12 de novembre, 2012

"TEOLOGALS O CARDINALS" - Mediterráneo- 15.11.12


Divendres passat, visitant amb Monia Álvaro i Josep Canós, companys de partit i regidors de Serveis Socials a Vila-real i Moncofa, el Banc d’Aliments; vaig poder parlar una estona amb responsables de Creu Roja i de la Cooperativa Rural, propietària de la nau que serveix de base d’operacions.
Com és lògic vam parlar de la greu situació d’exclusió social de cada colp més famílies del nostre entorn, i de les polítiques que ens han portat fins ací. Algú que faré restar en l’anonimat, m’explicava que recentment havia discrepat amb un alcalde, sobre la vida útil dels partits. L’alcalde li hauria dit que els partits són la base del sistema democràtic, i que sense ells no hi ha democràcia. L’interlocutor recordava que els partits figuren a la Constitució com instruments de participació política. Però no nominalment. Té raó. Si un partit deixa de ser útil a la democràcia, si ja no serveix com instrument de participació social, bé està que el seu lloc l’ocupe un altre. Com la conversa tingué lloc a una cooperativa catòlica, eixa doctrina m’inspirarà el que vull dir.
Crec que els partits clàssics (PP, PSOE, EU i fins i tot el BLOC, segons com) es basen en les virtuts teologals. Exigeixen Fe als seus votants, i la fe és acrítica. Prometen Esperança, entesa com confiança plena i certesa d’aconseguir un futur a mida. I reclamen Caritat, que interpretant el Catecisme vindria a dir que cal estimar al partit i els seus membres, per sobre de totes les coses.
Els partits així entesos, han deixat de ser instruments per la participació de la societat en la res pública, per esdevenir instruments de poder, allunyats de la societat. Ja no serveixen.
Els nous partits reclamen noves virtuts, les dites cardinals. Prudència, capacitat per entendre totes les circumstàncies i les conseqüències de cada acció. Justícia, vocació de  donar a cada ú allò que li pertany i respectar el dret. Temprança, autocontrol que practica la moderació. I finalment, Fortitud que assegura la fermesa en les dificultats i la constància en la cerca del bé, arribant si cal al sacrifici propi per una causa justa. El sacrifici polític, s’entén. Nosaltres assumim eixe compromís.