29 de setembre, 2007

"POLÍTICA". Mediterráneo. 4.10.07

Walter Veltroni, alcalde de Roma i impulsor del nou Partit Demòcrata, deia recentment que es necessita una política menys maquiavèl·lica en el sentit més tòpic del terme. Tal com jo ho veig la seua diagnosi ultrapassa Itàlia, i és d’aplicació també a casa nostra. La política oficial s’ha convertit en un cove de desconfiances, insinuacions, insults, falses veritats, mitges mentides, falsedats absolutes, desqualificacions, comportaments incoherents, demagògia creixent, atacs, desmentits, acusacions, paranoies, estratègies retorçudes i poca cosa més. Comença, i ja em sabran perdonar la franquesa, a fotre oix.
Mentre, la gent del carrer, cada dia que passa veu amb més desconfiança als polítics. L’abstenció creix en termes generals, i fa que els representants de la voluntat popular, representem formalment cada vegada a menys gent. I això és tan decebedor com perillós. Davant dels abstencionistes sempre he dit el mateix, mentre a la meua memòria perduren les imatges que els meus ulls amarats capturaren de la plaça de Tien an men, amb gent deixant-se matar per reivindicar el seu dret a triar contra la dictadura xina, no podré concebre que algú es quede a casa sense exercir el seu dret al vot. Però també he d’entendre, que afortunadament ja hi ha generacions de gent que ha nascut amb el seu dret reconegut, i que poc saben i gens els interessa (no sé si amb raó) l’antic règim, la transició i la parcial memòria històrica. I a esta gent, especialment a esta gent, que té més futur que passat, cal entusiasmar-la amb la democràcia. I un grapat de persones cridant i destruint, en lloc de construir i parlar, només pot entusiasmar els imbècils.

26 de setembre, 2007

"LA POLÍTICA DEL PP CONTRA L'ESCOLA PÚBLICA, DEIXA CASTELLÓ FET UN NYAP." Crònica. 28.09.07


El nacionalista Vicent Pitarch va ser tinent d'alcalde al primer govern municipal democràtic. L'any 80, va dissenyar el mapa escolar. Encara treballem sobre eixe mapa, i 27 anys després està inacabat. En una ciutat de la mida de Castelló hi ha 40 línies de transport escolar públic, que suposa criatures escolaritzades fora del seu barri, despeses de menjador, desarrelament, trànsit, perill, etc. A Penyeta Roja i al Campus Borriol embotixen tots els col·legis sense fer, o en remodelació. Ara hi conviuen el 30 que ha d'anar al PAU Lledó, el número 32, ja amb llicència, que anirà a Gran Via; i el districte 5 que anirà a Tetuán. "Los Pinos" que s'ha de construir al Grau, només servirà per desdoblar "Elcano", però no crearà cap plaça nova. Urgeix desdoblar el Carles Salvador i el Censal. Un atemptat contra la igualtat d'oportunitats.

24 de setembre, 2007

"CASTÀLIA" Levante-EMV. 28.09.07

Com en el sistema educatiu actual de la cultura clàssica, l’únic que ensenyen a declinar són les responsabilitats, alguna gent potser no sap d’on ve el nom de Castàlia. Segons la llegenda, la font de Castàlia era un brollador que emetia vapors al·lucinògens que provocaven a l’Oracle de Delfos els somnis i visions que li permetien predir el futur. Tot això passava per allà per les muntanyes de la Fòcida, entre nimfes, nàiades i muses
Bé, això de dir coses rares pels efectes dels fums de dubtosa procedència, personalment ho he vist en més d’una ocasió, sense haver d’anar al Parnàs, però reconeixeran amb mi, que la història mitològica és ben bonica.
El cas és que fa uns mesos, no sé si pel efluvis de la font o per la pujada d’adrenalina de les eleccions, d’una forma molt ben orquestrada, amb una gran campanya publicitària i amb una efectivitat que confesse em va sorprendre, el candidat socialista va prometre un nou Castàlia. Crec que ens va pillar a quasi tots per sorpresa. Nosaltres, per exemple, pensàvem que era més urgent parlar d’escoles, d’ambulatoris, de civisme, de mobilitat, les urnes ens van dir que no era així. Però més descol·locat es va quedar el candidat popular, qui va bramar com diuen brama la tonyina, que de cap manera acceptaria que es fera un nou estadi. Va amenaçar, si mal no recorde, amb lligar-se al pal de la porteria del gol sud. Va dir que el que volien els socialistes eren un “pelotazo”, que parlant de futbol tampoc no era res de l’altre dijous. A les 24 hores els populars van reaccionar, i Alberto Fabra va dir que ell també faria un Castàlia més gran que ningú del món, però que el faria sobre l’actual. Segur que vostés també ho recorden.
Ara s’ho ha pensat millor i anuncia per al 2011 (de que em sona eixe any? Ah! Si! Les eleccions municipals!) farà un estadi nou en un altre lloc. Un nou record del Sr. Alcalde en només 6 mesos ha canviat tres vegades d’opinió. Un crac. El màster de la coherència. I tot sense necessitat d’acudir a l’Oracle de Delfos per saber que és el que li convé a la ciutat. Ho fa amb el vist i plau de l’Oracle de Belfos. Es a dir, pel morro.

23 de setembre, 2007

"CANÇÓ DE BRESSOL". Mediterráneo. 27.09.07

Dissabte vam conèixer Paula. La meua darrera neboda. Ha vingut a fer companyia a la seua germana Carla, una nana d’ulls vius i rinxols rossos com el Sol. El mateix dia vam saber que havia nascut Santiago, el fill d’uns amics mig del Grau mig de Moró. Fa ben poc vaig conèixer els bessons d’una amiga del PP. Estos populars fins i tot a l’hora de tindre fills tenen majories absolutes! I no fa gaires setmanes, vaig riure una bona estona amb Claudia i Virginia, dues entremaliades xiquetes filles de dues parelles d’amics. Tant de crio, vulgues que no, et desajusta el rellotge biològic. A casa intentem posar-lo en hora, si més no, un parell de vegades a la setmana.
No sóc persona donada a la mandra, però com a qualsevol, de tant en tant em costa alçar-me. Alguns dissabtes no em ve de gust anar a la Pèrgola o al sopar de pa-i-porta d’un barri. Hi ha reunions que se’m fan tediosament pesades. I amb freqüència, quan a poqueta nit obri la porta de casa, desitge sense fortuna que el telèfon reste mut. No me n’amague. Però després recorde la son tèbia de Paula entre els meus braços protectors, i sé que és a nosaltres a qui ens toca facilitar un futur millor a esta generació, com altres generacions ho feren per nosaltres. I des de la política m’esforce en intentar aportar les millors propostes per la ciutat. Per construir el futur. Per això em costa tant d’entendre que em diguen demagog quan em queixe dels barracons a les escoles, o del inconclús mapa sanitari. No vull saber que votarà Paula, però hem de garantir-li una escola pública decent.

19 de setembre, 2007

"SIS GRAUS". Mediterráneo. 20.09.07

Hi ha una curiosa teoria, anomenada dels sis graus de separació, per la que qualsevol ciutadà del planeta pot estar connectat a qualsevol altra persona mitjançant una cadena de només cinc coneguts. A "Cuatro" fan una sèrie basada en això.
Pot resultar distret jugar-hi una vesprada de dissabte. He aconseguit arribar a la meua admirada
Liza Minnelli amb només cinc persones. La meua avia era cosina germana del poeta Miquel Duran i Tortajada, un dels signants de les normes de Castelló. El poeta, que signava com Miquel de València, va conèixer i va compartir algunes inquietuds polítiques amb Blasco Ibáñez, autor de la novel·la "Los cuatro jinetes del apocalipsis". Hollywood en va fer una pel·li dirigida per Vincente Minnelli. El pare de Liza. Fet.
Però clar, per un camí molt semblant podria arribar a Anita García Obregón, que va treballar en la biografia de Blasco Ibáñez que va dirigir Luis García Berlanga. I això resulta francament inquietant.
L'altre dia una senyora va vindre al despatx i abans de dir-me com podia ajudar-la, va explicar-me que la seua germana havia treballat amb mon pare a la Médica Reus, i que per això ve
nia a vore'm a mi. La pobra havia jugat als sis graus. No cal. No hauria de caldre. Hi ha dues classes de polítics, els que representen els seus electors, i els que tenim la voluntat de representar els ciutadans. Els primer eixen en campanya, o posen horaris d'atenció al públic dues horetes per setmana. Els altres, estem a disposició dels veïns, que són, no cal oblidar-ho, qui ens paguen el jornal. I sobretot, qui ens atorguen la immensa responsabilitat de ser la veu de les seues inquietuds, dels seus problemes, a ca la vila.

"DESCONEIXEM QUE PARLARAN. DECEBRAN LES EXPECTATIVES SI NOMÉS VOLEN UNA FOTO". Crònica. 21.09.07

L'alcalde li està agarrant el gustet a les cimeres. Primer va fer aquella de l'AVE, que no va servir per a res, però que li donà protagonisme mediàtic. Ara proposa una cimera amb les ciutats de l'àrea metropolitana. Que "guai". Alberto Fabra, va justificar l'any 2000, el vot del PP contrari a què Castelló tinguera una àrea metropolitana reconeguda en la llei, al·legant que no teníem prou entitat. Sembla que ha canviat d'opinió. Rectificar és de savis. De savis equivocats. La coordinació entre ciutats veïnes és absolutament indispensable. Però hores d'ara desconeixem que es tractarà en la reunió. Podrien fer una dura i reivindicativa declaració contra el Govern de la Generalitat, pel baix grau d'execució del PATECAS. Podrien castigar durament les Conselleries corresponents per l'incompliment dels mapes sanitari i escolar. Podrien?

17 de setembre, 2007

CIMERES" Levante-EM.21.09.07

Fa uns pocs mesos l’alcalde de la ciutat i terme de Castelló, va convocar i presidir una cimera amb altres alcaldes de la mediterrània (sempre que no foren socialistes, que sembla que no es pot ser socialista, alcalde i mediterrani tot al mateix temps) per reclamar el desdoblament del corredor ferroviari de mercaderies i l’arribada urgent de l’AVE. Allò va funcionar molt bé mediaticament, l’alcalde es va fer fotos rotllo Camp David, i els populars estaven més contents que contents de posar-li pressió al govern de Madrid. No ha servit absolutament de res, però les fotos eren xules, i com ara amb les digitals ixen baratetes, han decidit fer un altra cimera i un altre posat de glamur.
Ara convoca una cimera de l’Àrea Metropolitana. També està bé. La veritat és que els convocats podran preguntar-se les raons per les que el PATECAS té un grau d’execució mínim. De fet, podria aprofitar el Sr. alcalde, la seua condició de diputat, per preguntar al Govern Valencià, les raons d’eixa manca d’inversions en infraestructures que permeten desenvolupar la nostra àrea metropolitana. Li ho pot preguntar al Vicepresident Rambla, que diu exercir de castellonenc apassionat.
Estic convençut, de la bondat de la vocació reivindicativa del Sr. Fabra. És allò que es coneix com la fe dels conversos. Cal recordar que quan en juliol del 2000, l’oposició vam presentar una moció conjunta reclamant la modificació de la Llei d’Àrees Metropolitanes, el propi Sr. Fabra, que aleshores era portaveu del PP, va justificar el seu vot en contra, a l'opinar que: “Incluso la Ley de Bases de Régimen Local considera las áreas metropolitanas, siempre y cuando hayan grandes aglomeraciones urbanas y esta circunstancia aquí no se produce”. L'acta oficial del Ple recull també fent referència al PP que: “Por eso entienden que no forman parte de lo que la Consellería pretende regular y que su voluntad de seguir coordinando y prestando servicios conjuntamente con otros municipios, como se ha hecho hasta ahora, se va a mantener independientemente de que esté o no esté incluído Castellón dentro de este anteproyecto.” Traduït: per què vols una àrea metropolitana si ja presidisc Reciplasa?
Francament, no se si és que vol ser candidat al premi “Principe de Asturias de la Concordia”, o que li passa al nostre alcalde, amb eixa vocació de transcendir més enllà de la política local, però personalment trobe a faltar una cimera amb els comerciants del carrer Colón, un altra amb els venedors ambulants, una amb les AMPES dels barracons, una més amb els afectats de Lagasca, i en definitiva amb tots eixos sectors socials locals, que manifesten discrepàncies amb les accions de govern. Però no, ell fa bona la frase cimera del despotisme il·lustrat: tot per al poble, però sense el poble.

13 de setembre, 2007

Goethe: La memòria arriba just on arriba el interés.

Enguany farà 75 anys de la signatura de les Normes del 32. És ben sabuda la importància que per l’únitat de la llengua, va tindre aquell acte dels intel·lectuals i lletraferits valencians. La Societat Castellonenca de Cultura hi va jugar un paper molt important. Eixa és una de les raons, junt amb la relativa pau social sobre la llengua d’estes conrades, per les quals va ser Castelló el lloc on van signar-se. Des d’aleshores, les Normes, porten orgulloses el nom de la nostra ciutat. I la nostra ciutat està orgullosa de vore el seu nom del costat de la raó científica i històrica.
Amb motiu de l’efemèride, fa un grapat de mesos, el PSOE va presentar un moció demanant una sèrie de coses molt ben intencionades, i molt de sentit comú, amb la pretensió, tan lícita com lloable, d’aconseguir unanimitat. Volien normalització, augment de les dotacions de fons bibliotecaris en valencià i un monòlit. Ho van pactar amb el PP. Se’ls va oblidar però, preguntar al BLOC que faríem. Donaven per segur que “como es una cosa de eso del valenciano diran que si, y todo será chachi piruli”. Però com per a nosaltres la llengua és una cosa seriosa, varem presentar una esmena a la totalitat demanant la creació de la
Fundació Normes de Castelló, amb un vertader contingut en favor de la difusió del valencià.
Era per riure vore el PSOE fora de lloc dient que no els podíem deixar sols amb el PP. L
i vaig haver de dir a la Sra. regidora que m’ho havia d’haver preguntat abans, i que en qualsevol cas, ella havia pactat el que havia volgut amb el PP. Era el seu problema.
I ho era! I tant que els hi va resultar un problema! Era pràcticament el darrer plenari abans de les eleccions, fins i tot el PP volia donar-ho tot pel valencià. Ningú no volia ser menys que l’altre, i cap dels dos volien ser menys que el BLOC. I nosaltres volíem ser el que som, nacionalistes.
Així que varem fer una cosa que jo mai no havia vist a l’ajuntament. Transaccionar una nova moció d’urgència, els portaveus en rogle davant l’alcalde, consistent en recollir totes les propostes del PP-PSOE, i afegir la creació de la Fundació.
He de dir que la fundació va en marxa. Per problemes legals, la vehicularem mitjançant la Fundació Huguet. Però està en marxa. Un èxit del BLOC per a tota la ciutat.
Ara, per commemorar concretament el dia 21 de desembre, efemèride de la signatura, vaig presentar el 10 de juliol una proposició per dirigir-nos a l’
AVL convidant-la a celebrar una sessió extraordinària eixe mateix dia, a la Casa Matutano, el mateix lloc on es signaren les normes.
Vaig escriure a la
Presidenta de l’Acadèmia per comunicar-li la nostra voluntat i informar-la de la proposició.
Este estiu, mentre feien durar el procediment administratiu de la proposició, l’Alcalde i la Presidenta han acordat que així siga. Fantàstic. I hui, tocava votar al plenari la proposició.
Malgrat la intel·ligent jugada del PP, de demanar-me que retires la nostra proposta, al·legant que l’Acadèmia ja ha dit que si, m’hi he negat. El cos em demandava vore a Gonzalo Romero votant a favor de que l’AVL (de la que ha dit coses terribles) vinga a la ciutat a commemorar el 75 aniversari de les Normes de Castelló (que consagren l’unitat del català). Ha estat un moment de satisfacció personal i política.
Romero, durant dos anys, i en
Teletroncho (Buenas noches-Bona nit) en diverses ocasions m’havia acusat de vendre’m al PP per haver estat regidor de sanitat. Fal·laç mentida. Sempre vaig votar en consciència, a allò que com nacionalista i progressista m’havia compromés amb el BLOC.
Ell, en canvi, després de fracassar des d’
UV totes i cada una de les vegades que s’havien presentat a les eleccions, va acceptar l’oferta del PP. I ací el teníem hui, alçant tímidament la ma, mentre baixava la cara. Votant a favor d’allò que sempre ha rebutjat. Ha canviat d’opinió? Ha deixat de ser un objector de ciència? No. Tot simplement ara cobra. És el seu preu per poder ser regidor.
El compromís amb el partit on milites, o amb la llista per la que et presentes, és formal. Jo ho entenc. Però de veritat havia d’engolir-se això? No fotem. Jo he hagut d’engolir-me un pacte autonòmic que no m’agradava, però si el meu partit em demanés votar contra la unitat de la llengua, abandonaria el partit. Si el meu partit pretengués fer-me dir que em trobe còmode en esta Espanya, plegaria. Si el meu partit defensés l’escola privada contra la pública, marxaria.
Hi ha coses que són inacceptables. Un sou o la dignitat democràtica de ser regidor, no hauria de ser preu suficient per abandonar els principis bàsics. No crec que Romero siga un convers, crec que és un "marrano".
Alguns tenim
ètica. Només alguns.
Eixe és l’avantatge de tindre adversaris mortals, és qüestió de temps. Seus a la porta de casa i els voras passar dins d’una caixa.
Primer assalt.

12 de setembre, 2007

L'ARTICLE DE LA SRA.P.

Passat el termini de reflexió i valorades les diferents intervencions he decidit publicar l’article. Demà l’enviaré a premsa. Em reserve uns minutets pel matí per revisar la redacció i vore d’accentuar la nostra part més positiva i les nostres polítiques de portes obertes a tota la gent que vulga compartir la nostra ciutat i el nostre país, vinguen d’on vinguen, amb la sola exigència, esta si irrenunciable, de respectar la nostra cultura. Mentre els encoratgem a fer-la compatible amb la reivindicació de la seua.

Ha pesat molt l’opinió favorable de la gent de Castelló. No pel fet de ser de Castelló, sinó per que coneixen millor que ningú la nostra imatge pública ací i les repercussions que puga tindre l’article.

Gràcies a totes i tots per fer-me pensar.

11 de setembre, 2007

"GARCÍA ANTÓN PIRULERO, EL TAXIDERMISTA DEL TVRCAS, I LA CASA DELS CADÀVERS". Crònica. 14.09.07

Ací ve qualsevol col·leccionista estrafolari, i ens col·loca la seu fons d’armari a canvi de pagar-li durant un parell d’anys la cessió temporal per exposicions. Amb estes condicions el PP ha decidit dotar a Castelló d’un museu de cadàvers d’animals que ens miraran amb ulls vidriosos. Li’n diuen taxidèrmia, jo li’n dic mal gust. Què dirà la protectora d’animals? Però parlant de coses quietes, he de parlar de les obres del TVRCAS. En l’últim any i mig, m’han fet escriure quatre vegades sobre el tema, sempre coincidit amb visites de García Antón. Ara el nou Conseller diu que l’obra es retardarà almenys tres mesos. Aprofitaran per seguir pressionant a Cultura per poder travessar el Ribalta. En definitiva, que García Antón Pirulero, ens havia colat un altra pirula. Els del PP es deuen pensar que els que estem dissecats som els ciutadans.

"TELETRANSPORTACIÓ!" Mediterráneo. 13.09.07

Que Castelló s’ha convertit en els darrers anys en un caos circulatori és una obvietat. Que el PP ha desmantellat el fòrum de Trànsit, per evitar que taxistes, transportistes, conductors d'autobús, comerciants, regidors opositors i veïns en general poguérem opinar sobre les possibles solucions, una realitat tossuda. Que el PP ha triat un model de transport públic de nom impronunciable, sense permetre opinions discrepants, una evidència. Que només ara, quan ja han condicionat amb les seues sectàries decisions tot el model viari de la ciutat, han demanat un Pla de Mobilitat, és una veritat literal, axiomàtica, indiscutible.
El creixement de la ciutat, i la nefasta gestió popular en la matèria, han convertit Castelló en un cafarnaüm caòtic. Tal com està la ciutat, més que per un transport públic, hauríem d'apostar per la teletransportació. Com els d' Star Trek.
Però els galàctics del PP han apostat pel TVRCAS, un híbrid (l'avantatge és que no podrà reproduir-se) entre tramvia, bus i animal mitològic. Un projecte que acumula retards, fruit d'una inexistent planificació, o no sabien que al costat de la Casa Abadia i de la Catedral anaven a trobar restes arqueològiques? No sabien que és una zona de protecció? A sobre, pretenen que passe pel Ribalta, la qual cosa seria una agressió paisatgística irreversible, i té el perill que una espurna elèctrica de la catenària convertisca en cendra un dels principals pulmons verds de la ciutat. El més emblemàtic de tots. El progrés no és acabar amb la història, ací, a cada bugada perdem un llençol. Esta gent que ens governa tenen menys sensibilitat que Homer Simpson el dia dels enamorats.

10 de setembre, 2007

ara m'heu fet dubtar

Tinc per costum penjar els articles al bloc (una deferència amb vosaltres) abans d’enviar-los als diaris amb els que col·labore setmanalment. També he dit sempre que el millor de publicar al bloc, és tindre una relació estreta amb els lectors. Jo seria un hipòcrita si llegira i no fes mai cas del que se’m diu. Seria, a més a més, ben poc intel·ligent si no fora capaç d’aprendre dels errors o fora incapaç d’acceptar crítiques i consells. Ho dic, perquè l’article de baix ha merescut dues crítiques raonades (el primer anònim i Josep) i que em fan pensar en la possibilitat de no publicar-lo. Evidentment, si el meu bloc no té censura per als altres, tampoc per mi. Vull dir, que penjat està i penjat es queda, però reflexionaré 48 hores sobre si l’envie o no al diari. D’altra banda, hi ha a qui li sembla raonable (Joan Antòni).
Lògicament, no sotmetré tots els meus articles a votació popular, però sóc sensible al que dieu. Deixeu-me que hi pense.

09 de setembre, 2007

DISCRIMINACIÓ. Levane-EMV. 15.09.07

Amb imprudent impertinència, la indocumentada senyora P. va aprofitar que vam coincidir a un restaurant per dirigir-se a mi en to poc adequat i gens educat, dient-me que ella creia que els nacionalistes discriminàvem la gent de fora de Castelló. Sóc conscient que com a personatge públic estic sotmés a les crítiques, a les anàlisi i a les opinions dels altres. Però com persona educada que crec ser, sé que no es pot abassegar una persona a la que tot just si coneixes pels diaris, un divendres per la nit mentre comparteix amb la seua parella un sopar que tenia vocació de romàntic.
Com tinc la trista sensació que la senyora P. dificilment em va entendre quan li viag dir que no era el lloc ni el moment, voldria ara rebatre-li amb arguments, les bajanades que va perbocar ella sense.
A la llista electoral del BLOC hi ha gent no nascuda a Castelló, hi ha gent nascuda també fora del País Valencià. Totes, però, compartim com no podria ser d’un altra manera, un respecte absolut per la cultura, la història i la llengua pròpia d’esta ciutat. I sobretot, una vocació de servei. No veig cap mena de discriminació jo. Sap la Senyora P. que és discriminació i manca d’educació? Doncs que amb més de 20 anys de presència municipal dels nacionalistes, les cases regionals d’Andalusia, Astúries i l’Aragó, mai no ens hagen convidat als seus actes, a diferència del que fan amb PP i PSOE. La casa de Galícia ens va convidar un any, i crec que més per les relacions personals amb mi d’alguns dels seus membres que per respecte democràtic. L’única casa regional que sempre ens convida és Castella – La Manxa, i aprofite per agrair-ho. I no crega ningú que estic queixant-me de que no em conviden, perquè tinga un interés especial en beure sidra de gorra o escoltar una “misa rociera” , que amb tot el respecte, m’interessa entre poc i no gens; no, els assegure que em va d’allò més bé l'injustificable oblit d’esta gent, per tal d’alleugerar la meua atapeïda agenda. Però és una qüestió de posar els puntets sobres les is, senyora P.
Resulta que la manca d’educació protocol·lària i democràtica d’algunes associacions, respecte a un partit polític que representa la voluntat d’una part de la població de Castelló, es obviada, però la fal·laç i indocumentada opinió de que el BLOC discrimina la gent que no és de Castelló, pot disparar-se com un tret a una persona a qui vosté ni coneixia, i que pretenia tot simplement sopar. Massa hipocresia, trobe. Segur que vosté és de les que aplaudeixen amb les mans d’un roig apoplèctic, el pas camí de Lledó, de senyoretes vestides de “faralaes”, de senyors amb esclops i gaita, i de baturros cantaires. Segur, però, que si passes una improbable associació de catalans amb barretina els reclamaria aigua de l’Ebre, i si passaren uns bascs per oferir un “aurresku” a la lledonera, vosté preferiria que anaren escoltats per la guardia civil, per si de cas. Au, va, senyora P, que ací ens coneixem tots. Però no tant com per molestar-nos en un restaurant, no troba?

06 de setembre, 2007

MOLTES GRÀCIES.

50.000 VISITES!!!!

moltes gràcies. brindem?

"PHN. Pla d'hipocrites nacionalistes". Levante-EMV. 07.09.07

L'eurodiputat popular Alejo Vidal-Quadras parla en el seu llibre "La Constitución traicionada" de la necessitat d'una creuada contra "los nacionalismos malignos". L'autor afirma en un passatge "los nacionalismos nos llaman a ser un espacio diminuto que nos vuelve energúmenos con tendencia a la kale borroca". En la presentació d'aquell llibre, la Presidenta de la Comunitat de Madrid, la Senyora Aguirre, afirmava ufana que els nacionalismes, que ella anomena identitaris, porten el "germen del totalitarismo".
Gotzone Mora, la socialista basca que ocupa un alt càrrec en el govern popular valencià diu: "la única forma de sacar del Gobierno a los nacionalismos periféricos es unirnos los dos grandes partidos españoles en el País Vasco", que recorda poderosament aquell "antes roja que rota" que va pronunciar Calvo Sotelo al frontó Urumea de Donostia.
El diputat Rivera, de Ciutadans de Catalunya, creu que: "los nacionalismos coaccionan la evolución de los derechos y libertades de los españoles".
Fernando Savater, qui per cert, l'any 1978 demanava el no a la Constitució, tot al·legant que no era capaç de distingir entre les Leyes Fundamentales del Reino i la Constitució, perquè esta no era més que la translació del franquisme a una pretesa democràcia, lidera ara la fundació d'un nou partit que en el punt tres del seu ideari diu: "Reforma de la Ley Electoral para impedir el peso excesivo de los nacionalismos periféricos y las distorsiones que imponen al sistema constitucional y a la voluntad ciudadana expresada en las elecciones, como ha ocurrido con la reforma del Estatuto de Cataluña".
Ho resumix l'activista Martínez Gorriaran: "proponemos reformar la ley electoral, reduciendo el peso nacionalista, y la Constitución".
S'afegeix al nou partit Rosa Díez. La que va ser Consellera en un govern de coalició amb el PNV, i la que més problemes va posar per trencar la coalició de govern, per no baixar del cotxe oficial. Rosa Díez es especialista en criticar i desmarcar-se de tots els secretaris generals que l'han guanyada a les urnes. Va optar a Secretària General del PSE i va fracassar, més tard va tindre la gosadia d'optar a la Secretaria General del PSOE i va aconseguir un esquifit 6%. Des d'aleshores el seu distanciament del PSOE ha estat proporcional al creixement desmesurat del seu ego. Rosa Díez s'esta convertint en un García Damborenea rasurat.
Esta gent són la mateixa gent que diuen que l'himne nacional necessita una lletra per poder-la cantar, i aplaudeixen encantats que Sarkozy vullga que els escolars canten tots els matins l'himne de la república francesa, al temps que critiquen que en el vicepresident del govern gallec vullga que els escolars facen el mateix amb el seu d'himne.
Jo sóc nacionalista valencià i m'hi reafirme orgullós. No entenc per quina raó ells amaguen la seua condició de nacionalistes espanyols. Si la cosa no tinguera la desorbitada estupidesa profunda dels fenòmens còsmics, n'hi hauria per fer-se un tip de riure.

03 de setembre, 2007

"ELS MERCATS NO SÓN NOMÉS ELS EDIFICIS. CAL UN ESFORÇ POLÍTIC PER LA SEUA PROMOCIÓ". Crònica. 06.09.07

Quan vostés llegiran este article, el Mercat de Sant Antoni, tornarà a funcionar després d’un període de necessàries reformes. És una bona notícia. Com ho serà el dia que finalitzen les obres al de Sant Pere del Grau, i també el dia que el PP gose encetar les urgents reformes estructurals que el Mercat Central reclama, i que tenen a vore amb el pàrquing, les càmeres frigorífiques, etc. Però els problemes dels mercats locals no són només urbanístics. El BLOC va proposar al seu programa la creació d’un Institut dels Mercats Municipals, com ho tenen altres ciutats. Un organisme capaç de trobar solucions al mal sistema actual de lloguer de les parades, la creació d’una marca de qualitat per als seus productes, la promoció dels seus espais, i en definitiva de posar en valor els mercats públics, com l’estendard del comerç local. Però el PP no ho farà.

"LOLA" Mediterráneo. 06.09.07

A l’hora de la migdiada, seia jo voreta la mar, a una terrassa de la que n’era l’únic client. Va passar ella, descalça, shorts, samarreta i el cap cobert. Vaig alçar els ulls del llibre en sentir-me observat. Ella va baixar els seus en sentir-se, al seu torn, observada. Vam repetir un altra vegada la cerimònia. Ulls dalt, ulls baix, sense poder evitar que a mig camí es descobriren escrutadors. Finalment vaig tornar a la lectura, i aleshores, els seus peus descalços i silents, la van dur fins a frec de taula. Sorprés per una presència insospitada, vaig fer un gest ràpid que potser li semblà violent. “Eres Enric? El del BLOC?” va preguntar-me amb veu melosa. Vaig confirmar. “Sóc Lola –va dir- sóc pintora.” I afegí que era “un poc hippie” mentre dibuixava un somriure. Es disculpà per interrompre la meua lectura i em va dir que em llegia. I ha de ser cert, perquè va comentar un parell d’articles, publicats amb distància de setmanes i en mitjans diferents.
Lola és jove, i si ho vaig entendre bé no fa gaire que viu a Castelló, li costa encara parlar valencià. I li costa, em va dir, obrir-se camí. Vam parlar d’una recent exposició seua. Sembla desimbolta per la forma en que se’m va acostar, i decidida, si com vaig entendre, ha vingut a Castelló per poder donar eixida a les seues inquietuds artístiques. I amb tot, es queixa que Castelló és una societat hermètica, quasi impenetrable, gelosa de si mateixa. He conegut més “loles”, que volent integrar-se, se’ls-hi fa difícil. No tenia eixa sensació, sempre he pensat que Castelló és una ciutat acollidora i generosa. Però ho he sentit dir massa vegades com per seguir ignorant-ho. Tan tancats som?

01 de setembre, 2007

SE'NS CREMA EL PAÍS!


Els negres de la natura calcinada,
donen pas a un esclat joiós de primavera,
i les cendres regades amb els plors,
albiren una terra orgullosa i productiva.