Dilluns passat vaig anar al desdejuni amb Javier Moliner, al Reial Casino Antic de Castelló. La veritat és que és una iniciativa molt interessant, està bé que Castelló agafe hàbits de gran ciutat i organitze regularment este tipus de trobades.
He assistit als tres desdejunis celebrats fins ara. Alberto Fabra, Alfonso Bataller i Javier Moliner. El més concorregut amb diferència va ser el darrer. Moliner és hàbil en el cos a cos. Per això quan li van preguntar pel futur de les diputacions dins del marc de la reestructuració de l'administració, em va semblar de gran deshonestedat intel·lectual que digués que el PSOE les volia tancar perquè no aconseguia governar-les, perquè sap que hi ha arguments formals i fonamentats per suprimir-les. Però després m'ho vaig repensar, i la resposta hagués estat pueril i ofenedora si es referís als nacionalistes, però referint-se al PSOE igual té raó i tot. De fet el PSOE mai no ha fet cap pas per eliminar-les.
Els nostres arguments per defensar la desaparició de les diputacions són conseqüència dels nostres arguments per defensar la desaparició de les províncies. I des d'un punt de vista nacional, podria desenvolupar esta tesi de forma molt meditada i documentada. Que si l'estructura està superada per l'estat autonòmic del 1978. Que si ens separa i enfronta. Però eixe discurs possiblement només convenç als convençuts...
Les Diputacions multipliquen les estructures de poder dels partits, i ací trobem la raó de la numantina defensa que el PP en fa, per exemple. Que la feina que fa la Diputació la podrien fer les Conselleries és tan obvi que és així com es fa a les comunitat uniprovincials. Però a mi el que m'inquieta no és la defensa que en fan alguns partits per mantenir quotes de poder, sinó la defensa de les províncies que en fa l'empresariat.
“És que sinó s'ho quedarien tot a València i Alacant” em deia un destacat empresari dijous. “No és tan evident, si tampoc no existeixen les províncies de València i Alacant” li vaig contestar. El problema, crec, és que els nostres empresaris també tenen una limitadora vocació provincial. Ací sectors com la construcció o el tractament d'aigües, per exemple, se'ls han repartit per províncies. Tu no entres a la meua, jo no entre a la teua. Els concursos d'ací els guanye jo, els d'allà tu.
Jo mantinc que esta estructura els perjudica. Ells mateixos estrenyen el seu àmbit geogràfic d'actuació, per tant de negoci. I conseqüentment de creació de riquesa i llocs de treball. Pensen en menut. Es conformen en ser líders d'un província de 600.000 ànimes, en lloc de batallar per estar entre les empreses més potents d'un àmbit de 5 milions de persones. Són terriblement conservadors en este sentit. I eixa vocació localista es dóna la mà amb el provincianisme militant del PP (i del PSOE?) i genera relacions connivents.
Com ens afecta això a la ciutadania? Posem l'exemple de l'aeroport. S'ha defensat l'aeroport de Castelló dient que eren l'única província de costa que no en tenia. La qual cosa des del punt de vista econòmic no és un gran argument. Quan es va començar a parlar de la ubicació, es va plantejar la possibilitat de fer un gran aeroport al Camp de Morvedre, que donés servei a les nostres comarques i permetés l'ampliació de l'aeroport de València, donada l'equidistància. Si no es va fer, va ser pel provincianisme d'uns i altres. De Carlos Fabra i de Rita Barberá, notablement, que volien el “seu” aeroport. I amb ells les estructures de partit. I també per l'empresariat provincial que volia construir i gestionar el “seu” aeroport.
Si s'hagués optat per aquella opció, l'aeroport estaria en marxa fa anys, ens haguérem estalviat milions d'euros i anys d'escarni. Els turistes ja podrien arribar, i la societat hagués estat beneficiada en el seu conjunt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada