14 de juny, 2014

"ESPORGUEM I PODEM" -Levante-EMV- 14.06.14

A casa estem d’obres, i això ha obligat a la família a traslladar-nos a Benicàssim. A Benicàssim s’hi està bé en esta època de l’any, tot i que per a algú com jo que es mou amb patinet, la distància fins a la feina és una incomoditat que m’obliga a agafar el cotxe cada dia.
Per alguna raó que se m’escapa (a mi i a desenes d’usuaris més) és just ara, que la canícula ja es manifesta sense complexes, i que molta gent s’ha traslladat prop de la platja, que els ha pegat per esporgar la vegetació abundosa que fa de mitjana a la carretera. I ho fan en hora punta, anul·lant així durant dies i dies, un dels carrils. Estes obres menors mal programades en el temps, generen molèsties i retards.
Dijous va ser un d’eixos dies en els que el camí em va costar de fer el doble del que és costum. Embussos, gent neguitosa i clàxons.
Tot i això, com m’agrada eixir de casa amb temps, encara no eren les 9 del matí i jo ja estava a la rotonda que enllaça la Ronda Est amb l’Avinguda del Mar. Just al costat del solar que ha deixat buit el mercat del dilluns. Un nou embús em deixà dins de la rotonda. A mi  i a dotzena i mitja més de vehicles. I quan ja em pensava que estava a punt d’arribar a la meta, un cotxe em va envestir per darrera. Just allà hi havia dos policies locals, als que agraïsc la professionalitat amb la que ens van atendre al dos vehicles implicats. El metge diu que he de guardar repòs relatiu i la cosa no ha anat a majors. L’altre conductor, que es va incorporar a la rotonda una miqueta a la babalà, aprofitant que no li venia ningú per l’esquerra però sense mirar si ja hi havia algú allí, s’estavellà contra el meu cotxe. Ell no es va fer mal, i les dues xiquetes menudes que duia a l’escola tampoc. Els cotxes s’arreglen amb diners.
I a mi tot això em va semblar una metàfora. Voran. Jo estic arribant a la meta, amb el meu cotxe, en temps i forma, malgrat els entrebancs i retards que generen les males decisions dels governs. I l’altre vehicle, preocupat de que ningú no l’avance per l’esquerra s’oblida de mirar davant, a vore si algú ja està en el mateix espai físic en el que es vol posicionar.  El resultat és que els dos vehicles es queden aturats, amb danys i per molt que es puga fer una declaració amistosa, no és menys cert que tots dos perden. 
No els recorda l’aparició des de no se sap gaire bé d’on, per sorpresa i a tota castanya, d’un partit nou en les passades eleccions? Ocupant-se només del camí que vol fer, i obviant que part d’eixe camí ja l’han fet o estan fent d’altres. 
Jo no vaig discutir ni un segon amb l’altre conductor. Vam fer el que tocava. Apartar els vehicles i sumar esforços per tal de dirigir les crítiques a qui les té. Qui fa vials amb mala visibilitat, qui anul·la carrils just els mesos de més afluència de trànsit… I això és exactament el que crec que hem de fer. Encara no havia parlat de Podemos. Ho faig ara.
Hi ha molta gent que s'ha posat nerviosa amb l'aparició de Podem, un moviment polític (encara està lluny de ser un partit, i no sé tampoc si és el que pretenen) que s'ha convertit en part central del discurs polític de tothom d'unes setmanes ençà. Jo els salude igual que vaig saludar l'aparició del 15M original. Aleshores vaig dir que era un plaer saber que hi havia algú “allà fora”, perquè de vegades alguns representants polítics ens trobàvem orfes de representats. Ara alguna gent que no es sentia ben representada ha trobat en estos cercles una opció. Benvinguts siguen a la política de representació. És necessària.
A mi el colp del cotxe m'obliga a estar més vigilant, però això sí, puc anar amb la cara ben alta (de fet no puc doblegar gaire bé el coll). I l'aparició de Podem m'obliga a “esporgar” algunes pràctiques de Compromís. Està bé. Però m'obliga sobretot a reivindicar que moltes de les coses que proposen, alguns les portem fent des de fa anys. Lluitar contra la corrupció, rescatar persones, conduir-nos  de forma responsable en la vida pública, i donar participació a l'autèntica protagonistes de la política, que és la ciutadania. 

6 comentaris:

Guanyem? ha dit...

La primera resposta que sent des de Compromís que no és un "prietas las filas" siga expressat de la manera que siga. Me n'alegre de llegir la suficient clarividència entre tanta metàfora (dit amb tot el respecte del món, Enric).

És més. Potser una opció ambiciosa per a Compromís seria convergir des de les bases amb Podemos per a presentar un projecte ciutadà i assembleari a nivell de País Valencià que interactue amb Podemos a nivell estatal de la mateixa manera que ho feien el PCE i el PSUC (salvant les distàncies i tenint en compte que estem al segle XXI).

Sóc conscient que és una posició difícil d'entendre des d'un punt de vista nacionalista valencià, però crec que no és contrària ni molt menys al sobiranisme valencià dins d'un projecte no excloent amb el federalisme espanyol com a possibilitat pràctica.

La qüestió és quina ambició es pot i vol tindre des de Compromís: s'aspira a crèixer i cultivar la seua pròpia parcel·la? O bé s'aspira a no només a fer-li sorpasso al PSOE, sinó fins i tot a guanyar al PP?

Guanyem? ha dit...

"Sóc conscient que és una posició difícil d'entendre des d'un punt de vista nacionalista valencià, però crec que no és contrària ni molt menys al sobiranisme valencià dins d'un projecte no excloent amb el federalisme espanyol com a possibilitat pràctica."

Només vull afegir després d'aquest punt que Compromís ja és en certa manera això, sols que al meu parer s'han equivocat de companys de viatge per a "RestoEspaña" així com la manera d'interactuar amb ells.

Salut!

Nomdedéu ha dit...

Éspossible que els meus articles tinguen una composició barroca, tot i que el llenguatge és molt simple. Ho faig perquè malgrat parlar d'una qüestió general sempre aprofite per deixar un parell d'idees menors (recordar que jo use patinet com mitjà de transport, i que esporguen quan no toca)
Pel que fa al fons de l'article, crec que som majoria a Compromís que hem vist que tenim un problema seriós a l'hora d'explicar la nostra metodologia oberta de treball. Cas contrari no s'entén que el que proposa Podemos, i que és el que nosaltre portem fent fa anys aparega com una novetat.
Tant tard com ahir ho valoràvem a una reunió i jo mateix vaig apuntar una qüestió: podria ser que li resulte més fàcil a Podemos (que no té cap representació institucional més enllà dels flamants 5 eurodiputat) parlar de "coses generals", de grans idees, que de coses concretes. Nosaltres ens passem el dia participant en debats de lleis concretes i en parlem, destapant informes ocults i en parlem, reclamant millores a l'escola pública i en parlem, canviant semàfors de lloc... I no ens queda gaire temps per fer-nos propaganda. Haurem de millorar això. El que vull dir és que si el nostre missatge de com fem les coses no arriba amb nitidesa, és perquè ens passem el dia fent les coses

Guanyem? ha dit...

Enric, no et prengues amb importància això de les metàfores que era més jocós que res.

El problema que veig és que molta gent (no ho dic per tu) es pensava -i molts encara pensen així- que açò de Podemos era un subproducte televisiu de La Sexta i serà quelcom passatger.

Particularment entenc a Podemos com una suma de factors que està propiciant un creixement sense sostre a hores d'ara:

1) Entendre que qui marca el discurs polític als altres partits té les de guanyar. Amb tot el respecte del món, això tant a penes sap fer-ho l'oposició valenciana actual. A tall de exemple, quan el PP trau el fantasma del blaverisme/anticatalanisme, quasi tota la infraestructura 2.0 de Compromís acudeix al contraatac i per tant el joc el domina el PP. En canvi, amb això de "la casta" Podemos ha posat al contraatac fins i tot a Felipe González.

2) L'aparent novetat de l'autoorganització ciutadana. Aquesta carta només l'he vista jugar a Compromís per Pego amb boníssims resultats.

3) El referent llatinoamericà com a model de govern viable. I quan dic llatinoamericà no dic veneçolà, dic també equatorià i urugaià. Compte.

Tens raó que a ca Compromís esteu tot el dia fent coses (i ni ho negue ni pense negar-ho). Però el fet de llaurar la terra sense tindre ben planificat quin camp s'està llaurant crec que condiciona la collita. Al meu parer Villodres va fer un bon escrit a Nexe respecte aquesta qüestió.

Guanyem? ha dit...

Potser Pablo Iglesias fou el millor candidat a les eleccions europees, però pensar que Podemos és quelcom personalista sense entendre que rere d'ell estan Íñigo Errejón i una generació brillant de gent jove que ha mogut i donat forma al 15M de Madrid des de l'anonimat és un error.

Per a les properes eleccions, potser Mònica Oltra és la millor candidata per a la presidència de la Generalitat, potser Joan Ribó és el millor candidat per a l'alcaldia de València, potser Manolo Alcaraz és el millor candidat per a l'alcaldia d'Alacant, potser Enric Nomdedéu és el millor candidat per a l'alcaldia de Castelló de la Plana... i potser rere d'ells hi ha gent molt entregada, bones persones i amb ganes de canviar moltes coses. Sense desmeréixer-los, la diferència és que la gent de Compromís no ha estat part central del moviment assembleari sorgit arran del 15M (repetisc, amb comptades excepcions com s'està practicant en Pego) sinó que s'han anat emmotllant segons aquest ha evolucionat per a entendre's com una organització política que s'aprecia bé des de molta gent del 15M però que no sap ben bé com guanyar-se'ls.

No sé si m'explique, però per això trobe que els resultats al Cap i Casal, Paterna, Sagunt o Alacant han estat així mentre que a Tavernes, Sueca o Pego han sigut uns altres.

Nomdedéu ha dit...

T'expliques perfectament.