05 de desembre, 2012

"CÀSTIG O EVOLUCIÓ?"- Mediterráneo - 6.12.12


Hi ha una lectura simplista segons la qual si tots parlarem la mateixa llengua, la comunicació seria més senzilla, i tot seria bonic, ens estimaríem sense treva i naixerien flors a cada instant.
El cert és que al món n’hi ha moltes de llengües. Centenars. Però cada any en desapareixen unes quantes. De vegades per qüestions demogràfiques, d’altres, perquè són substituïdes per altres llengües. Per la pressió d’altres llengües. I això és així perquè alguna gent creu que unes llengües són més importants que les altres, més pures, més útils, més completes, més musicals, més què sé jo! 
A l’Antic Testament hi ha dues versions de l’origen de la diversitat dels pobles, llengües i cultures. Segons el Gènesi 11, la fractura de la suposada unitat originària es deu a un càstig diví per la supèrbia humana. És tot allò de la Torre de Babel. Mentre que el propi Gènesi 10, ofereix una versió diferent. La diversitat se’ns presenta com el resultat d’un procés evolutiu i genealògic. Van ser els fills de Noé els encarregats de repoblar la terra després del diluvi. Per això els primers estudis de lingüística comparada usaren les tres estirps de Noé per batejar les tres grans famílies de llengües: indoeuropees, camites i semítiques. Estes darreres agafen els seus noms de Cam i Sem, fills de Noé, Jàfet aparentment menys egocèntric, cedí el nom a una denominació geogràfica.
L’exegeta que sóc em diu que no es pot agafar la Bíblia com una obra científica, però no em diran que no és ben exemplificador. Les llengües són un càstig, o són un una evolució normal, una riquesa. I això marca dues posicions. Jo sóc dels que creu que és una riquesa. Per això m'esforcen en aprendre altres llengües. El monolingüisme  empobreix.
Des de 1978 hi ha hagut a Espanya 16 Ministres d’Educació. I ni Rubalcaba, ni del Castillo, ni Rajoy, ni tan sols Esperanza Aguirre han tingut la gosadia de presentar un atac tan brutal, tan demolidor contra les altres llengües de l’estat, com el que ha presentat Wert. L’esborrany presentat pel Ministre condemna a mort el valencià. El Ministre Wert i el tertulià fatxa que l'habita, veu en la pluralitat lingüística un càstig. És el mateix que em sembla ell a mi.