11 de novembre, 2010

"SÓC UNA CABRA" - Mediterráneo - 11.11.10


Hola, sóc una cabra, o potser hauria de dir que ho vaig ser. La meua vida no ha estat gens senzilla. De les quatre branques de la meua família, dues estan ja extintes, i les altres dues estem en perill d'extinció. El besavi, l’avia, dos cosins, una germana, milers de parents i amics, han mort sota el pim-pam-pum de les escopetes. Al pare el van matar a Castella, només en volien les banyes Ens van dir que el seu crani pelat està ara a un bar de caçadors, prop de Sòria.
A mi em va matar Ricardo Medem. Un caçador professional. Ni tan sols volia la meua pell, de fet la pell és l’únic que em queda. M’han dissecat. Ara tinc el cor de palla com l’espantaocells del Mag d’Oz. I tinc els ulls de vidre, com vidriosos van quedar els de la mare, immòbils, cecs, freds, en vorem caure morta. El caçador sense ànima em va dissecar. Així les coses, ja no em quedava més que esperar una miqueta de tranquil·litat per l’eternitat arnada a la que he estat condemnada sense culpa alguna.
Però el col·leccionista de cadàvers em va llogar junt a mitja dotzena de congèneres, amb un grapat de gossos de cacera, i algun altre animalot també víctima d’un esport que no entenc i de la cobdícia del caçador. Em va llogar per 100.000 € per ser exposada en una cosa que pomposament van batejar com Ficonatura, quan no era més que un tanatori amb olor de naftalina al vestíbul de l’Auditori.
Moliner, que també caça, fins i tot animals, va tancar el negoci. Dos anys, i després passaríem a formar part d’un museu al solar de l’antic mercat del dilluns. Allà on es venien ofertes i restes de sèrie!
Fa un parell d’anys que mentre esperem la discutible dignitat del Museu, vivim tapades amb mantes velles i plàstics bruts en un magatzem dels afores. Ara Moliner diu que no sap quan es farà el Museu, i que si es fa no sap com serà I jo em pregunte perquè s’ha gastat tans diners per tindrem amagada. Per què no em tornen a la Fundació Natura que és la meua propietària? Si més no, estaria amb la família. No entenc alguns polítics, i després diuen que qui està com una cabra sóc jo.