En el Ple Municipal ix Vicent Sales (al que alguns consideraven l'ala més progre i valencianista del PP) i per dir que a les aules fa calor, es munta tota una teoria conspiratòria i mig paranoica, segons la qual totes les queixes tenen a vore amb el fet de que s'acosten les eleccions sindicals. I dit això, aprofita per a tornar a parlar de “mamandurries” per part dels sindicats (incloent aquell sindicat al que va estar afiliat durant anys, fins que es donà de baixa al ser elegit regidor). Va tornar a repetir també tot allò de les aules segrestades “per l'esquerra sociocomunista i nacionalista” i no sé pas quin grapat de bestieses més. D'ací a maig em jugue un genoll a que acaba parlant de maçons.
No content, va dir que la segona raó per la que els partits que hui estem a l'oposició ens queixem de les condicions de les aules (fa calor, sí, i s'agreuja per haver avançat l'inici de curs i haver augmentat les ràtios d'alumnes per aula), per a fer soroll, perquè venen les eleccions i tenim -diu- por de que “les ordes antisistema els deixen sense sou ni cadira”. I aleshores és Pérez Macián qui mou el cap de forma compulsiva, com els gossets aquells que hi havia darrera del Simca 1200 de la padrina, mirant a les bancades de l'oposició com si ens retés. I algun més a segona fila popular, li riu les gràcies a Sales, sabedors que despatxa a diari amb el tot poderós Moliner. No tots fan això, n'hi ha d'ella que continua passant-se el plenari jugant amb el mòbil i sense prestar la més mínima atenció al que passa a la sessió. Al cap i a la fi, deu pensar, no ha d'intervindre, i ja li han dit el que ha de votar, ho entenga o no.
I això passa la mateixa setmana que a la premsa es publiquen rèpliques dels populars a notes de premsa de l'oposició. Ja no de regidors de l'oposició, sinó que fins i tot contesten qüestions orgàniques, o notes signades per militants implicats. Això no havia passat mai! De fet, durant anys, ni tan sols ens contestaven mai als portaveus. Ens ignoraven, ens obviaven, ens intentaven minimitzar fent vore que no existíem. El PP, a falta de poder vendre gestió, fa oposició a l'oposició, mostrant una debilitat mòrbida.
També passa pocs dies després de que llançaren una estúpida campanya en les xarxes, contra la meua persona, en la meua condició de portaveu de Compromís. Campanya que només ha servit per fer-me més fort mediàticament, i per a què més d'un càrrec públic del PP em diga en privat que sent vergonya del que està fent el seu partit.
Estan nerviosos. Molt nerviosos. Ja ho vaig publicar en este mateix diari, la raó per la que han abandonat la reforma electoral que pretenia regalar majories absolutes als qui aconseguiren un 40% és perquè les seues pròpies enquestes els deixen més prop del 30 que del 35%. S'acaba.
Per això resulta tan ofensiu com patètic, sentir a Sales dir que l'oposició està neguitosa per si una nova formació trastoca el mapa electoral... Ai Vicent! Qui ens havia de dir que la teua estratègia seria jugar a ser el Bonig local, fent discursos en clau interna, només per als teus, intentant pujar-los-hi la moral. Una moral absent. Carlos Fabra, pare putatiu del partit, té un peu a la presó. El jutge Ruz diu per tercer cop que el PP en el seu conjunt s'ha estat beneficiant a títol lucratiu de la corrupció. A la Diputació, per molt que Moliner traga pit, el cert és que ha de fer fora als seus a remolc de les decisions judicials provocades pel treball implacable de Compromís i els seus col·lectius locals. El Ministre Gallardón plega traït per Rajoy i el PP inventa el “selfie-escrache” i els seus votants més durs, rodegen la seu del partit i insulten als que hi ha dins. VALMOR podria acabar amb la carrera d'Alberto Fabra, ja que la més que probablement delictiva decisió de comprar l'empresa per tres ralets, va ser cosa d'ell i no de Camps. Rita Barberà, la política més ben pagada de tot l'estat, veu com Feria València, li pot costar passar la línia roja de Fabra. El tema Castedo a Alacant fa que la cúpula popular tinga l'esfínter anal en situació de “prietas las filas”, perquè si li toquen allò que no sona, esta morirà matant. La cúpula de la Conselleria d'Educació marxa a casa, d'un en un, com una gota malaia sobre el cap de la Consellera Català. Fabra ha de defensar la permanència d'una diputada que resol els seus conflictes a bufetades, perquè si baixa un poc més el llistó, haurà de portar en llista a la cunyada...i no sembla que siga el millor moment. I les enquestes reflecteixen tot això. També que la recuperació econòmica no arriba a les famílies, ni de forma nítida a les empreses. Que els llocs de treball no es creen a la velocitat promesa, i els que es creen són de pitjor qualitat que abans de la crisi. Però si marxa fins i tot el Director de RTVE cinc minuts abans de que el PP hi faça el mateix que van fer amb la RTVV! S'acaba el règim popular. No som nosaltres els nerviosos. No.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada