04 de gener, 2012

"LA NIT DE REIS"- Mediterráneo - 05.01.12


Segons la tradició, esta nit vindran els Reis d’Orient i duran regals als més menuts de la casa, a condició de que hagen fet bondat al llarg de tot l’any, cas contrari, carbó. Este costum s’arrela al que diu el Nou Testament, segons el qual uns mags van portar regals a Jesús, tot seguint un estel. Bonic!
A l’Evangeli de Sant Mateu, que és l’únic llibre bíblic que en parla, tots tres serien sacerdots zoroastrians. Que tot siga dit, degueren ser uns sacerdots amb crisi de fe, si van anar a rebre com nou déu a un diferent al que servien. 
El cas és que en la iconografia religiosa i popular van anar prenent les actuals formes (reis, mags, savis i astròlegs) i la tradició va acabar fixant-los fins i tot un nom a cadascun.
Els cristians siríacs anomenen els reis: Larvandad, Gushnasaph, Hormisdas, noms d'origen persa. L'església etiòpica els anomena: Hor, Karsudan i Basanater; els armenis, Kagpha, Badadakharida i Badadilma. A Occident els noms s’assentaren al segle VII en llatí, i donaren la traducció valenciana de Melcior, Gaspar i Baltasar.
Dit això (i ara si hi ha menors per ací, que vagen a jugar fora) els Reis són els pares. O per algú els sogres i bé que se n’aprofita el galtes! Dic això, perquè demà de matí, quan els menuts troben al balcó els regals, estaran molt contents amb independència de qui els haja pagat. Però si la satisfacció ve adobada per un tremolor de cames i un neguit de difícil contenció, és precisament perquè hem creat una il·lusió, i això és un valor afegit.
D’esta crisi no ens trauran els Reis, sembla que ni a Urdangarin, sinó nosaltres. Pagarem nosaltres les factures. Totes. Però la cosa ja és prou fotuda i pinta prou malament, com per pasar-nos el dia dient que els Reis són els pares.
Hem de fer un esforç per reil·lusionar-nos, com si tornarem a ser menuts, entre d’altres coses perquè l’optimisme ajuda realment a eixir  de la crisi. El pessimisme, les cares llargues, el “no hi ha res a fer”, l’aprofundeix. És possible que demà no tinguem més que encens i mirra, l’arribada de l’or tardarà. Però vindrà. 
I tant se val com es diguen els Reis, el que importa és creure-hi.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Benvolgut Enric,

El simil que escrius sobre els Reis em retrotrau molts anys enrere quant era un xiquet. Veure vindre els Reis per la mar i anar a la barca dels Reis era una experiència inoblidable. Les meues filles han tingut mes sort que jo i han pogut anar amb la barca dels Reis, això em fa encara mes feliç. Les ilusions no les hem de perdre mai i hem de continuar treballant per treure les terres de Castelló i el País Valencià en general del pou de fem en el que ens han ficat tota eixa banda. No tenen d'altre nom, BANDA DE LLADRES.
Mira que la solució era ben senzilla, reinvertir part de les plusvàlues de la construcció en Investigació i Desenvolupamente, creant Spin-Offs des de les Universitats, que es on està el know-how. Però no, no han volgut, calia omplir-se les butxaques ràpidament. En fí, fa 35 anys que em queixe de que ens cal canviar el model productiu. Pero com diuen al meu poble, d'on no n'hi ha no en pot rajar. No tenen la qualitat intelectual ni la integritat necessaria per governar-nos.
Els convindria llegir a Thomas Jefferson, pare de la declaració d'independència dels USA i un lliberal en el veritable sentit del terme. Ara, l'ignoren perquè el troven massa esquerrà tant els democràtes com els republicans. Te ironies la vida!
T'ho diu un valencià doctorat fa 25 anys a Alemanya en enginyeria aeroespaial, tinc una empresa high-tech i em va molt be, malauradament lluny de la meua terra. Si ho haguera intentat al País Valencià probablement no m'hagueren deixat aixecar el cap. Ara puc parlar clar i fort i dir el que pense de tots eixos/eixes corruptes. Ànims i a per ells.

Bon Reis,


Robin Hood of Sherwood

Tonet ha dit...

Vaig vore el desembarc del Reis d'Orient per la tele de Castelló i els seus discursos a la Tenència d'Alcaldia del Grau, Melcior i Gaspar semblaben més de Ponent que no d'Orient per allò de les llengües estrangeres, l'únic que va parlar un poc en la nostra llengua va ser Baltasar, un 10 a Baltasar i més tenint en compte que ell venia des de Cuba.

Anònim ha dit...

Tonet: son uns caps durs fanatics que els volen imposar el castellà. Son tan "paletos" i curts intelectualment que es creuen que així tenen mes prestigi, els tinc a la meua familia i cap d'ells ha tret un titol universitari però ells erre que erre. No tenen cura. Nosaltres a lo nostre i a fer-los la contra. Anims.

Robin Hood of Sherwood