08 de juliol, 2014

"URNA FUNERÀRIA" - www.castelloninformacion.es - 08.06.14

Com ve sent tradicional en la factoria Moliner, al final de cada ple de la Diputació, anuncia alguna cosa ben grandiloqüent, per rebentar i anul·lar mediàticament el debat. En el cas del “Debat sobre l’estat de la Província”, l’anunci havia de ser molt potent, per tapar el fiasco d’una sessió previsible.
I la factoria Moliner va pensar que era l’hora de sumar-se a eixa línia de pretesa regeneració democràtica que ha posat en marxa Rajoy.
Rajoy parla de que siga alcalde el cap de llista de la llista més votada. Així tal qual, això implicaria prohibir de facto una cosa tan democràtica com les coalicions. Al cap i a la fi, la política hauria de ser l’art d’arribar a acords, i una coalició és un acord estable. També impediria un mètode democràtic de correcció, com són les mocions de censura. Que per cert, formen part de tots els sistemes democràtics del nostre entorn. 
Això generaria major inestabilitat que l’actual, al obligar a alcaldes a governar en minoria, impedint una oposició majoritària que puga aplicar el seu programa o fins i tot aprovar els pressupostos.
Tret, clar, que Rajoy vaja més lluny i pretenga atorgar a la llista més votada un plus en forma de majoria absoluta. La qual cosa no sembla que vaja en absolut en la línia de regeneració que la societat ens reclama. 
Però Moliner que és llest com la fam que fa passar als xiquets que ha negat menjadors escolars d’estiu, va vestir la seua proposta amb una pàtina de pretesa democratització del sistema de tria de diputats provincials. I ho fa usant dos conceptes com “llistes obertes” i “urna”, conscient que les primeres tenen bona premsa (però ells no gosen proposar-les per totes les eleccions) i que la paraula “urna” dóna legitimitat democràtica a qualsevol procés (tot i que ells ho negaran si parlem del procés català).
Actualment els diputats provincials els trien els regidors electes en cada partit judicial, d’entre ells, i per sistema proporcional. De forma que en funció del que ha votat la gent, es reparteixen els escons, i posteriorment els regidors de cada partit trien qui ha d’ocupar-los. 
Això és en la pràctica democràcia indirecta, i des del nostre punt de vista, legitima menys que la directa, ja que dóna un excessiu poder als partits. Quan hem fet esta crítica el PP ho ha negat reiteradament. Ara han vist la llum. O han vist les enquestes. 
Sóc plenament conscient que contestant a Moliner, cosa que d’altra banda el PP ens ha “exigit” (un concepte no molt democràtic, tot siga dit), entre en el seu joc. Però no em fa ni por ni mandra. Moliner diu que el mateix dia que es trien els regidors municipals i els diputats autonòmics, hi haja una tercera urna on triar els diputats provincials.
Moliner no ha concretat la proposta, i no sabem si això vol dir que caldria triar 27 polítics més (quasi 100 al País Valencià), amb els seus sous i assessors i tal i qual. Si és això, la nostra resposta és que no hi estem d’acord. No és necessari, no cal en absolut augmentar la nòmina política.
L’altra possibilitat és mantenir l’obligació legal actual, de que els diputats siguen regidors.  En eixe cas, resulta tècnicament i jurídica, de difícil resolució. Estaríem triant diputats sense saber si tenen la condició sine quanon de ser regidors, ja que es trien en un mateix acte electoral. I si el que pretén Moliner és que la gent trie a qui vol que els represente, però que després puga córrer la llista si els triats no són regidors, la nostra resposta torna a ser que no. Que de cap manera.
Però farem contraoferta. Acceptem una tercera urna, sempre i quant siga una urna funerària. No els triem de cap manera. Tanquem les diputacions com han fet les autonomies uniprovincials, sense minva dels serveis als municipis. Fabra vol que es trien 20 diputats autonòmics menys, per vore si així salven el govern. No home no, si volem estalviar, transferim competències, recursos econòmics i funcionaris des de les diputacions al Consell, i estalviarem quasi 100 diputats provincials al país (27 a Castelló). I guanyarem en eficiència. Les diputacions són intermediàries caríssimes, per culpa del cost polític.