també ens voten creients, i és precisament això el que pot justificar que un càrrec públic vaja a determinats actes en els que personalment no hi creu. Ell diu que ho fem pels vots.
Curiós, jo que estic fart de sentir a populars menysprear actes públics als que acudien i pensava que ho feien, com jo, en representació d’una ciutadania plural. I es veu que no, que ells anaven a fer calaix de vots. Doncs ja ni això els funciona.