Busque als llibres, que són sovint la memòria dels altres, allò que la pròpia memòria em nega. A "Les arrels d'un Lledoner", Toni Porcar diu: "Era el mes de novembre de 1969 quan Salvador Renau posava al sac que jo li parava la darrera palada d'arròs de Castelló."
Porcar pertany a la darrera generació que visqué el conreu de l'arròs, els aiguamolls fins als malucs i la insuportable picor de la pallofa per tot el cos.
Amb el temps s'anà abandonant el conreu, i on fa només dues generacions hi havia aiguamolls insalubres i arròs, hui trobem 3000 habitatges. Des dels més modestos, a edificacions modernes i luxoses.
Aquesta transformació del nostre paisatge, ha estat possible, per què els successius governs municipals del PSOE i el PP, han permés l'inclompliment de la llei. Han deixat fer, mirant a un altre costat, mentre tímidament primer i després d'una forma absolutament descarada, la gent ha anat construint. I ara, ens trobem amb una zona que té un model d'urbanisme tan peculiar com consolidat. Una zona de la ciutat, que reclama amb justícia que a canvi dels impostos que paguen se'ls presten els serveis que necessiten. Han hagut de passar 15 anys des de la promesa del PP l'any 91 de donar solució a la manca de serveis tan bàsics com aigua corrent, llum elèctrica o clavegueram.
Des del BLOC celebrem l'aprovació del Pla Especial (que malauradament deixa fora Patos i Palo Blanco) i reclamem la urgència de les inversions, tot afirmant que aquestes no poden nàixer només de l'endeutament municipal, la Generalitat Valenciana, ha d'invertir fortes sumes de diners en la remodelació de l'entorn urbanitzat de la Marjaleria. Ha de fer-ho i ha de fer-ho ja.
Al final del relat que obri aquest article Porcar escriu: "Ara quan puges a la muntanya i mires l'antic Lluent, ho veus tot com si fóra un betlem, ple de casetes. Fa bonic, què voleu que us diga!".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada