27 de juny, 2015

"EL QUE ESTEM TROBANT" Levante-EMV 17.06.15


Dijous vaig anar a visitar la Casa de Cultura. Vaig entrar en una sala on hi ha plens de molsa, podrint-se, centenars d’exemplars dels tres primers volums de l’obra completa de Bernat Artola publicada per l’ajuntament. Hi havia més coses…desenes que quadres. Amuntegats, polsos, bruts. En una sala sense ventilació, amb una calor que fà malbé la pintura. Hi havia de tot. Uns quants Premi Nacional de Pintura Ciutat de Castelló, de cara a la paret, mal embolicats amb un paperot brut. Uns quadres pels que hem pagat milers d’euros en concepte de premi. La major part de l’obra dels becats d’Hàbitat Artístic en un altre muntonet. Brut, sense catalogar. Tot barrejat amb obra menor d’aficionats, d’aquells als que els hi reclamàvem que regalaren una peça a canvi de deixar-los exposar. I entre tot això, barrejat i abandonat…vaig trobar un Vicent Castell! És una realitat, i també una metàfora del que estem trobant estes primeres setmanes de govern.
Per exemple, la gent que ve i et diu que li havien cedit la Pèrgola per fer un acte i que ara ho volen allargar d’un a tres dies, i quan els reclames que paguen les taxes, et diuen que els altres no els hi cobraven… I mires, i efectivament, no els hi cobraven. Alegrement. Donaven permís per a fer actes en un recinte que no compleix els requisits legals de seguretat, per celebrar-hi res, i a sobre no els hi cobren, contravenint les ordenances municipals.
O en el tema de les festes, on el voluntarisme de la gent que s’esforça en que funcionen les festes de carrers, de Sant Pere o de la Magdalena, necessiten una protecció legal. Un marc jurídic amb el que treballar. Fins ara, hi ha hagut un altíssim grau de descontrol que el PP justificava amb “autonomia del món de la festa”, quan en realitat moltes, moltíssimes coses i actituds eren d’una enorme irresponsabilitat. No tant pels voluntaris que gestionen, sinó pels poder polítics que han permés este model de gestió, al marge de la norma. Un model que ha estat constantment criticat per l’auditoria interna que ja fan els tècnics municipals. 
Creuran vostés que hi ha local pagats amb diners públics, cedits a associacions, sense cap tipus de contracte? Només per la decisió que va prendre alegrement, i irresponsable, un bon dia el regidor o regidora de torn? O que hi ha pisos municipals buits, en un estat d’abandó absolut, perquè no s’han fet les reparacions oportunes mentre hi ha famílies a les que no els podem oferir una casa? O contractes vençuts que impedeixen prestar de forma legal serveis públics?
Els assegure que jo sóc poc amic del discurset aquell de l’herència rebuda i tal i qual, i els promet, que un cop este govern haja aprovat els seus primers pressupostos, i haja començat la tasca de revisió de les diferents ordenances fiscals, i d’altra mena, no em tornaran a sentir dir que la culpa és dels d’abans. Però encara no fa 15 dies que hem assumit la responsabilitat de gestió, i ara com ara, no hem fet més que trobar bonys. Els anirem fent públics. Auditarem amb pública transparència i participació els contractes de serveis, obres i subministraments. I diagnosticarem l’estat de la ciutat després d’un quart de segle de depredació popular, populista i amb una relació tempestuosa amb la legalitat vigent.

25 de juny, 2015

FACILITANT LES COSES - CSN-. 25.06.15




El govern municipal ha fet un esforç important, per ajustar tant els sous dels seus membres (una reducció del 30% en el d’alcaldessa i vicealcalde i del 20% en els dels tinents d’alcalde), sense tocar els sous de l’oposició. I ho hem fet per convicció. Perquè tenim molt clar que en qualsevol sistema polític hi ha govern, però només en democràcia hi ha oposició. I precisament per això, cal tractar-la com una part fonamental del sistema democràtic, i posar al seu abast mitjans materials i econòmics per fer la seua imprescindible tasca de control i fiscalització.
També des de l’equip de govern hem reduït el nombre de persones de lliure designació, i a més a més, ho hem fet ajustant els sous a les categories professionals dels funcionaris, el que ha significat una reducció substancial en molts d’eixos sous. El PP creava llocs a mida de les persones. Per això per a determinats càrrecs demanaven un batxiller (era tot el que podia oferir la persona triada) i se li completava el sou amb complements molt difícils de justificar. Nosaltres ho hem fet al revés. Hem reduït el nombre de persones, hem dissenyat perfils professionals i sous associats; i després hem buscat les persones. Els grups de l’oposició rebran exactament el mateix tractament que rebíem nosaltres fins ara. Per tant, de nou, les reduccions en nombre i sous, les assumeix el govern.
Pel que fa als espais físics, els tres grups tenen ja un lloc on treballar. Els mateixos que teníem nosaltres fa 15 dies. Però volem millorar les condicions.  Ja els hem anunciat que anem a fer algunes modificacions estructurals per facilitar-los-hi més espai, més comoditat, i més dignitat. El PP amb 8 regidors, per exemple, ocupa l’espai que ocupava el PSOE amb 12 fa 5 anys, però creiem que no és prou digne. Volem que estiguen millor. I ho farem amb un cost reduït, perquè se’n faran càrrec els serveis municipals.
Segur que a alguns els sembla que hauriem de reduir més, creguen que no és possible. Un govern necessita una estructura mínima i de confiança. I la que proposem és austera i raonada.
El resum, ja els dic, és reduir els excessos que va cometre l’anterior govern, i dignificar la funció de l’actual oposició. Ho durem al proper ple municipal i votarem. Serà interessant escoltar les argumentacions d’uns i altres per justificar els vots a favor o en contra. 

20 de juny, 2015

"METATESSIOFÒBIA" Levante-EMV 20.06.15

Davant del canvi de govern municipal, el món exterior es divideix entre els que se n’alegren i els que es preocupen. Que la gent que va votar opcions de progrés estiga esperançada i il·lusionada, és lògic. És coherent. Que alguna gent que no ens va votar, accepte amb naturalitat el veredicte de les urnes, i intente positivar tot dient que “un canvi de tant en tant és necessari”, era també una reacció possible, esperada. Amable. 
Que alguna gent mentisca descaradament i et diga que se n’alegra, quan saps que no és cert, tampoc ha sorprés ningú. Que un altra gent estiga trista, preocupada, decebuada… Perquè no han guanyat els seus, també s’entén.
Pel que fa al funcionariat…doncs supose que hi haurà de tot. Gent contenta, i gent que no ho està. Gent esperançada, alegre, que se sent alliberada…i gent que estava millor abans, o a la que els canvis mai no li convenen. Però a mi això em preocupa el just parlant d’este col·lectiu. A mi el que m’interessa és que hem trobat un col·lectiu absolutament entregat, disposat a facilitar el canvi (ja que el PP no ha fet traspàs de govern, a excepció d’aquells regidors als que personalment els hi ho he demanat). Porte prou de temps a la casa, i he parlat tant (i sobretot he escoltat i preguntat tant) als funcionaris, que sabia que eren un col·lectiu que posaven per davant la seua professionalitat, a les seues lícites opinions polítiques. Cap sorpresa doncs. Però moltes gràcies.
I tampoc resulten sorprenents algunes reaccions d’algunes persones i col·lectius. D’una banda, els regidors que menteixen a alguns funcionaris, dient que nosaltres farem això i prohibirem allò, a fi de produir por. No tindran èxit.
Després estan aquells que havien crescut personalment (o com a col·lectiu) a l’ombra del poder polític. Pusil·lànimes i incapaços, que han arribat a creure que són alguna cosa, només perquè eren beneficiaris de favors, perquè l’alcalde els saludava, perquè la regidora de torn travessava el carrer per a plantificar-los-hi dos sorollosos besos d’amistat interessada. Pobres diables, que ara tenen por de tornar a ser allò que en realitat sempre han sigut. O dit d’altra forma, tenen por de valer el que de veritat valen, no els que els hi havien fet creure que valien. Estos em fan pena. Per com són. 
Les xarxes socials han democratitzat l’estupidesa. Ara tots tenim un fòrum, un espai per ensenyar la dimensió de la mesquinesa que ens habita. L’alodoxafòbia i la cainofòbia, alimentada per la demagògia, dibuixa un grup social d’idiotes funcionals i ressentits. Són els que escriuen ara textos ofenedors sobre com vestim, com ens desplacem, i sobre totes les decisions (que sense tindre cap fonament) diuen que estem prenent. Les misèries humanes es mostren en una dimensió estratosfèrica estos dies.
Però va més enllà. Un web vinculat a les festes fundacionals de la ciutat, s’ha permés fer un pasquí innoble, qüestionant a la regidora delegada de festes. No pel que haja pogut dir, decidit, o proposat, que seria lícit, no. Sinó per ser dona. I per l’edat.  Diuen que és una dona gran a la que no coneixen. Ximo Torres era un home, però era més gran que ella. Ningú no el va qüestionar per això. Mai abans s’havia fet una crítica tant indecent i innoble. Ni tan covard. Perquè totes les bestieses que es diuen, es diuen des de l’anonimat. Em dóna vergonya que esta gent es consideren a si mateixes la noblesa de les nostres festes. Esta ciutat, i les nostres festes, mereixen molt més que això.
Temps de turbulències, ja ho suposàvem. A mi no em preocupa gens ni miqueta haver de fer front a tot això, ni em preocupa miqueta ni gens, plantar cara a esta gent. Però clar…per a poder-ho fer, haurien de deixar de ser uns covards anònims i donar la cara. Jo ho faig ara i ací. I demà on ells vullguen.


18 de juny, 2015

"LA SELECTIVITAT" Mediterráneo. 20.06.15



Laura, va acceptar anar en la nostra llista electoral, plena d’entusiasme, tot i saber que ocupava un lloc que feia del tot impossible que isqués elegida regidora. Això sí, va ser molt clara. “He de preparar la selectivitat i no podré ajudar tant com voldria”. Ens va semblar perfecte, perquè precisament això demostrava que era el perfil que buscàvem. Gent responsable i compromesa, que sap que el dos va després de l’u.
El més graciós és que molts dies venia a ajudar-nos sa mare, dona compromesa de fa anys, i ens deia que l’enviava la filla perquè estava estudiant. I tot l’equip de campanya preguntàvem com ho portava. Volíem que la selectivitat li anés tan bé com el batxillerat fins eixe moment. Li va anar molt bé. Clar. Quan treballes de valent, tens èxit. Tot Compromís va celebrar el seu èxit, i amb ella, vam celebrar l’èxit de Compromís.
Estos primers dies com Vicealcalde senc el mateix vertigen que imagine sentirà Laura quan comence el nou curs. Els resultats diuen que està preparada, els nostres també ho diuen. Estudiar no li és nou, com no m’és nova la política a mi. Però la Universitat no és el Institut, i el Govern no és l’oposició. En fi...que pense molt Laura estos dies.

17 de juny, 2015

"EL PATINET" CSN 17.06.15



En Nadal farà dos anys que em vaig comprar un patinet. En principi era per a poder seguir a la meua filla quan ella agafava el seu, però també vaig pensar que en una ciutat com Castelló, no massa gran, i amb unes pendents no gaire pronunciades, podia ser un mitjà de moure’m en distàncies curtes.
Abans usava amb freqüència el BicCas, del que sóc soci des del primer dia, i al que pague la quota des de que el PP la va posar. Encara ara, si he d’anar una miqueta lluny, en faig ús. També gaste el meu cotxe per moure’m. Ara per exemple que estem passant unes setmanes a Benicàssim, vaig i vinc amb el cotxe, i el patinet al maleter. Per anar a Diputació, o a altres llocs el gaste. He calculat que estalvie aproximadament 40 minuts diaris, respecte als mateixos trajectes a peu.
Durant molt de temps el PP m’ha faltat al respecte per anar en patinet. Ells són més d’agafar el BiciCas el dia mundial de la bici, amb corbata i tot, i fer el postureo. Però es permeten criticar-me. Joan Ribó, flamant alcalde de València, va en bici a l’ajuntament. Exactament igual que hi anava quan era regidor de l’oposició. I crec que és precisament ací on està el quid de la qüestió. No canviar.
Si jo hagués anat sempre en vehicle oficial, i ara per a fer-me el guai anés en patinet, seria un brètol. Si hagués anat sempre en patinet i ara agafés el cotxe oficial, seria un bròquil.  Doncs ni brètol ni bròquil. Sóc regidor de la ciutat per voluntat popular, i em van votar sabent que anava en patinet, i que m’agraden els pantalons de colors vius.
Ara sóc el Vicealcalde, i continuen agradant-me els pantalons de colors vius i anar en patinet. I això no vol dir que no siga conscient que hi ha determinats actes i moments que demanen un mínim protocol. Ho compliré. De fet, a mi les corbates m’agraden...però no els uniformes.
En molts països amb la democràcia més avançada, este debat no existiria. No crec que se’ns haja de criticar per anar en patinet, ni tampoc que se’ns haja d’alabar per fer-ho. És tot simplement un acte de normalitat. I supose que és això el que xoca de vore, gent normal governant la ciutat.

11 de juny, 2015

"AL RACÓ DE PENSAR" CSN 11.06.05

Volem fer les coses bé. És així. A mi com a ciutadà i com a regidor d’esta casa m’ha fet molta vergonya vore a la Guàrdia Civil entrant als despatxos a buscar documentació, dins de la coneguda com Operació Púnica. Supose que a vostés també.
Així explicat ràpidament l’Operació Púnica és un operatiu de l’UCO de la Guàrdia Civil, ordenat pel jutge instructor en el que ja s’ha arrestat 51 polítics, funcionaris i empresaris, suposadament implicats en una trama corrupta que adjudicà serveis públics per valor de 250 milions en dos anys i que generava comissions il•legals del 2-3%, que posteriorment era blanquejat.
Quina relació hi té Castelló? Doncs que va contractar serveis amb empreses de la xarxa, per més de 6.000 euros. Quan l’oposició ho vam advertir, s’aturà el pagament. Però la pregunta és...per quina raó se’ls havia contractat? Qui ho va decidir?
En este cas era publicitat en uns diaris digitals que res tenen a vore amb Castelló i que tenen un tràfic de visites menystenible a nivell estadístic. I la cosa va així, un senyor amb una cartera visita a una regidora, o a la cap de premsa del PP i li demana publicitat, i eixa persona decideix alegrement que sí o que no. Amb quins criteris? Doncs sembla que en este cas el criteri era que venia recomanat. Sis mil alegres euros!
Se va fer sabent que el 2-3% aniria a les butxaques d’algun “amiguito del alma”, o al partit? No ho sé. Però si no és així, amb vocació de delinquir, aleshores com a poc, és va fer sense cap mena de control i amb absoluta discrecionalitat.
La imatge d’ahir amb 18 periodistes durant quatre hores a la porta esperant que Bataller isquera per anar a declarar davant la Guàrdia Civil, és vergonyosa. Indecent.
Això s’ha acabat. Hi haurà un “pla de mitjans” on s’especificarà a primers d’any, qui posa publicitat a on, per quina raó, a quin preu, i de forma justificada. I quan vinga el senyor del maletí a “por lo mio, me manda Don Tal”, puntelló al cul i escales avall.
Ja està bé de passar vergonya. Bataller i el PP marxen a l’oposició. Al racó de pensar. Ve la legalitat i la transparència.

10 de juny, 2015

"NEGOCIAR, PACTAR I GOVERNAR" -www.castelloninformación.es - 10.06.15


Durant molts anys els resultats electorals del meu partit han estat discrets, quan no roïns. Fa uns quants anys el cicle va començar a canviar. Contra tot pronòstic (demoscòpic i interessat) Compromís va sobreviure als seus primers i convulsos anys, i el 2011 es consolidà com una formació política a tindre en compte.

Estos quatre anys hem patit alguns moments de gran tensió coincidents amb les decisions relatives al model i reglament de primàries. Però contra tots els editorials que ens donaven per morts i pelats, vam fer unes primaries suficientment democràtiques, i que en qualsevol cas, no tenien res a envejar a les d’altres formacions. Tot el contrari.
Finalment han arribat les eleccions del 2015 que han posat punt i final a l’hegemonia del PP a pràcticament tot el país. Poble a poble, diputació a diputació, i evidentment, a les Corts.

Això s’ha produït dins d’un escenari novedós, on d’entre les forces amb representació, només Compromís ha eixit reforçat. La patacada del PP és històrica i només se m’acut com fita a superar, la del seu dia d’UCD. El PSOE ha mostrat la seua major feblesa històrica. 
A Castelló per exemple. Fa 4 anys i un dia, PP i PSOE sumaven 26 dels 27 regidors de la ciutat. Hui sumen 15, que és el que tenia abans d’ahir el PP en solitari. Com per a reflexionar, diria jo. El nostre creixement ha estat important, molt important. I regular en tota la ciutat. Sent primera força en moltes meses electorals del barris més joves. 
La nit electoral, va descartar majories absolutes, i ens abocà a un panorama de governs de coalició. I els governs de coalició es fan amb pactes. I heus ací la paraula clau: pactes.
La gent s’està posant molt nerviosa. Molt, molt nerviosa. I no crec que siga ni just, ni lògic. Hem aguantat 24 anys de PP a l’ajuntament i una 20 a la Generalitat. Segur que no podem esperar 20 dies a tancar el millor acord possible? Per quina raó és millor tancar un acord precipitat en 10 dies que un de més elaborat en 20 dies? Si total, a governar es començarà el mateix dia! 
Recordeu les nits electorals on no hi havia res que pactar? Recordeu les setmanes postelectorals on esperàvem la investidura com un tràmit per seguir fent oposició? Tot això ha canviat!
Però per a tancar pactes, cal negociar. I negociar demana temps. És així. Cal casar programes electorals, i això ni és ràpid, ni ha de ser-ho. No se li val a  agafar tres propostes d’un, dos de l’altre i un d’aquell que mira des del cantó. Cal un programa homogeni, que garantisca bones solucions per la ciutat o el país, i que acontente a totes les parts.
Cal també una estructura de poder, un organigrama. I no tots els partits hi havien pensat en això (sorprenentment!), ni tots tenen les mateixes propostes. I cal negociar també això, sense contradiccions amb el programa. Tampoc no és senzill. Compromís ací i allà, hem volgut fer això. Primer el què, després el com…i clar, després el qui.
I és que el qui no és menys important que la resta. I això és el que la gent li diu cruelment “juego de tronos” o “ball de cadiretes”… Algú seria tan amable d’explicar-me com es reparteixen les competències, com s’associen a persones sense negociar? Com ha fet sempre el PP els sembla millor! “Ordeno y mando”?
Jo ho lamente, però no conec millor manera que parlar-ho, buscar els perfils més adequats per fer funcionar un govern (local o no), una àrea de govern. Cal analitzar les aptituds, les actituds, les capacitats… No és senzill, ho entenc. Però no hi ha un altra forma. Puc assumir que algunes persones resulten pesades, resulten massa protagonistes, massa…el que vulguen. Però hi ha que negociar qui ocupa cada responsabilitat. Perquè no és igual un, que un altre. De veres que no és igual.

06 de juny, 2015

"YONKIS DEL PODER" Levante-EMV- 06.05.15


Al llarg dels darrers 24 anys, la gent del PP local ha desenvolupat una dependència absoluta del poder, que fa que des del dia 24 estiguen patint una terrible síndrome d'abstinència. 
La síndrome d'abstinència és el conjunt de reaccions físiques o corporals que succeeixen quan una persona amb addicció a una substància o costum, deixa de consumir-la. A alguns la reacció física se’ls nota per la cara de mala llet, a altres per la de desesperació, a altres per la depressió evident que els seus ulls dibuixen. Però també arriba a presentar-se en algunes patologies psicològiques com la Dependència Emocional. Ja és sabut, la síndrome d’abstinència és col·loquialment coneguda com a mono. I el PP no és que tinga mono, és que viu en el Planeta dels Simis.
Ací no es tracta de reclamar al PP local que complisca el costum d’atorgar cent dies de gentilesa al nou govern abans de començar les crítiques, perquè de qui ha prostituït i vulnerat constantment el sistema democràtic (ocultació d’informació, ús constant de bens públics en benefici particular, finançament il·legal, clientelisme, i un llarg etcètera), un no espera cap respecte per les normes de cortesia no escrites. Per tant, este article no és una queixa de com ens tracten, sinó un definició del que els hi passa a ells.
Pérez Macián, en el seu paper de "malote" fruit de ves a saber quina mena de complexe, diu que pactar amb Castelló en Moviment (“que son las siglas en las que se esconde aquí Podemos”, va dir) és pactar con Bildu. La síndrome d'abstinència en Pérez genera un grau d’estupidesa argumental que fins i tot supera la seua habitual, que ja era molta.
Encara no hi ha programa de govern pactat, estem treballant-hi per exposar-lo públicament amb tota transparència. Però el PP local ja critica una mesura, que tot simplement no figura enlloc. Per què? Perquè tenen un mono més gros que l’ajudant de Torrente. I en lloc de tranquil·litzar-se fent-se unas “pajillas” al seient de darrere del cotxe (on Rus comptava els bitllets robats), fan notes de premsa. 
I Bataller. Bataller no sap la que li espera! I no és una amenaça, és un advertiment. A Bataller li ho han regalat tot en la seua vida política. Tota la seua carrera a la Conselleria ha sigut per la via de la lliure designació. La seua Vicealcaldia i posterior Alcaldia, per tindre padrí. A Bataller, els seus, alguns molt especialment, el van insultar i menystenir reiteradament. Quan van vore que no podien evitar que fóra alcalde, amb un cinisme espectacular, els més crítics van començar amb el patètic servilisme de “nuestro alcalde”, “políticas lideradas por nuestro alcalde””, bla, bla, bla…
Doncs eixos mateixos diuen ara que és una rèmora. Un problema. Una causa més del seu desastre electoral. Bataller insisteix en liderar les restes del naufragi i es prepara mirant al front, al que ha de ser el nou govern. Però ell el problema el té darrera, en les seues files. Trufades d'agraïts desorientats i traïdors que esperen el moment de saltar-li al coll. 
Vorem com li afecta la síndrome d’abstinència a Bataller. Vorem fins on aguanta sense metadona. Crec que de moment encara no ha entés la magnitud de la tragèdia. Per això fa números de 12 a 15, obviant que els números reals són 8,7,4,4,4. Massa complexitat per algú amb un pensament polític tan simple. 
Ajudar a desintoxicar-se als yonkis és una obligació moral de la societat, i intentar recuperar-los per a la vida quotidiana més. Així que espere que una llarg, llarguíssim, temps del PP a l’oposició, els resulte tan beneficiós com si els haguérem ingressat a “Proyecto Demócrata”. I espere que quan estiguen en condicions de tornar a la societat, estiguen curats. 




04 de juny, 2015

"LA ROTONDA" Mediterráneo 04.06.15



Si algun invent ha estat directament patentat per Belzebú, eixe és sens dubte la rotonda. Diabòlic instrument nascut amb vocació de simplificar el transit, i que ha esdevingut un parany per quasi tothom.
El període “inter regnes” de l’ajuntament me l’ha recordat. Portem 24 anys de governs populars, succeint-se a ells mateixos, la qual cosa fa que no hi haja memòria col·lectiva de com funcionen estes setmanes, ni qui ha de fer què. Ahir mateix, em va arribar un correu de la Fundació Huguet per suspendre d’urgència la reunió del seu Patronat:  
“Degut a una falta de disponibilitat no justificada d'última hora del president del Patronat” que és l’Alcalde de la Ciutat. Hi havia convocats a més, els guanyadors dels premis anuals, que han estat desconvocats d’urgència. Impresentable.
Alguna gent ens demana que assumim responsabilitats, no podem, no tenim mandat legal. El PP signa contracte d’urgència, “todo atado y bien atado”, però defuig responsabilitats. Hi ha gent que va a parlar amb els regidors del PP, i estos es desentenen. Aleshores ens venen a vore a nosaltres, els atenem, com sempre, però sense capacitat resolutiva encara. Peguen voltes. Giren en redó. Una. Dues. Tres vegades. Sense saber si han d’anar pel carril de dins o pel de fora. Com en una rotonda. Hi ha qui ens dóna pressa. No podem córrer. Fins al 13 no hi haurà canvi.
Ara com ara l’única cosa que sabem del cert, és que d’este conflicte de temps-competències, com en les rotondes, qui va per la dreta, ix.

02 de juny, 2015

"TEMPS DE COMPROMÍS" CSN 04.05.15

Del resultat electoral del dia 25 se’n poden fer moltes lectures. Jo en vull subratllar dues. La primera és que la gent ha decidit que malgrat que el PP siga la llista més votada, no ha de governar. De fet, no li han deixat cap opció de governar ni en coalició. Bàsicament perquè la resta de partits havíem dit que no arribaríem a acords amb ells. I ho havíem reiterat amb contundència per a que no quedés cap dubte.
I això em porta a la segona lectura. Castelló ha de tindre un govern de progrés. Les urnes no han deixat cap altra alternativa aritmètica. I a sobre, és precisament a això al que ens vam comprometre el PSOE, Compromís i Castelló en Moviment en la campanya. Clar que això no significa necessàriament que tots tres actors formem part del nou govern municipal.
Ara bé, caldrà pensar molt bé en les conseqüències de com afrontem el pacte de progrés. Un govern format pels 15 regidors i regidores de les tres formacions, és un govern que garanteix solidesa i l’estabilitat. Que són dues característiques imprescindibles, si de veritat volem posar en marxa les transformacions que la ciutat necessita.
Pense honestament que és això el que s’espera de nosaltres. La gent vol comptes clars, transparència en les polítiques, major participació ciutadana, una gestió pulcra, polítiques socials transformadores… I això es fa des de l’equip de govern. Des de l’oposició és molt més difícil. Ho puc assegurar, perquè per tot això porta treballant Compromís des de fa molts anys, i des de l’oposició, no és fàcil.
Tenim davant de nosaltres una oportunitat històrica, però ho hem de fer bé. És el moment d’assumir responsabilitats. El nostre lema “amb valentia” feia referència a això. El PSOE parlava de “ho arreglarem”, doncs mans a l’obra. I Castelló en Moviment deia: “és ara”. Doncs vinga. Si és ara, a governar. No és el moment de tacticismes, del sí però no. Del jo te vote i ja t’ho faràs que des de l’oposició ja et controlaré. 
Castelló necessita estabilitat, i un govern potent i transformador. Podent-lo tenir, ens conformarem amb 
un en minoria? El primer de la democràcia?  Seria un error.


El mandat democràtic de les urnes era: governeu vosaltres, i governeu-nos bé.

"QUE VENEN ELS ROJOS!" www.castelloninformación.com 03.05.15

Ma mare està a punt de fer els 82 anys, té una pensió justeta guanyada a base de treballar com una mula de càrrega durant dècades per treure’ns endavant. Quan té sort i li toca per sorteig, va a la piscina als cursos que organitza l’ajuntament. Li va bé. A més, ma mare ha ensenyat a nedar a mig Castelló. La piscina és la seua segona casa. Quan va a vore als seus besnéts, hi va en autobús, i té una tarifa reduïda per la seua edat.
La meua sogra és una miqueta més jove. En té 73 (però passaria perfectament per 72) i ella va a pintar a una escola d’art subvencionada per l’ajuntament, per a gent gran. També té el carnet d’autobús amb descompte. És xilena, i li parla en castellà a la meua filla, per això quan Gal·la parla en castellà, en lloc de cul diu “poto”, en lloc d’advocat diu “palta”, si li fa mal la panxa diu “me duele la guata”, i si li pareix alguna cosa diu que “le tinca que…”
La xiqueta i la meua dona, es van fer vestits tradicionals per a la Magdalena, perquè a mi m’agrada molt vestir saragüells eixos dies. Tot i que també tinc un vestit de torrentí per si m’he d’arreglar més, o pantaló i brusa, i capa, i capell, i un parell de jupetins i bona cosa de calces de colors.
La meua germana major va morir fa un parell d’any per culpa del càncer. Tenia una casa a mig pagar, que finalment se l’ha quedat el banc, perquè la seua filla única, la meua neboda, no va poder assumir el cost, embolicada com està en la hipoteca del seu de pis. 
No sóc cristià, però quan vivia al carrer d’Enmig, uns veïns que volien recuperar les festes del Portal de la Puríssima, em van demanar de participar-hi, i jo que sóc més de sí que de no, i que m’agraden les festes i les tradicions, vaig fer un pas endavant i em vaig fer de l’associació. Em vaig comprar la medalleta i des d’aleshores participe sempre que puc en les festes i la processó. Que és, crec, la més curta de Castelló.
Vaig estudiar en castellà, no vaig tindre altra opció. I vaig aprendre a escriure en valencià, quasi d’amagat, gràcies a Lo Rat Penal (això sí, abans que es convertís en Batman), i poc a poc n’he aprés, llegint i escrivint. Però també parle una miqueta d’alemany, perquè vaig tindre una parella que ho era, i a casa parlàvem la llengua de Goethe. Vaig aprendre llenguatge de signes per pura curiositat. Tinc un molt bon nivell de francés gràcies als tres anys que vaig viure a París. I el meu professor d’anglés, diu que ja se’m entén bastant en la llengua de Shakeaspeare.
I vostés diran…”a mi tot això què m’importa?” Doncs els hauria d’importar. Sobretot si són d’eixe grup de pocasoltes que diuen que amb un govern de progrés a la ciutat, s’acabarà el món. Els rius es secaran. Els arbres no donaran ni ombra. Les ones del mar aniran al revés. I el Fadrí en lloc de donar l’hora, donarà vi. De Les Useres.
O si són del grup d’incautes disposats a creure qualsevol bestiesa que els diguen els pregoners del PP.
No. No tinc intenció de llevar-li ni a ma mare ni a la meua sogra els descomptes en el transport públic. Ni tampoc anul·lar els cursos de natació o pintura, o del que siga, que fan feliç a la generació que ens ha donat la vida a nosaltres. Tampoc no prohibiré a la meua filla que parle amb la seua “yayita”,  perquè li parla castellà.
No tinc cap intenció de botar-li foc a l’armari on tenim guardats els vestits de Magdalena, perquè són les nostres festes i ens agraden les nostres tradicions. Per això tampoc prohibiria les processons de qui vulga fer-ne, i si em ve de gust, hi aniré. 
Si la meua neboda hagués pogut heretar la casa de sa mare, els assegure que no la consideraria una “capitalista immoral” i no pretendria expropiar-li l’herència. Comprendran que si m’he esforçat en parlar idiomes, no tinc absolutament res en contra, tot el contrari, a que a les escoles s’ensenyen idiomes. I de fet, la meua filla ja estudia anglés, a banda del valencià i el castellà. Però m’agradaria que es fes bé. Millor que ara. 
Sóc de Castelló. Guineo per més senyes. Amant de les tradicions, fill d’una bona mare, pare d’una bona filla, casat amb una mestra d’escola. Estime esta ciutat. Estime la gent que hi viu. Quina classe de gent pot creure que anem a destrossar les nostres famílies, la nostra ciutat?