04 de gener, 2008

DEBATS UNIVERSITARIS.

El Club de debat de la Universitat Jaume I, ha presentat el cicle de conferències que abasta el primer semestre del 2008.



Dir-li liberalisme a la ideologia que representa el diputat de la dreta més cabestra, Miguel Barrachina, és sense cap mena de dubte, una amable gentilesa de la Jaume I. Possiblement per això, els follets de la impremta, avergonyits, fan que als cartells, a la web i en el “flayer”, aparega sota el nom de “lliberalisme”.
El segon debat es titularà “El
Socialisme, avui”; el tercer “El Feminisme, avui”; “Republicanisme, avui” serà el debat d’abril; un mes més tard “La immigració, avui”. I per a juny “La ciutat de Castelló, avui”
Torne a llegir la declaració fundacional del Club de Debat Jaume I: “espai per a la reflexió que pretén servir per a l'anàlisi dels grans temes d'actualitat social”.


I on està el nacionalisme? On està el debat territorial? No és un “gran tema d’actualitat”? Aleshores algú podria explicar-me perquè des de fa dos o tres anys, eixe és, precisament, el debat que més portades ha donat als diferents diaris? El que més hores ha omplert a les ràdios? El que més debats ha protagonitzat en les televisions? O si algú té el lleu de llegir els articles del diputat Barrachina, com és que la majoria els dedica a parlar (malament) sobre els nacionalismes que no siguen l’espanyol que ell representa tan dignament?


Seguim? És obvi que el feminisme és important, però estem segurs que és d’ “actualitat social”? Personalment diria que genera menys noticies que les diferents revisions dels estatuts, els intents de retallar-los, el sobiranisme, la consulta popular anunciada per Ibarretxe, etc.


També és important, clar, el debat sobre el republicanisme, o la immigració. Sobre tots eixos temes el BLOC té opinió formada. Però dubtem que ens hi conviden. I no es tracta de queixar-se per vore com s’exclou el BLOC, tercera força política d’este país, i molt especialment de la ciutat on està la universitat dels debats. No. Confiem, no se si en va, en que serem convidats al debat sobre Castelló.


El que sorprèn és com s’organitzen dos debats sobre les ideologies que diuen representar els dos partits més grans, en precampanya electoral, com si el liberalisme (“lliberalisme”), o el socialisme foren “grans temes d'actualitat social”. El nacionalisme, en canvi, per al Club Jaume I no ho és. Ni l’any de l’aniversari del bon rei.


Ha començat la campanya.



11 comentaris:

Anònim ha dit...

Parece que, pusilánimes, se sintiesen los nacionalistas incapaces de ser amados por los seres vivos que les rodean, y buscasen, camino de espaldas (?), el calor de los muertos que ... por supuesto, no se lo niegan.

El nacionalismo resulta en general imbecilizador, así como contrario a la ciencia y la evolución; y, sin duda, tiene más interés (y sustento) en el pasado que en el futuro, por los muertos que por los vivos.

Pero nada, mucho ánimo contra los enemigos ¡

PVS ha dit...

"Más enemigos, más honor para nosotros"
El único que parece imbecilizador y cobarde aquí eres tú.
PVS

Anònim ha dit...

Invitaria a tots a no contestar al “anònim” basant-me en la seua falta total d'arguments a les seues afirmacions. És un missatge que no aporta res, que no siga mala llet.
Jesús

Anònim ha dit...

¿Sabeu qui monta els debats? ¿Algún departament en concret, les persones...? he estat buscant a la web de la UJI i no trobe res. ¿Qui programa i quan?

Nomdedéu ha dit...

si escrius universitat Jaume I a google, et situa directament en l'anunci del debat. Ho organitza el Club de Debat Jaume I, que dins de la web universitaria, té un apartat propi. Desconec les persones concretes que hi ha darrere.
Al lobotomitzat ni cas.

Fajardo ha dit...

Clar que el nacionalisme és a hores d'ara més d'actualitat social que el feminisme o la immigració. La qüestió és que -imagine- eixes persones que hi ha darrere del club de debat no volen que es parle de nacionalisme. Tenim ara una etiqueta negativa i ara que estem a les Corts hem d'actuar de manera que la gent canvie eixa imatge que tenim de separatistes i egoistes (i quatre gats) per una imatge de partit que té propostes i arguments, un partit diferent als tres que hem tingut les últimes legislatures a les Corts i que té un considerable suport social. Els diputats del parlament són una eina fonamental per a transmetre aquest missatge i hem d'aprofitar-los ara que els tenim, per a continuar tenint-los les següents legislatures i ampliar-ne el nombre.

Anònim ha dit...

Per cert, ja que parleu del debat sobre "nacionalisme" m'agrada quan dius:

"O si algú té el lleu de llegir els articles del diputat Barrachina, com és que la majoria els dedica a parlar (malament) sobre els nacionalismes que no siguen l’espanyol que ell representa tan dignament?"

Recordem sempre que no n'hi ha nacionalistes i no nacionalistes, sinó que tots som, d'alguna manera nacionalistes, tots tenim un àmbit on posem l'accent de les nostres aspiracions i preocupacions polítiques (J.F.Mira deia algo aixina com àmbit bàsic de lleialtats).

Podriem pensar en excepcions, gent que viu als aeroports viatjant de continent en continent cada setmana i sense temps per establir lligams amb un territori i un poble determinat. Però creieu-me, no és el cas dels que a Espanya s'autodenominen com a 'no-nacionalistes'.

Anònim ha dit...

Imaginemos que un día se levanta un nacionalista y que no tiene ENEMIGOS contra los que vivir.

¿Se sentirá mal? ... ¿vértigo?

Fajardo ha dit...

Al contrari, se sentiria molt bé. Això vol dir que no li dirien allò de "háblame en cristiano", per exemple. Quin gust! Com dubtes que no se sentiria bé?

Anònim ha dit...

Ho organitza aquest servei: Servei de Comunicació i Publicacions. Universitat Jaume I
Edifici de Rectorat i Serveis Centrals. Campus del Riu Sec
12071 - Castelló de la Plana
Tel.: +34 964728836 - Fax: +34 964728832
Adreça electrònica: campusobert@uji.es
Estaria bé, el possar-se en contacte amb ells i expressar-los la poca sensibilitat que han tingut al no invitar al nacionalisme. no creeu?

Nomdedéu ha dit...

No ho se del cert. Jo no sóc gaire partidari de telefonar o escriure per dir que no ens han convidat. No se si som nosaltres qui hem de fer-los-hi vore eixa manca de sensibilitat de la que parles.
Que els hi ho farem arribar segur, la via és el que no tinc clar. Preferisc fer-ho de forma informal. En qualsevol cas, hores d'ara, ja ho saben. Em consta que algú de la Universitat ha llegit el bloc i traslladarà el malestar.