30 de març, 2012

EL CONSELL NACIONAL DEL BLOC I ELS DOCUMENTS DE COMPROMÍS


Per no fer-ho més llarg (que podria, però només demostraria que en lloc de tenir ja una edat sembla que en tinga dues) diré que l’any 1982 es va fundar UPV, jo ja militava al PNPV, per tant quan nasqué UPV, jo ja estava allí.
Quan UPV es va trencar amb l’eixida del que després seria PVN, jo ja estava allí. I allí em vaig quedar.
Quan el 1995 es creà la coalició del Bloc Nacionalista, jo estava allí, i allí vaig seguir quan en el congrés del 2000 es constituí com partit.
I ara divendres, es consolida la Coalició Compromís, amb un formula de relació estable que va més enllà dels partits fundacionals.
I jo no hi seré. I em sap greu.
No hi seré perquè el mateix dia que hem triat per dir que tenim un sòlid Compromís amb el país, una parella de Castelló el van triar abans per dir que tenen un sòlid compromís mutu. I volen que jo els case.
I com la política està feta de paraules i de silencis, de presències i d’absències, jo vull deixar molt clar que la meva absència és perquè em vaig comprometre amb una parella a estar a Castelló, a l’hora que a València el BLOC assumirà el Compromís.
Només per això no hi podré estar, em sabria greu que se’n feren altres lectures que no es corresponen amb la realitat.  
Fins ací la informació.

Podria deixar-ho ací, i no em mullaria, però vull mullar-me.

Si hi hagués pogut anar, hagués votat que .

Ho dic perquè així els que diuen que m’he venut a la direcció perquè m’han ofert no sé quina bestiesa, tindran aliment per fer créixer la bola. 

28 de març, 2012

"SOBRE LA VAGA" - Mediterráneo - 29.03.12


M'agradaria pensar que ningú de vostés està llegint l'article al seu lloc de treball. Hui se celebra una vaga general, i al meu partit li donem suport. Els diferents grups municipals estem en vaga. Però la política tal i com l'entenem nosaltres és un servei públic, i els serveis públics han de prestar uns serveis mínims. Per això estarem al servei dels ciutadans i ciutadanes que ens han triat, a disposició dels sindicats per tal d'ajudar en el que calga, i atenent els mitjans de comunicació. I per ser solidaris amb els assalariats vaguistes, hem decidit descomptar-nos nosaltres mateixos la part proporcional del sou d'un dia. En alguns pobles s'han entregat a ONG's locals, en el cas de Castelló dediquem la part del nostre sou a pagar algun proveïdor, que espera per culpa dels retards de l'Ajuntament (sis mesos ja) en pagar les minses aportacions que hauríem de rebre els Grups. Pagar deutes, no perjudicar a les empreses menudes amb les que contracta el partit, ens sembla un destí just dels diners que no cobrarem.
Alguna gent diu que una vaga no resol res, jo conteste dues coses. La primera que això resulta incert. Les darreres vagues generals s'han saldat amb èxits dels convocants, ja que en la majoria dels cassos han aconseguit que es retire, o com a poc es modifiquen els canvis legislatius que les havien provocat. I segona cosa a dir. Fins i tot en l'hipotètic cas que les vagues no resolgueren res, més greu resulta que no resolga res un RDL, que com tothom sap, també els empresaris, no crearà llocs de treball. I es suposa, que eixa havia de ser la principal virtualitat de la norma. I no oblidem que exercir el dret a la vaga és defensar el dret al treball. 
En tot cas, en un dia com el de hui, estan en joc dos drets absolutament lícits i a protegir: el dret al treball i el dret a la vaga. Tots dos recollits per la constitució. I correspon als poders públics garantir-los. I jo veig  la policia vigilant per si de cas un piquet informatiu esdevingués un altra cosa; però no tinc constància de presència policial en empreses quan la direcció ha advertit directament o indirecta que, aquell que vaja a la vaga, està nominat. 

23 de març, 2012

"VEGES TU QUIN PLA!" - Levante.EMV - 24.03.12


Temps era temps, la crisi econòmica i sistèmica va començar a treure el nas, al mateix temps que l’obra pública queia en picat. En aquell temps, com els Ajuntaments estaven més ofegats que Darth Vader en un club de fumadors, el govern central socialista va inventar els Plan E, més coneguts com plan Zapatero. Bàsicament consistien en que els Ajuntaments proposaven obres, i el govern central t’enviava els diners per pagar-les, a condició de que posaren uns grans cartells dient: “això ho paga Zapatero!”
Com el RDL marcava uns terminis molt justets, els Ajuntaments s’afanyaren a proposar aquelles obres que ja tenien previstes, i que no havien iniciat encara. En alguns casos, calgué fins i tot fer modificacions de crèdit, perquè hi havia partides al pressupost per a pagar-les, però com eixia un “primo” (el del Zumosol amb Z de Zapatero) que pagava, destinaven els diners a ves a saber què. 
Personalment, vaig dir que quan hi ha una hemorràgia i t’ofereixen un torniquet, s’ha de dir que sí i que moltes gràcies. Però també vaig recordar que un torniquet no resolia el problema. 
El PP va criticar fins la nàusea aquells plans, però s’hi acollí sense fer gaires escarafalls. Més encara, el PP valencià va copiar el model i s’inventà el Pla Confiança. I com passa sempre la còpia fou pitjor, estos no van pagar. 
Zapatero crescut va fer un segon Pla, amb menys diners, amb cartells més menudets i amb condicionants sobre quines coses es podien o no contractar. Aleshores ja sí, vaig dir que no em semblava bé. Ara ja no era un torniquet, ara era una faixa innoble a l’autonomia municipal. Ens deia en que ens havíem de gastar els diners. Diners d’altra banda, que si algú com Zapatero era capaç de trobar dos anys seguits, el que havia de fer era resoldre el finançament dels municipis, no tutelar-los. Allò durà fins que s’acabà.  I contravenint allò de que després d’una nit ve un dia, a la foscor ideològica socialista l’ha succeït la tenebra popular.
Els del PP directament intervenen els municipis, com fa la UE a Grècia; i deixen sense competències els polítics electes, donant tot el poder a un tècnic, com la UE va fer a Itàlia. El PP, copia el milloret de cada casa!
Estic parlant del RDL 4/2012, el que estableix que els interventors (no l’Alcalde, ni la Junta Local de Govern, ni el Ple de la Corporació) ha de certificar quines factures deu l’Ajuntament i sense sometre-les a l’opinió del ple de l’Ajuntament, s’enviaran a Madrid. I des del Ministeri, amb criteris indecentment subjectius, i forçant el xantatge de la famosa “quita”, pagaran als proveïdors. A canvi de què? A canvi d’un pla de viabilitat econòmica de l’Ajuntament, que en mans de la tropa que ens governa, no serà un pla d’estalvi, sinó un pla d’augment de preus públics, impostos i taxes. La solució dels mals governants. El que tenim. 
Des del BLOC-Compromís ho hem reiterat amb freqüència. Cal un finançament just per als municipis, però PP i PSOE (que són els qui ho poden resoldre) estan més còmodes asfixiant els Ajuntaments, per poder-se presentar després com a un Tío Gilito que amolla els petrodollars quan els municipis ja no poden més. Però cal també un pla seriós d’estabilitat, i complir-lo. Perquè el PP de Pérez Macián i Masip, el PP que ens governa, ha incomplert absolutament tots els que ha presentat fins ara, cosa que també passarà amb este. I si això passa, o si Madrid directament no accepten el nostre pla, aleshores tot simplement la Intervenció General de l'Estat prendrà possessió de l'ajuntament, deixant sense feina al nostre interventor, i sense vergonya a l'equip de govern. 

21 de març, 2012

"La Pepa i el PP"- Mediterráneo -22.03.12



Hem encetat la setmana amb una elegant i emotiva commemoració de la Constitució de 1812, coneguda per la Pepa, per ser promulgada el dia de Sant Josep. Allà ha anat el més granat del món de la política, encapçalats pel Sr. Rei, que va fer un sentit discurs recordant els valors d'aquella efímera carta magna. El Rei, l'home, des de que li han eixit dos gendres-peladilla, va com ànima en pena rebent homenatges en forma de llargues ovacions, diga el que diga. Perquè en este acte, per exemple, va oblidar dir que aquella Constitució de la que en feu una laudatio havia estat derogada per un avantpassat seu, que molt Borbó l'home, preferia assegurar el progrés de la família que la dels súbdits. Perquè, no ho oblidem, la diferència entre un Rei i un súbdit del país és molt més gran que la diferència entre un President i un resident de la república, on la diferència és una P.
Ací però, no parlem d'un P, sinó de dues. La Pepa. Una constitució que recollia com a espanyols a milions de ciutadans d'ultramar, que pocs anys després s'alliberaven del jou espanyol i florien com noves nacions lliures. De fet, alguns dels diputats constituents com Miguel Ramos Arizpe, o el xilé Fernández de Leiva, el peruà Vicente Morales Duárez, o l’ecuatorià José Mejía Lequerica, van ser entre 1820 i 1830 constituents de les noves nacions americanes. D'això no n'ha parlat quasi ningú. 
La Pepa, amb dos pes, l'ha fet servir Rajoy, del PP, per justificar els brutals retalls contra l'estat de benestar. Un discurs insostenible davant qualsevol persona que haja llegit aquella constitució. De fet, fins i tot qüestiona la present Constitució, que parla d'un estat  social i democràtic de dret. Eixa Constitució que era intocable, fins que una carta secreta va convèncer a Zapatero que es podia modificar corre-cuites, amb l'ajuda entusiasta dels de Rajoy.
Però eixe és precisament el joc, mentre es parla de la Pepa no es parla del PP, que és el problema. La Pepa és passat, història. El PP és present, falta de futur. L'única coincidència és que la Pepa és paper mullat, com ho és el programa electoral del PP. Un programa que no parlava del saqueig a l'estat de benestar, que ara practiquen.

17 de març, 2012

"UN ESCLAT DE LLUM" -Levante-EMV - 17.03.12



Si atret pel títol, pensa vosté que va a trobar-se un d'eixos articles sobre les festes, les gaiates i tot això, ja pot deixar immediatament de llegir-lo, perquè quedarà força decebut. Quan parle d'un esclat de llum, em referisc a l'esclat, espetec, esclafit, detonació, explosió, petament, rebentada que està a punt de fer el rebut de la llum! I el farà, amable lector, dins de la seua butxaca. 
No em demanen ara, després de set dies de festes, una anàlisi massa rigorosa, ni unes xifres massa exactes, però la cosa va més o menys així. Els tribunals han tombat les decisions polítiques en virtut de les quals s'havia congelat el preu del subministrament elèctric. Les grans corporacions guanyen la batalla, els usuaris la perdem. I es parla de fins un 20% i d'efectes retroactius. La qual cosa voldria dir que el proper més d'abril el rebut de la llum podria fer un esclat de tal magnitud, que igual alguns si que aposten per tornar al foc com font d'il·luminació, i a tots ens eixirà fum de la cartera. Escalt, doncs, de llum, ara sí, amb foc i fum. Vitol!
A l'Estat Espanyol el preu de la llum elèctrica és més car que a la tot poderosa República Federal Alemanya. I com a sobre allà els sous i salaris també són d'una magnitud estratosfèrica comparats amb els nostres, resulta que per contraposició, el subministrament elèctric és encara més car. Quan puja el preu de la llum, puja tot. Perquè no puja només als usuaris finalistes, és a dir, a les famílies; no, no, puja també per les fàbriques, o per a les botigues. I per a tots els negocis, el rebut de la llum és un cost, que es repercuteix al preu de venda del seu producte o servei. Per tant, cascada d'augment de preus, augment de la inflació, i com conseqüència, noves retallades a l'estat del benestar. Esta conseqüència, val a dir-ho, és induïda, però no obligatòria. Vull dir que a l'hora de decidir d'on es retalla hi ha una qüestió de sensibilitat. El PP es gasta els diners en renovar els avions de guerra, i els lleva de l'educació, la sanitat, la justícia, etc. És possible que jo estiga fent demagògia, però és segur que ells estan fent un mal irreparable a l'Estat de benestar. 
Com hem arribat fins ací? Alguna dada. L'Estat produeix més energies renovables que la citada Alemanya. És una aposta que personalment compartisc, però que té evidents riscos econòmics (i després explicaré les raons). Els parcs eòlics (obviem ara l'encert o desencert de determinades ubicacions) funcionen bé, però el horts fotovoltàics, resulten molt cars (encara), i això fa que el preu de la llum augmente. A sobre, tenim una dependència energètica important de l'exterior, la qual cosa tampoc no es garanteix estabilitat en el preus, i descompensa encara més la nostra balança import-export. Condicionant fins i tot la nostra política exterior, i en virtut d'eixa dependència mirem a un altre costat, quan les dictadures que ens subministren cru massacren els drets humans de les seues poblacions. 
En mig de tot este maremàgnum de dades poc o molt ordenades en que s'està convertint este article, subjau un antic debat, el del model energètic. Hem dit no a l'energia nuclear, per els dramàticament obvis riscos tant d'explotació com d'emmagatzemament quasi perenne dels residus. Ens oposem (bé, el PP s'oposava quan estava a l'oposició i ho defensa ara que governa) a les prospeccions petrolíferes a les nostres costes, pel que tenen de dubtosa compatibilitat amb la font segura d'ingressos que representa el turisme. 
I surant sobre tot això, les decisions polítiques de les que parlava. L'ex-Ministres socialista d'Indústria, Sebastià (el que proposava estalviar energia anant sense corbata, o que es va gastar una fortuna pública enviant un bombeta de baix consum a cada casa), va arrasar amb les energies renovables. Decisions polítiques que han beneficiat de forma evident a les grans empreses que en un moment de crisi global que devasta les economies domèstiques i públiques segueixen donant beneficis multimilionaris, i pagant nòmines immorals als grans directius.
Hi ha una connivència política entre el PP, PSOE i estes empreses? Jutgen vostés mateixos. Elena Salgado, ex Ministra socialista d'Economia, fitxada com consellera d'Endesa, igual que ho és José Maria Aznar, ex President del Govern del PP; Felipe González, conseller de Gas Natural Fenosa. Al que de moment no volen és a Zapatero, i això que era un il·luminat.  

14 de març, 2012

"LA SANG DELS MOROS" - Mediterráneo -15.03.12


Des de fa un grapat d’anys, el dia de la Romeria de les Canyes es celebra als peus del Castell Vell un homenatge a la Sang dels Moros. Si no vaig enganyat fou la Colla Pixaví que en un moment determinat decidí que calia retre homenatge als antics pobladors, foragitats per les tropes del Rei En Jaume. Des de fa també un grapat d’anys, i de la ma de la compositora Matilde Salvador, es fa un segon homenatge amb la participació dels Cantors de la Romeria, la Colla de Dolçainers i un públic creixent.
Era i és un acte senzill, en el que Antoni Porcar dirigia unes breus paraules a la dotzena i mitja de presents, i cloïa l’acte la pròpia Matilde, llençant un humil pom de flors silvestres i herbes agafades al peu mateix de la muntanya.
Els darrers anys que Matilde Salvador pujà a la Magdalena, vaig tenir l’honor d’oferir-li el meu braç com suport de la seua fràgil figura a l’hora d’accedir als murs del Castell on es celebrava l’acte. Formàvem una parella tan descompensada que al nostre pas, sorneguer José Juan Sidro digué: “au Matilde, que t’acompanya Tombatossals!”
L’any 2007, darrer any amb Matilde entre nosaltres, en arribar al lloc de l’homenatge, ens n’adonarem que Toni Porcar, que aquell any havia deixat de ser regidor de la ciutat, no hi era. I supose que per un mimetisme coreligionari, els ulls es giraren sobre mi, i em convidaren a continuar jo amb la tradició. Des d’aquell any faig jo el breu discurs, i Fina Irun, família i marmessora emocional, junt al seu marit el Dr. Pradells, de les emocions de la finada, és qui llença l’humil ram.
En els darrers quatre anys l’acte ha pres una embranzida sorprenent, que fa que hui s’hi apleguen més d’un centenar mal comptat de persones. Amb tocs de la Colla Dolçainers, formació de la Guarda Rural, i malgrat que en el seu origen, res tenia d’acte oficial, hui aplega puntualment tots els membres corporació municipal que resten en aquelles hores, al “turó de la pàtria”. 
Fer el “sermó de la muntanya” és un emocionant privilegi que duc molt a cor, i vull agrair a Mulet i Marco que el respecten, permetent-me continuar tributant personal memòria a Matilde Salvador i perpetuar la veu de Porcar, mestre de tantes coses. 

09 de març, 2012

"MAGDALENA, CAIXA PLENA" - Levante-EMV - 10.03.12


Un dia al despatx vam dir: “haurem de començar a organitzar la tradicional Paella de Magdalena, no?” Voran, és costum del BLOC a Castelló, organitzar el dimecres de Magdalena una paella a la que convidem a militants, simpatitzants i una nodrida representació de càrrecs públics d’altres pobles. 
Bé, el cas és que com sempre vam demanar permís a Via Pública, per tallar un tram de carrer, davant la seu, i poder muntar taules i cadires. Com sempre, també, l’Ajuntament no contesta, tot simplement signa la recepció de la petició, i els sol·licitants (ara nosaltres, però sovint associacions de tota mena) hem de suposar que el silenci és positiu. Per tallar el trànsit, sempre demanem unes tanques i uns senyal de prohibit aparcar, per tal d’evitar problemes i discussions. Fins ara, l’Ajuntament ho cedia gratuïtament, al cap i a la fi la responsabilitat de regular el transit és seua. 
Ara el PP vol que ho paguem. Bé està (o no està bé, però ara no fa al cas), per tant, preguntem al funcionari quan s’ha de pagar i com. Ens contesta donant-nos el telèfon d’una empresa i ens diu que parlem amb ells, que ens cobraran 90 €. Òbviament li diem que ni de broma, que nosaltres estem disposats a pagar a l’Ajuntament una taxa si tal taxa existeix, però no a pagar un preu que diu l’Ajuntament a una empresa que l’Ajuntament ens diu. Com això és un despropòsit majúscul, baixe jo personalment a parlar amb el regidor del ram, que el primer que intenta és donar-me el telèfon de l’empresa. Li explique que no el vull, i que si he de llogar tanques o senyals ho puc fer a l’empresa que jo vulga. M’ho reconeix. Però també m’explica que proposen eixa empresa perquè és la que té contracte en vigor a l’Ajuntament i que els diners que paguem els particulars els descomptaran de l’import del contracte de prestació de serveis. Això que diu el regidor és una bestiesa de tal magnitud que m’espante i tot! De fet, això no podria comptabilitzar-se de cap de les maneres per part d’una administració! Senyor, senyor!
Isc del despatx i parle amb el funcionari de més rang en la matèria. Punt per punt em dóna la raó. L’Ajuntament no pot cobrar per ocupació de via pública en este supòsit, perquè cap ordenança fiscal ho contempla. L’ordenança que el PP va haver de retirar en gener per les pressions de l’oposició, tampoc no ho contemplava. I òbviament, l’Ajuntament no pot legalment, ni deu èticament, “conduir” als usuaris cap una empresa determinada.
Fem públic l’embolic, i a les poques hores, el regidor d’hisenda, amb qui coincidisc a un acte, se m’acosta per dir que he muntat un embolic inventant taxes. Que tot simplement el que he de fer és llogar un vulga les tanques, perquè ells no les presten més.
El problema és que això no és el que expliquen a la gent que fa la sol·licitud. Perquè clar, puc posar dues senyals de prohibit aparcar i tallar el carrer així per les braves? Com sap la policia que tinc autorització (si formalment no ens han contestat)?
En fi, que ja pot ara el PP intentar arreglar-ho, que el cert és que com a poc, com a molt poc, hi ha una molt preocupant descoordinació entre el membres de l’equip de govern, una irresponsabilitat a l’hora de donar instruccions al funcionariat i, sobretot, una evident connivència amb determinades empreses a l’hora d’escurar la butxaca al respectable. Tot plegat, tics i malalties típiques de quan un partit es perpetua al poder, i acaba per perdre l’atenció i la pulcritud, tot convertint el sistema en un règim. Però no un règim d’aprimar, sinó en un d’eixos que serveixen per engreixar. I sempre als mateixos.

06 de març, 2012

"RAJOY INVENTA EL FACTORING" - Mediterráno - 08.03.12


Resulta que les entitats locals estan arruïnades, unes més que altres, perquè han estat estirant el braç més que la màniga durant anys. Molts anys. Per cert, que de les 50 ciutats més grans de tot l’Estat el 72%  estan governades pel PP. I no cal dir que en el cas valencià el percentatge es dispara! El que sí que cal dir, és que alguna responsabilitat tindrà el partit del Sr. Rajoy en que les caixes estiguen més buides la nevera de Carpanta.
I davant d’esta realitat, Rajoy inventa el factoring. Un crack el col·lega! És a dir, resol el problema del mal finançament dels municipis, i la pitjor gestió, per la via d’intervindre’ls tot transvestit de Merkel, i com si els altres fórem grecs. El PP resta autonomia financera als municipis i no en resol el finançament. 
El Real Decret 4/2012 li diu als ajuntament que li envien totes les factures pendents a data 31.12.11, visades per l’Interventor i Rajoy les pagarà. Les pagarà i després t’ho anirà descomptant de la part dels impostos que anualment l’estat central envia als ajuntaments. Bé, també dóna una segona opció, que l’Ajuntament aprove un Pla d’Ajust (que portarà a més retalls en serveis i augment de taxes i preus públics), i si al govern li agrada, li dirà als bancs que et deixen diners. És a dir, aquells bancs als que el PSOE va deixar diners per davall del 3% d’interés per a que pogueren seguir pagant sous milionaris, executant hipoteques de qui no les pot pagar, i comptabilitzant beneficis multimilionaris; ara deixaran els diners als ajuntaments al 6 o 6’5%. Driiiinnnnng! Calaix!
Creuen que pagaran primer les factures més antigues? No! Donen prioritat a aquelles que hagen denunciat als ajuntaments per morositat (cosa que aconsella el despatx de Garrigues Walker), i abans encara, aquelles d’empreses disposades a renunciar a una part del deute a canvi de cobrar amb trimestres de retard, i poder així pagar les nòmines. Una immoralitat absoluta signada PP.
El PSOE va permetre el major endeutament municipal, premiant als pitjors gestors. El PP castiga a les empreses que volen cobrar, premiant als pitjors gestors. I després diuen que no s’assemblen!

02 de març, 2012

"DE FABRA AL DIONI" - Levante-EMV- 03.03.12


Si escrius “corrupció” al Google hi ha 2.070.000 entrades. En canvi si escrius “corrupció” a Fontcalent, Albocàsser o qualsevol altra presó valenciana n’hi ha una o dues entrades i, si et descuides, amb eixida a dormir a casa i tot. Alguna cosa no va bé.
Ara fa uns pocs dies, el President Alberto Fabra va fulminar un parell d’alts càrrecs de la Conselleria per la seua implicació en un cas de corrupció. Fantàstic. Ho dic sense ironia. Sempre he mantingut que una organització amb molta gent té un nivell de risc molt alt que algun dels seus membres puga ser corrupte. Per tant, el més important per mi no és que a la teua organització se’t puga colar un pirata, un xoriço, un “furtapatos”, un lladregot, o un estafador; sinó la reacció que l’organització tinga. I en este cas concret, malgrat el que diga Blasco (del clan dels MacLeod, dels famosos Immortals!) el PP valencià ha reaccionat bé. Amb celeritat i determinació. Clar que fins i tot dins del partit hi ha gent que diu que Fabra ho ha aprofitat per ensenyar galons a un exercit encara un poc desorientat pel canvi de general. Perquè a Camps el van declarar no culpable, però tothom va adonar-se’n que havia perdut el judici. I així no es pot ser ni caporal. 
He sentit també a un altra persona amb un cert nivell de representativitat al PP dir, crec que sense ironia, que això els hi passa per acceptar socialistes. Recordant l’origen de Blasco (allò del FRAP ho deixarem per ser del pleistocè inferior) i el seu equip, ara formalment imputats per delictes de corrupció. Tant se val, siga per h o per b, el cas és que Fabra ha fet creu (en honor a Cotino) i ratlla (en honor a deixem-ho córrer), i això està molt bé. 
Però vet ací que només quatre dies més tard, el govern central ha pres decisions en matèria de corrupció, o millor dit  de lluita contra el frau i la corrupció. Ha destituït de forma fulminant a cinc caps d’equip. Entre ells el Cap d’Investigació de l’Oficina Nacional d’Investigació del Frau, Víctor de la Morena, que és qui investigava el “cas Gürtel”. Ai carai!
Es tracta d’alts funcionaris, d'Inspectors d’Hisenda, que han quedat sense destí, cosa gens habituals quan no es tracta de relleus punitius. Per esta raó, hi ha un gran desconcert i malestar a l’ONIF. 
Hi ha consens en assenyalar com responsable de la brusquedat amb la que s’ha comunicat les destitucions, a la nova Cap Adjunta de l’ONIF, Pilar Valiente, que fins aleshores ocupava un lloc de menor rellevància al si de l’Oficina.
Pilar Valiente, la nova Directora Adjunta al Cap de l’ONIF, no és precisament una desconeguda. Havia estat presidenta de la Comisión Nacional del Mercado de Valores, i va saltar a la fama quan es va vore obligada a dimitir pel cas Gescartera. Recorden, Gescartera va ser un escàndol financer de l’any 2001 en el que van desaparèixer 120 milions d'€ i que registrà més de 2.000 afectats tot incloent mutualitats públiques, fundacions, ONG’s, congregacions religioses i empreses públiques. Gescartera havia estat lucrant-se a costa dels clients durant nou anys, en un frau continuat, que Pilar Valverde va ser incapaç de detectar i aturar. El cas li costà el càrrec a Valverde i condemnà a 11 anys de presó a Antonio Camacho, propietari de l’empresa, i a tres anys a la Presidenta, Pilar Giménez-Reyna, germana d’Enrique que en aquell moment era Secretari d’Estat d’Hisenda. Ai carai dos! 
Així que ja pot anar Fabra dient que ell ha estat qui ha destituït al darrer cas de corrupció del PP, perquè el seu partit ha posat a investigar la corrupció a algú incapaç de detectar fraus continuats, una inútil tan gran, que li demanaria al Dioni que li aguantés la cartera mentre va a la toilette. Que la xica és tan fina com incompetent.