29 de desembre, 2006

"UN PERIÒDIC EN ROMANÉS" Levante-EMV.28.12.06


L'altre dia vaig dinar amb un grup d'amics, i van dur una convidada. Una professional de la comunicació, que ha vingut a treballar a Castelló, perquè serà la responsable del departament de publicitat d'un nou periòdic.
Si. Han llegit bé. Un nou periòdic local. En este moment, si no vaig errat, a Castelló s’editen quatre diaris. Cal sumar-hi dos gratuïts diaris, i un altre setmanal.
I ara, el mes de gener, n'apareixerà un de nou. Des del punt de vista de la pluralitat informativa, benvingut siga. Però u es pregunta si veritablement encara queda mercat per un nou periòdic setmanal, de pagament, i amb 40 fulls.
La resposta és senzilla. És un diari bilingüe romanés-castellà. Fantàstic. No tinc res en contra que el nombrós col·lectiu romanés tinga un diari propi, és el seu dret. Ara bé, no puc evitar fer una reflexió. Castelló tindrà abans un periòdic en romanés que en valencià, i això em sembla tot simplement indecent. No em molesta en absolut un diari en romanés, abans al contrari, me n'alegre. El que dic, es que trobe a faltar un diari en valencià. La llengua pròpia de la ciutat. Una llengua ensenyada a les escoles, i en la que estan alfabetitzats cada colp més castellonencs d'origen divers. Nascuts ací, a Tergoviste, a Marràqueix, a Lima o a Kíev.
Serà interessant veure quin grup inversor hi ha darrere de la nova capçalera. Perquè saben què? L'Ajuntament de Castelló que paga un gratuït setmanal no s'ocupa d'exigir un respecte per l'Estatut i la Constitució, i per tant, no fa res per potenciar l'ús del valencià als mitjans de comunicació públics. En cap. La web local està farcida de faltes l'ortografia dia si dia també. La nova televisió digital terrestre supramunicipal, pactada pel PP i el PSOE, oblida el valencià als seus estatuts. El Govern de la Generalitat, sense entrar en els patètics continguts de la radiotelevisió valenciana, no complix la llei de creació, que establia que havia de ser una eina de normalització lingüística, i tret dels noticiaris i poca cosa més, Canal 9 és com la televisió de Castella-La Manxa, més espanyola que el Cid Campeador.
Per tant, estem no davant d'un desinterés, d'una deixadesa de funcions per part del partit popular que governa ací i allà, sinó d'atacs directes a la nostra llengua, incomplint la llei, subvencionant associacions secessionistes, i ignorant dolosament i conscient el reglament de normalització lingüística municipal. I davant d'esta política despersonalitzadora i d'autoodi, torne a fer-me la mateixa pregunta. Quin grup inversor hi ha darrere del nou setmanari? És només una operació econòmica, d'altra banda ben lícita? Es a dir, uns inversors troben que hi ha una possibilitat de guanyar diners amb un diari en romanés? Ja vorem qui hi posa publicitat, quants diners públics s'invertixen en fer viable el projecte. Ja ho voran. Ja voran com l'Ajuntament de Castelló s'hi gastarà més diners en publicitat, del que mai no ha invertit en la normalització lingüística del valencià. Eixa és la reflexió, i eixa la queixa. No que aparega un periòdic en romanés, sinó que no en tinguem cap en valencià. I que els diners públics vagen abans al romanés que al valencià. I això ni és lògic, ni és just, ni és tolerable.

27 de desembre, 2006

"INNOCENTS". Mediterráneo. 28.12.06


Hui, veges tu quin despropòsit, en commemoració de la massacre dels primogènits de Betlem perpetrada per Herodes, la gent fa bromes. Et pren el pèl. Els missatges absurds al mòbil han substituït la "llufa", el ninotet de paper de diari que abans t'enganxaven a l'esquena del teu abric.
La tradició anglosaxona del Dia dels Bojos, o la francesa del Peix d'abril, se celebren el dia primer d'eixe mes, també gastant bromes. Desconec l'origen de la data, però si més no, no és el dia del genocidi per intentar desfer-se del que havia de ser el Rei de Reis.
Hui és un bon dia per pensar en els innocents, la innocència i la seua presumpció. S'han capgirat les coses, els conceptes s'han pervertit. Tots som innocents, i ho crec profundament, mentre no es demostre el contrari. Tots. Fins i tot els que no ho semblen. La presumpció d'innocència és una garantia democràtica. Fora de la democràcia no hi ha garanties, tots som culpables sinó podem demostrar el contrari. Així que a casa nostra, afortunadament tots tenim eixa garantia processal.
Que n'hi ha qui n'abusa? Probablement. Però hem d'acceptar que mentre no hi ha condemna no hi ha culpable.
Però quan la condemna és ferma, ja no hi ha presumpcions. Hi ha delictes. Posaré un exemple. Un alcalde és condemnat i el seu partit (potser com assaig general pel que puga vindre) trau la gent al carrer i diuen coses tan estúpides com "és un bon xic", "no ha robat". Només caldria! No robar no és cap mèrit, és una obligació! I si un és bon xic, els reis de l'Orient li portaran un camió de bombers. Però ha prevaricat. Manolo Vilanova, segons el TS no és innocent. Enrique Navarro, segons els seus, és un innocent.

"UNA ALTRA ENQUETA SOBRE ELS TÒPICS DE LA JOVENTUT" 28.12.06


Els estudis sociològics de la joventut sempre són igual. Se'ls hi pregunta si prenen drogues, si gasten preservatius i si son "bakales" o "aftertronkys". A la tercera edat mai no els hi pregunten si estan enganxats a les píndoles, si son més de fox-trot o de vals vienés, o si encara practiquen sexe. Podrien preguntar per les inquietuds polítiques, la valoració de les institucions o la llengua social. En qualsevol cas és simptomàtic el descens de joves que formen part d'associacions. I molt preocupant el desconeixement del que fa la regidoria de joventut. Més del 70% o no sabien que fa o proposen que fassa coses que ja fà. Queda clar quan un 33% desaprova la gestió i un 22% no coneix les activitats

20 de desembre, 2006

"NO SE QUÈ ÉS AIXÒ DEL PLA MUNICIPAL DE LA VIVENDA". 21.12.06


Es com si em demanaren parlar de la sexualitat de l'unicorn. Com he de parlar d'una cosa que no existix? O com si em demanaren un article sobre la "marfallona estrullufada" que deia un jove Buenafuente fa anys. Em demanen que parle del Pla Municipal de la Vivenda. No se que és. No ha estat presentat. No ha estat debatut. No ha passat per cap comissió. Només se que el 15 de desembre Javier Moliner va dir en roda de premsa que hi dedicarien un milió d'€, i que se centraria en facilitar a joves i discapacitats una major possibilitat d'accés a la vivenda. Els promet que si m'assabente del que és els hi ho explicaré.

19 de desembre, 2006

"CARMEN I LEO". Mediterráneo. 21.12.06

M'ha escrit la meua amiga Inés. Diu que no li agrada el Nadal, com a molta gent que conec. Però afirma que són dies per desitjar el millor a la gent que estimes i aprecies. Té raó. El Nadal és una ocasió magnífica no només per desitjar el bo i millor al teu cercle íntim, sinó també per donar les gràcies.
I això vull fer. A la meua família que tinc una miqueta abandonada per culpa dels horaris del treball, als amics i amigues amb qui celebrem el Nadal sopant qualsevol divendres de l'any, a molta gent que em fa la vida més senzilla. També a vostes, lectors amables dels meus articles del dijous.
Però vull donar les gràcies especialment a un parell de persones, que són la cara oculta de la meua particular lluna mediàtica. Els polítics eixim a les fotos, donem conferències de premsa, acudim a tertúlies televisives i parlem a les ràdios. I sovint ens posem medalles: "He organitzat no se quants cursos de salut a les escoles", "des que soc regidor de Sanitat ha disminuit dràsticament el nombre d'animals sacrificats", "estem preparant l'edició d'una guia sobre lactància materna amb l'associació MAMARE"... No és del tot cert. No ho és en la conjugació verbal. No ho he fet jo, ho ha fet un equip. Son els funcionaris i les funcionaries qui fan un treball constant, soterrat, opac, sacrificat, i sovint poc valorat. A sanitat, a banda dels tècnics compartits amb altres departaments, hi han assignades dues funcionaries. Elles són les artífex reals de les medalletes que jo em penge. Són, serioses, treballadores, eficients, i jo no els hi ho dic el suficient. Hui és una bona ocasió. Gràcies Carmen, gràcies Leo. I a vostés, bones festes.

15 de desembre, 2006

ENTREVISTA EN L' ADN. 15.12.06


Ana López, de l'ADN em va fer una entrevista que ha eixit publicada hui. Ha estat generosa Ana en les seues consideracions a la meua persona. Des d'aci, gràcies.

13 de desembre, 2006

"UNS PRESSUPOSSTOS QUE NO RESOLEN ELS PRINCIPALS PROBLEMES" 14.12.06


Els Ajuntaments estan mal finançats, ho sabem tots. Les inversions de la Generalitat són minses per culpa del PP que la governa. Com ho són les de l’Estat, per culpa del PSOE que el governa. Dit tot això, l’equip de govern ha elaborat uns pressupostos que repetixen esquemes d’anys anteriors. Una despesa corrent sobredimensionada i una manca lamentable d’inversions en el futur. La forma discrecional en la que algunes regidories (mal)gasten els diners fa fredor. No ens agraden els pressupostos perquè som un altre partit amb altres prioritats i altres sensibilitats. Senzill d’entendre. De totes formes, hi haurà modificacions de crèdit després de l’estiu. Quan canvie el govern local.

11 de desembre, 2006

"R.E.A." Mediterráneo. 14.12.06

"Què vol dir REA? Tonto el que lo lea." La meua memòria d'infant té guardada en algun racó esta resposta poca solta que, no recorde qui, va donar-me. Vostes ho recorden, no? Ara ja no se'n veuen gaires, però abans molts murs de la ciutat tenien una llegenda que prohibia enganxar cartells, fent-ne responsable de la desobediència a l'empresa anunciadora. Això era el que volia dir el criptic REA.
"Llega el Circo a la Ciudad" (i perquè no s'emporten el cartell quan marxen?), "disculpen las molestias, trabajamos para usted" i publicitat de concerts, alguns d'ells de fa mesos; ocupen les rotondes, les parets i les tanques metàl·liques d'obres. I les faroles. Sobretot les faroles. Llanders, manyàs, electricistes, gent que busca pis, gent que busca gent per al seu pis, classes particulars, viatges a Romanía, una senyora que s'oferix per acompanyar malalts, la foto d'un gat perdut, el fotoshop cutre d'una parella que es casa... Les faroles de la ciutat són com una d'eixes revistes gratuïtes d'anuncis. I no és que l'Ajuntament no faça res, no. L'Ajuntament penja banderoles. Centenars de banderoles. Passió, Centre Ciutat i un llarg etcètera. De tant en tant està bé, abusar-ne és lleig. Fa sensació de brut, de descuidat. Passeges pel centre de la ciutat i semblen les restes d'una decadent fira dels anys 50. I si l'Ajuntament es dedicara a netejar i sancionar els qui embruten la ciutat i tenen la barra de signar els seus pasquins? Que esperem? Em diuen que a Polònia, la gent aprofita els troncs dels arbres dels boscos, per penjar les esqueles dels morts recents. Només ens faltaría això! Sancionem ara que els responsables estan vius.

05 de desembre, 2006

"EL VOLUNTARIAT ÉS LA CARA SOLIDÀRIA D'UNA SOCIETAT PERSONALISTA" 07.12.06



L'Ajuntament ha presentat el Directori d'ONG de la ciutat. Les ONG són la reserva ètica d'una societat malalta de personalismes i d'egoisme. Les persones que dediquen una part del seu temps, dels seus coneixements professionals, dels seus recursos econòmics, a l'ajuda desinteressada de persones en exclusió, són el millor de la nostra societat. Més de 150 organitzacions conviuen a Castelló. Un creixement enorme en una dècada. Un creixement shop-suei. Agre-dolç, perquè significa que el número de persones amb consciència social ha augmentat considerablement, però també significa que ha augmentat dolorosament els subjectes passius d'estes ajudes.

04 de desembre, 2006

"VANITATS". Mediterráneo. 7.12.06


Fa unes setmanes Lizbeth i jo vam anar a un comerç del carrer Sant Fèlix a comprar un matalàs nou. I mentre explicava les diferències del latex i el viscolàstic, la senyora m'anava mirant. Finalment em va preguntar si ens coneixíem. Vaig dir que no. "És que la teua cara em sona." Vaig explicar-li que sóc guineo, i que sempre m'he mogut pel barri, que la meua germana vivia just davant. Afirmà que no era d'això. Quan ja estàvem quasi convençuts de les virtuts de la viscolàstica, tornà la senyora a dir que la meua cara l'havia vist en algun altre lloc. Em venia de gust dir-li que era impossible, que sempre la duia posada jo. Però vaig dir-li, entre tímid i coquet, que seria de la tele, o dels diaris perquè jo era... regidor. Va contestar que no, que ella mai no mira la premsa, i que em confonia amb un electricista de Borriana. La sinceritat de la resposta em tirà de cul. Sort que erem a una tenda de matalassos.
La veritat es que estes coses et redimensionen. De vegades, la gent que fem un treball públic, ens pensem que tot gira al nostre voltant. Que som el centre de l'univers. Que som més famosos que Ricky Martin. Estem massa mal acostumats. N'hi ha d'ell que es queda fascinat en vore que la policia local et saluda marcialment, o que cada vegada que parlem ens posen més carxofes davant que en un sopar a Benicarló. Agendes electròniques d'última generació, connexió multimèdia a l'agenda municipal, secretaries, cotxe oficial -bé, totes estes coses només si governes -, poden fer que alguns ens creguem més imprescindibles del que som en realitat. Afortunadament cada quatre anys vostes poden canviar-nos.

28 de novembre, 2006

"URBE DESARROLLO" : UNA FIRA DE VANITATS, MAQUETES I PROMESES 30.11.06


El PP ha presentat un catàleg d'actuacions amb 16 fotos. El Corte Inglés, iniciativa privada. El bus guiat, sense començar. Accessos al port, administració central. Zones verdes Lledó III, municipal. Parc Ribalta...és de principis del segle XX. Port comercial, iniciativa privada. Recinte de fires i mercats, dues maquetes d'una privatització. Ciutat de la Justícia, Auditori, Palau de Congressos, Museu de Belles Arts i Espai d'Art, tot fet per la Conselleria. Centre Comercial Obert, una foto tan borrosa com el projecte. La Salera, iniciativa privada. Mercat del Dilluns, fotoshop. UJI, enfrontaments. Ciutat Esportiva i Piscina Olímpica, sense acabar. Passió x la propaganda.

26 de novembre, 2006

"PORCAR" Mediterráneo 30.11.06


Toni és el millor mestre que he tingut, tinc i espere seguir tenint. I ho és, perquè exercix un magisteri ocult. Sense pretensions d’educar-te. T’ensenya amb l’exemple personal d’ètica, de compromís, de dedicació. T’ensenya, com qui no vol la cosa, permeten-te cometre els teus propis errors.
A Porcar l’adornen moltes virtuts, és divertit, àgil, brillant, intuïtiu, és un orador extraordinari. És un home intel·ligent i cult, però li agrada fer el paper de marjaler il·lustrat. I en política, un mon ple de pretenciosos, això és molt d’agrair.
Dic que és marjaler perquè toca de peus en terra, i quan cal es posa dins de l’aigua. Porcar no és dels que s’amaga, és dels que es mulla. Una, deu, cent vegades. Sempre hi és quan el necessites. És il·lustrat perquè és un home llegit, sofisticat. Tothom no ho sap, però Toni és psicòleg de formació. I això és nota. Entén la gent, compren els problemes de la gent. Sap escoltar, i sap respondre. Ho sé bé, tinc el privilegi de seure i treballar al seu costat.
En política li ho dec tot. Sóc regidor perquè em va permetre acompanyar-lo en esta fascinant aventura de treballar per Castelló i pel País Valencià. I si algun dia m'assabente que diu orgullós: "tot el que sap Enric li ho he ensenyat jo", sabré que ho estic fent bé. Per això se’m fa dur d’acceptar que el nostre propi partit siga incapaç de reconéixer els mèrits del millor d’entre nosaltres. Que siguem tan poc generosos amb qui és tan generós amb nosaltres. I no s’ho perd el partit, s’ho perd el país. A València em diuen que patisc la síndrome d’Estocolm. No és això, no ho entenen. Jo a Porcar no només el respecte i l’admire, jo a Porcar me l’estime.

21 de novembre, 2006

ACORD PER CASTELLÓ.

Nosaltres, la gent del BLOC, Sempre hem dit que no combatem persones sinó idees, i per això, a banda d'haver de presentar una bona llista electoral, el nostre principal repte és presentar idees. Idees creïbles, sensates, útils.
Quan comence la campanya electoral municipal, el PP i el PSOE posaran en marxa la seua maquinària mediàtica i nosaltres quedarem desdibuixats, ho vaig dir en un article penjat a este bloc. És per esta raó que hem començat abans que els altres. El Comité de Campanya ha elaborat un nombre important de propostes que presentem setmanalment a la ciutat, amb l'ajut dels mitjans de comunicació. Eixe document que els aglutina es diu "ACORD PER CASTELLÓ" , i des de hui, podeu trobar-lo en un link ací al costat. Espere que servisca per esperonar el debat d'idees.

20 de novembre, 2006

"SI TORNA A GUANYAR EL PP, PROPOSEM: "COMPASSIÓ PER CASTELLÓ". 23.11.06

El PP, sense dir-ne res a l'oposició s'ha tret de la manega un lema per la ciutat. "Pasión por Castellón". I l'ON final diu que significa connectar-te a la modernitat. Si ho dius en valencià "Passió per Castelló", ja no eres modern, ja no connectes. Segons la regidora d'Hisenda, no hi ha pressupost per la campanya. Segons el regidor de Via Pública, han penjat les banderoles sense demanar autorització. Fa anys un logo guanyà un concurs per ser la nostra marca turística, ara no sabem que fer d'ell. Continue? Com sempre, no han guardat ni les formes. No tenen mesura, ni massa vergonya, francament. I damunt el lema és més hortera que un orinal amb tirants.

"DISCRIMINACIÓ". Mediterráneo. 23.11.06



Si és xiquet li ensenyaré a anar en bicicleta. Si és xiqueta també. Si tinc un fill m'agradaria que practicara algun esport, el que més li agrade, sense pressions; o que anara a aprendre a ballar, o a pintar. Si tinc una filla m'agradarà que fassa exactament el mateix. Si és xiqueta li ensenyaré a planxar. Si és xiquet també. El meu fill haurà d'aprendre a dur la roba bruta a la cistella i no deixar-la als peus del llit. Com ho haurà d'aprendre la meua filla. La xiqueta aprendrà a enretirar els plats de taula, igual que ho aprendrà el xiquet. Si tinguera una xiqueta m'agradaria que fora sensible, i si tinc un xiquet també m'agradaria. Voldria que el meu fill es formara, fora estudiós, responsable. Exactament el mateix que voldria de la meua filla. Quan la meua filla siga una adolescent, tot i que hauré procurat educar-la en la responsabilitat, no podré evitar preocupar-me si arriba tard per la nit. És exactament el mateix que em passarà si qui arriba tard és el meu fill adolescent. M'agradaria que la meua filla no fumara, ni abusara de l'alcohol, no és bo per la seua salut. Com no ho seria per al meu fill.
M'emocionaré orgullós si un dia la meua filla em diu que col·labora amb una ONG perquè sabré que sa mare i jo l'hem educat en la solidaritat. L'emoció serà idèntica si qui m'ho diu és el meu fill. Ensenyaré a la meua filla a estimar els homes, i les dones. Ensenyaré al meu fill a estimar les dones, i els homes. Si tinc un fill, si tinc una filla, vull educar-los en la igualtat. No se'm acut una millor manera de participar en el compromís social de la no discriminació de gènere. I la discriminació és el primer pas cap a l'agressió.

14 de novembre, 2006

PERDEM OPORTUNITATS PER MANCA D'INFORMACIÓ. 16.11.06


Cristòfol Colom anava a l'Índia i va descobrir Amèrica. Alberto Fabra anava a Brussel·les i ha descobert la UE. Sorprén que un Alcalde que parla de capitalitat i que vol convertir Castelló en referent europeu, no tinga una via oberta i permanent de col·laboració i informació amb la UE. És especialment sorprenent que després de la positiva experiència del projecte Urban, no s'haja continuat amb altres projectes. És curiós que parle de sindicar-se amb ciutats europees per aconseguir infraestructures, mentre al Conseller Antón se li escapa que no tindrem tramvia perquè l'alcalde va preferir el bus guiat, i sense consultar les ciutats veïnes.

PLA MARC DE MODERNITZACIÓ I QUALITAT DELS SERVEIS MUNICIPALS

Un parell de persones m'havieu demant com accedir al Pla Marc de Modernització i Qualitat dels Serveis Municipals. Ací teniu un link directe al resum.

http://www.castello.es/archivos/menu_derecha/Resumen_PMMCS.pdf

"PARTICIPACIÓ CIUTADANA". Mediterráneo. 16.11.06


Dilluns passat convidat per COASVECA vaig tindre l'ocasió de participar en una taula rodona sobre models de Pressupostos Participatius. Era el primer debat sobre el tema. Han de saber que el PP va elegir el seu model i el va presentar a Participació Ciutadana, sense comptar amb l'oposició. Són molt "participatius" ells.
Però no vull parlar d'això. En el transcurs de les jornada, vaig afirmar que el partits polítics amb representació municipal, representem la voluntat popular. I això alimentà una certa polèmica. De seguida, des del PP es va parlar de l'intent del BLOC de deslegitimar els representants de moviment veïnal. Una afirmació demagògica de cara a la galeria. Va ser el BLOC, com bé va recordar un representant veïnal, qui fa 4 anys va fer aprovar al ple de l'Ajuntament que calia un nou reglament més àgil, profund i seriós per al Consell de Participació Ciutadana, com va ser el BLOC qui va fer aprovar una moció per incloure Castelló a l'Observatori Internacional de la Democràcia Participativa. Així que de lliçons les justes.
Ni vaig discutir ni discutisc la legitimitat dels veïns, però la legitimitat dels regidors és tot simplement indiscutible. Crec que sobre això cal un debat en profunditat. Les aportacions del moviment veïnal al debat de la ciutat, són imprescindibles i indiscutiblement positives. I qui des de la política intente deixar de costat els agents socials, cometrà un error fatal. Però amb la mateixa contundència dic, que no es tolerable, que es pose en dubte la representativitat dels regidors electes. Nosaltres passem un examen cada quatre anys, quan parla un regidor, se sap exactament a quanta gent representa, i quan parla un agent social no.

07 de novembre, 2006

"UN PLA PER GESTIONAR LA DIVERSITAT, QUE CALDRÀ ANALITZAR AMB CURA". 09.11.06


Ha calgut esperar a tindre el 18% d'immigrants, per publicar el Pla Municipal d'Immigració i Convivència Social, malgrat les mocions aprovades per unanimitat. El rebérem ahir, 48 hores més tard que la premsa. L'estudiarem amb cura. Sembla rigorós, i afirma ser transversal, estratègic i avaluable. Però és curiós que entre tantes ONG's, associacions d'immigrants (tots tret dels magrebins!), i els sindicats, no hagen consultat també als partits de l'oposició. No sembla una aposta per la "cohesió municipal", les formes polítiques han fallat. L'aposta del BLOC és la integració, des del respecte a la particularitat; no la multiculturalitat, si treballem en eixe sentit coincidirem.

06 de novembre, 2006

RECULL DE PREMSA del cap de setmana. El Mundo i Levante-EMV



Disculpeu, però El Mundo no té edició electrònica, i la de Levante-EMV té problemes amb el link d'esta noticia concreta.

Per cert, a vore quan canvien de nom i recuperen el de El Mercantil Valenciano -pas previ a ser El Mercantil Valencià-, fent desapareixer el despersonalitzador "Levante". L'Associació Cultural i Republicana Constantí Llombart, ha encetat una campanya en este sentit. Des d'ací els felicite.

05 de novembre, 2006

"ESTRATÈGIES". Mediterráneo. 09.11.06

El candidat sense cognom, l’actual alcalde, fa mesos que està immers en una campanya de promoció personal amb càrrec a les arques municipals. Fotografies amb la tercera edat, amb la primera (eixos batejos seglars que s’han inventat els del PP, tan creients ells), dinars, balls amb totes les padrines de gaiata. Qualsevol dia el vorem a "Mira quien baila" amb Gema Ruiz! Hi ha una llegenda urbana sobre tot això, que afirma que la cúpula popular va adonar-se’n que calia una campanya de promoció d’Alberto F.P., el dia en què en una primera pedra, van sentir a una amable velleta dir: "qui és eixe xic tan templat que està darrere de Juan Enrique Más?"
D’altra banda està Juan Maria Calles, el subcandidat socialista. Porta mesos fent declaracions en clau de política municipal, aprofitant la "beca erasmus" en la que ha convertit el càrrec que ocupa a l’administració central. Afirmen des del seu equip que farà campanya electoral fora d’horari laboral. L’altre dia, a mig matí, visitava la Fira del Llibre d’Ocasió, supose que ho faria en la mitja hora que tots els funcionaris tenen per esmorzar.
I jo? Miren, tinc una dedicació parcial a la política de 14 hores setmanals. O dit d’un altra manera, tinc una dedicació a temps complet, però nominalment (en nòmina) només 14 hores. Aconseguir aguantar el ritme d’eixes dues grans maquinaries de propaganda com són el PP i el PSOE no és fàcil per al BLOC. Ens guanyen en mitjans, en presència pública i en número d’afiliats. Però hi ha una cosa en què no ens guanyen. La capacitat de generar idees positives per resoldre els problemes de Castelló. I eixa és la nostra estratègia. Fer que Einstein guanye a Darwin. Que les idees guanyen a la força bruta.

31 d’octubre, 2006

"SOCIETAT (MASSA) ANÒNIMA". Mediterràneo. 02.11.06

Els pares de Pedro J.P. tenien una comerç al carrer d’Amunt. Ell va créixer darrere del taulell. En jubilar-se els pares, junt amb la seua dona van decidir fer-se càrrec del negoci. Havien vist tancar no pocs comerços veïns, devorats per les modes i els nous costums. Ells van apostar per invertir en el negoci, a costa d’endeutar-se amb els bancs.
La competència ha estat sempre dura, però d’uns anys ençà la proliferació de grans superfícies, autoritzades per l’Ajuntament, fan que el comerç tradicional estiga passant moments difícils.
Pedro mai no havia entés com és possible que el Govern Municipal poguera invertir tants diners en remodelacions urbanes per facilitar la instal·lació de centres comercials, i que no invertira en facilitar la millora de condicions del comerç de la ciutat. Al cap i a la fi, pensava, "nosaltres reinvertim tots els nostres guanys a Castelló; no com les grans superfícies que s’emporten els beneficis per invertir a altres llocs".
Per això es va alegrar quan es va parlar de la societat Centre Ciutat Castelló. Es va alegrar i va comprar-ne accions. I ara veu, mesos després, que ni s’ha fet res, ni tenen cap avantatge dels promesos, ni tan sols la societat està legalment constituida. I no entén, Pedro no entén, com és possible que el PP haja hagut de retirar del plenari el punt del Centre Ciutat, perquè el procés jurídico-legal és un autèntic disbarat. No ho sabia l’Alcalde quan va anar al notari a signar la constitució de la societat? I la regidora del ram?
Que se n’ha fet de les rialles, les bones paraules, els cafés al Casino Antic, les promeses? Hores d’ara només hi ha un local buit i 823 comerços desprotegits i enganyats.

30 d’octubre, 2006

EL PLA MARC ÉS UNA APOSTA UNÀNIM PEL FUTUR DE CASTELLÓ. 2.11.06


El Pla Marc de Modernització i Qualitat dels Serveis Municipals és una excel·lent fulla de ruta per als propers 15 anys. Fruit d'un treball meticulós, naix després d'una enquesta d'opinió interna i de l'estudi de les carències de l'Ajuntament i la ciutat. És un treball fet per funcionaris. Ho subratlle, perquè este treball dignifica la tasca dels empleats de la casa, que amb massa freqüència veuen com els temes importants son, innecessàriament encarregats pel PP a empreses i professionals externs. El Pla Marc servirà per a 15 anys, perquè és ambiciós i sensat. I per això ha aconseguit la unanimitat dels partits, que hem actuat generosament i responsable.
També té delicte la cosa. El control de qualitat d'esta fabrica de roba no s'ha adonat que Control en anglés només té una l.

VICENT CORNELLES HA PUBLICAT EL MEU PERFIL A MEDITERRÁNEO

27 d’octubre, 2006

"PARTIDO INDEPENDIENTE RUMANO". Levante. 06.11.06


L'1 de gener Romania entrarà a formar part de la UE. Tots els ciutadans tenim idèntics drets en tots els països comunitaris. Votar forma part del paquet de drets, l'educació, la sanitat o el dret a l'habitatge digne, també. Molt se n'ha parlat del pes electoral que este col·lectiu pot tindre en les properes eleccions, se n'ha parlat més que de les necessitats de politiques d'integració. I això ja és trist.
Ara el ciutadà de Borriana d'origen romanes, el Sr. Agusto Tecu ha fet pública la seua voluntat de fundar un partit polític "romanés". El Partido Independiente Rumano (apadrinat per Gigi Becali, un multimilionari i polític de la dreta més populista, conegut ací per ser president de l'Steaua de Bucarest, conscient com és del bé que li aniran els vots dels romanesos a la immigració, quan torne a optar a la presidència del seu país).
El PP i el PSOE han celebrat la noticia. Jo no. Crec que és un error profund. Que un ciutadà forme un partit està bé, i ho aplaudiria en nom de la pluralitat si s'haguera presentat un "partit ideològic". D'esquerres, de dretes, ecologista... Però un partit "ètnic" em preocupa. Tecu ha afirmat: "¿Para qué dar nuestro voto a unos partidos que no sabemos si nos van a defender realmente cuando podemos conseguirlo nosotros si nos unimos?" I ha continuat: "Nuestras reivindicaciones son muy básicas: queremos bibliotecas, escuelas en dos idiomas (però això no ho teníem? supose que es referix al castellà i el romanes!), iglesias ortodoxas donde poder ir a rezar, acceso a la doble nacionalidad para poder cobrar pensiones en nuestro país... »
Trobe que la decisió, tot i que lícita, és un greu error. D'una banda constata la manca d'integració, si més no, d'una part del col·lectiu romanés. Si estigueren integrats, formarien part del sistema de partits polítics locals, votarien en funció de la seua ideologia, i participarien o no en les llistes en funció de la seua vocació. Però a més a més la creació d'un partit romanés, és la clara vocació dels seus membres i electors, de no voler integrar-se a les ciutats d'acollida. De no voler ser igual que la resta de ciutadans dels seus pobles. De voler marcar diferències. Així de simple. Així de greu.
Per que s'entenga, els immigrants tenen drets culturals i nacionals com a persones individuals, però no com a col·lectiu nacional. Com a col·lectiu nacional tenen drets al seu país d'origen. Els romanesos, el grup majoritari a Castelló, tenen tots els drets i per descomptat han de tindre també el dret a votar a les municipals, però perquè ara són ciutadans de Castelló, no perquè siguen súbdits romanesos. Si en lloc d'integrar-se, una part del col·lectiu, opta per crear getos, estan participant activament en una perillosíssima fractura social. Un partit romanés donarà vots a l'extrema dreta.

25 d’octubre, 2006

"UN PROJECTE JUST QUE S'HA DEMORAT MASSA" 26.10.06
















Si algun barri de Castelló té el seu nom ben triat, és precisament Perpetuo Socorro. Perquè això és precisament el que caracteritzava l'actitud de la seua associació de veïns. Un crit, quasi perpetu de tan antic, de socors. Un crit d’ajuda a l'Ajuntament, exigint allò que com ciutadans de Castelló els correspon: Dotacions. És un barri complexe, heterogeni i tot i que no es puga generalitzar, fora absurd no reconèixer que conflictiu. El creixement urbanístics amb nous habitatges (alguns de protecció oficial), l'apertura de nous vials, i un camp d'esport, units a l'ambulatori; son una excel·lent notícia, que millorarà el barri. El BLOC està content d'haver recolzat el projecte.

23 d’octubre, 2006

"KELI FINDER". Mediterráneo 26.10.06

És dissabte, i per fi la meua neboda i el seu nuvi han trobat un forat per vindre a dinar a casa. És el primer en 5 que Pascual no treballa. Hi ha mesos que arriba a fer 45 hores extres a la fàbrica. Mireia treballa a temps parcial i ho compagina amb treballs autònoms d’interiorista. Són ingressos irregulars, però un més per l’altre, entre tots dos ingressen al voltant de 2000€. Són la típica parella jove "mileurista", i busquen pis. Ara viuen de lloguer i paguen 500€. Mireia s’accelera quan m’ho explica. "Saps tete? Per un pis nou demanen entre 240 i 360 mil €. I no menys de 42 mil d’entrada, quantitat que no tenim". "Heu mirat els de segona mà?", pregunte. "Per un de 30 anys demanen més de 180 mil €, i amb la reforma ens hi ix com un de nou".
"Mireu els VPO", dic inocent de mi. " Al PROP, -diu Pascual- ens envien a les constructores, i els pisos que apareixen en el llistat oficial estan exhaurits des de fa dos anys". "Podríen actualitzar els llistats i no fer-nos perdre el temps", es queixa amarga Mireia. Diuen que s’han apuntat a la llista d’espera. Són mil sol·licituds per a 10 habitatges. M’expliquen que la web del IVVSA informa que a Castelló no queda res. I que si vols saber quan tornarà a obrir-se el termini d’inscripció has d’anar entrant regularment que ells no avisen.
"I fora de Castelló? Heu mirat?" „A Almassora, amb vistes al poligon del Serrallo –ironitza ella-, o a Borriol, els preus són similars". I clar, els interessos del banc inassumibles.
No se com ho faran. Els hi ho pregunte. "Doncs mira, -diu Mireia- estem pensant que caldrà decidir entre comprar un pis o tindre fills". Ningú no riu. Ho diuen tristament de veritat.

20 d’octubre, 2006

MANCA D'EDUCACIÓ DEMOCRÀTICA

ELS GRUPS MUNICIPALS, CONVOQUEM QUAN HO CONSIDEREM OPORTÚ RODES DE PREMSA PER EXPOSAR ELS NOSTRES PUNTS DE VISTA, O PER FER PROPOSTES O PER CONTESTAR A ALTRES GRUPS.
EL BLOC EN FEM POQUES, POTSER N'HAURÍEM DE FER MÉS.
ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ, POTSER PER ALGUNA GENT SÓN NOMÉS (I QUE SE M'ENTENGA) PAPERS, O VEUS EN UNA EMISSORA DE RÀDIO O IMATGES A LES TELES LOCALS. PER A MI, I PER AL BLOC, QUE TREBALLEM DIA A DIA AMB ELLS, SÓN SOBRETOT LES PERSONES QUE ELS FAN. ELS I LES PERIODISTES.
ELS HI TENIM RESPECTE, RESPECTEM EL SEU TREBALL (QUE DE VEGADES LÒGICAMENT COMPARTIM I D'ALTRES NO, PERÒ AIXÒ ÉS L'ESSÈNCIA DE LA LLIBERTAT I LA DEMOCRÀCIA) I ELS SEUS HORARIS.
I SOM CONSCIENTS QUE DE VEGADES NO PODEN ARRIBAR A TOT. DOS PARTITS FAN RODA DE PREMSA AMB 15 MINUTS DE DIFERÈNCIA, UN CONSELLER POSA UNA PRIMERA PEDRA (SÓC DELS QUE OPINA QUE NOMÉS S'HAURIEN D'INAUGURAR LES "DARRERES PEDRES", QUAN L'OBRA EFECTIVAMENT S'ACABA), ETC.
L'EQUIP DE GOVERN MUNICIPAL CONVOCA RODES DE PREMSA DIÀRIES PER PUBLICITAT CADA ACTIVITAT QUE FA CADA REGIDORIA, O FINS I TOT PER CONTESTAR A L'OPOSICIÓ.
NOSALTRES INTENTEM CONVOCAR LES RODES DE PREMSA QUAN NO N'HI HA CAP ALTRA, PERÒ EL PP FA TRAMPES.
ENS HA PASSAT MÉS VEGADES, PERÒ AHIR MATEIX, VAIG PARLAR AMB LA CAP DE PREMSA DE PP I EM VA DIR QUE TENIEN UNA RODA DE PREMSA A LES 11 I UN ALTRA A LES 12. LI VAIG DIR QUE EN EIXE CAS, PER NO COMPLICAR EL TREBALL DELS PERIODISTES, CONVOCARIA JO LA MEUA A LES 11'30.
A LA VESPRADA EL PP VA CANVIAR D'OPINIÓ I VA AVANÇAR LA DE LES 12 A LES 11'30, SABEDORS QUE EL BLOC N'HAVIA CONVOCAT UNA.
NOSALTRES, DESAVANTATGES DE NO SER GOVERN, HEM HAGUT DE RETARDAR LA NOSTRA A LES 12 PER PERMETRE A LA PREMSA COBRIR-LES LES DUES.
QUE HA PASSAT? QUE A LES 11'30 NO HAN COMENÇAT. QUE COMENÇARÀ QUASI A LES 12 COM REALMENT TENIEN PREVIST, I QUE HAN ACONSEGUIT PERJUDICAR LA DEL BLOC, MOLESTAR ELS PERIODISTES I FER-NOS PERDRE A TOTS EL TEMPS.
SON UNS MALEDUCATS. CREC QUE ARA SE'N DIU MOBBING, TOTA LA VIDA SE N'HAVIA DIT XULOS DE BARRI I "ABUSONS".
TOT I QUE NO SIGA CULPA NOSTRA, DEMANE DISCULPES ALS PERIODISTES.

19 d’octubre, 2006

EL SIO ÉS UN SERVEI QUE DESGRACIADAMENT ENCARA ÉS NECESSARI. 19.10.06


El SIO és un d’eixos serveis municipals que funcionen raonablement bé. Els diferents cursos que s’organitzen són pràctics, útils. Tant els d’oficis "masculins" per dones, com els d’habilitats "domesticofemenines" per hòmens. Serveix per trencar eixe mur que separa absurdament els treballs per gèneres. És un servei modern, que presta assistència a les dones amb problemes. Té la seua necessària vessant reivindicativa en les dates assenyalades, o en l’excel·lent cicle de cinema. I com oposició, el que més m’agrada, és que accepten suggeriments i et permeten col·laborar. Pot millorar? clar. Però ha fet una interessant progressió en 3 anys, i el BLOC ajudarà a què continue.
el SIO és el servi d'igualtat d'oportunitats home-dona

16 d’octubre, 2006

"PGOH". Mediterráneo 19.10.06

La ciutat és arquitectura, però bastant més que arquitectura. No és només una suma d'edificis i no pot entendre's només mitjançant el seu estudi, de la mateixa forma que no podria gaudir-se d'una simfonia, només a partir de les parts que desenvoluparen independentment els instruments.
El document més important de tots els ajuntaments és el Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU). És l'instrument d'ordenació integral del territori municipal, de conformitat amb allò que disposa la legislació urbanística. Sempre se li dona una gran importància. I no seré jo qui li la negue.
Però ja he dit que la ciutat no són les cases, els carrers, els edificis. La ciutat són les persones. Ja Aristòtil definia la ciutat com "un cert nombre de ciutadans".
Tal com jo ho veig, urgix una política humanista, que pense més en les persones que no en les propietats. Cal un Pla General d'Ordenació Humana (PGOH). Un concepte novedós en política. Un document marc que puga recollir els drets i les obligacions ciutadanes. La compatibilització del dret al descans i el dret a la diversió, mitjançant la potenciació del civisme. El dret a l'escolarització en centres públics i al propi barri. El dret a transports públics de qualitat. Una proposta cultural de llarg abast i plural. Una vertadera acció social dirigida a la gent gran, lluny de l'actual "viatge-dinar-ball-fotos". Una política de joventut integral. Ambulatoris i centres de salut dimensionats a les necessitats reals. Un pla d'integració ciutadana per nouvinguts. En definitiva un document que pense en els ciutadans i les ciutadanes. Que pense en l'ànima de la ciutat.

13 d’octubre, 2006

BUSTIA DE SUGGERIMENTS

Tal i com m'havia demanat alguna persona i en la línia de mantindre el contacte més directe i àgil possible amb la gent de la meua ciutat, he creat una nova adreça electrònica, on des de ja, estaré encantat de rebre suggeriments per millorar la ciutat. Com sempre, a la vostra disposició.

NomdedeuAlcalde@hotmail.com



"Confieu en mi, jo confie en vosaltres"

10 d’octubre, 2006

L'Ajuntament improvisa per manca de criteri cultural". 12.10.06

A Madrid fan "la noche en blanco", ací ens passem en blanc tot l'any. L'Ajuntament no té una política cultural concreta. La Regidoria de Cultura funciona com una bustia de suggeriments. Venen els artistes i demanen lloc per exposar, o presenten les galerades d'un possible llibre, o proposen un concert, o oferten una escultura. I la Regidoria els valora amb criteris que l'oposició desconeix i els subvenciona. Res més. Tenim una oferta cultural desequilibrada, inestable, sovint incoherent i amb qualitat irregular. Nosaltres hem reclamat una política cultural definida, que garantisca homogeneïtat i qualitat. El PP preferix mil vins d'honor cabuts, que una copa de vi amb solera.

"LA PLAÇA MARIA AGUSTINA". Mediterráneo 12.10.06


El funcionari de la Subdelegació mira per la finestra i veu un grup de gent gran. Reconeix la seua veïna Maria Dolores. Té 68 anys, és vídua, i a les 10 del matí pujarà a un autobus per a fer una excursió per la ciutat. El programa es diu "Conoce Castellón." El funcionari pensa que és una interessant iniciativa per ensenyar als més grans alguns racons amb història, alguns edificis o algun monument de la ciutat. Però no. Es tracta de dur d’excursió les associacions de la tercera edat per les obres i infraestructures noves, per ensenyar-los-hi allò que ha fet l’equip de govern del PP. I en acabar la volteta, els conviden al Club Nàutic a dinar amb el Sr. Alcalde. De record es podran endur una foto dedicada.
Al funcionari li sembla indecent que una iniciativa pensada per captar vot d’un sector important de la societat, no la pague el PP sinó l’Ajuntament. Per tant tots.
El funcionari torna al despatx i pensa que en eixe mateix edifici les coses no van millor. S’utilitza la plataforma pública de la Subdelegació per crear una figura política. Durant mesos han donat notorietat a un alt funcionari, ara nomenat candidat del PSOE a l’alcaldia. I s’ha fet també amb diners públics, amb assessors i caps de premsa al servei de la candidatura. Li agradaria pensar que no hi ha un pla establert, però el PSOE ha fet exactament el mateix a Alacant, nomenant candidata a l’alcaldia a la Subdelegada.
El funcionari ix a la plaça a fumar, pensa que no hi ha grans diferències ètiques respecte a com gasten els diners públics els uns i els altres. Creu que el Subdelegat hauria de dimitir si vol ser alcalde i que l’alcalde no hauria de pagar amb diners públics la seua campanya, si vol repetir.

04 d’octubre, 2006

VOLEM UN TRAMVIA DE VERITAT, NO EL "GUSILUZ". 05.10.06

El Conseller García Antón va vindre a Castelló per comunicar que el bus guiat arribarà a temps per tal que Alberto Fabra s'hi puge en plena campanya electoral. I punt. No ens va dir gran cosa més. No sabem com es resoldrà el problema de compatibilitat de trànsit al carrer Saragossa. Les obres no estan licitades, ni sabem quan començaran. Això si, tindrem primera pedra. Al BLOC no el convenç el bus guiat. Volíem i volem un tramvia d'abast comarcal. Antón va dir que Milà mira a Castelló perquè som la primera ciutat mitjana que tindrà un bus guiat. Mitjana? No erem una Gran Ciutat? Clar, que les grans ciutats tenen metro o tramvia. Nosaltres gusiluz!

ACLARIMENT


De vegades la realitat supera la ficció. Jo he d'enviar els meus articles el dimarts a Mediterráneo, i esta setmana havia escrit sobre els constants canvis de criteri del PP local pel que fa a la polèmica sobre la N-340, l'AP-7 i totes les variants possibles. I mira! Va i m'han superat els fets. Ahir dimarts, un colp enviat l'article, en una reunió semiclandestina els alcaldes de Castelló i Benicàssim, i el Conseller García Antón, van arribar a un acord, (que varia segons qui ho explique) que passaria bàsicament per no reivindicar l'alliberament de l'AP-7. Hui mateix, dimecres, a les 16'30 hi ha una reunió de portaveus dels grups municipals, per tal que l'Alcalde ens explique la reunió d'ahir i les dues propostes que segons sembla, farà Conselleria en el termini de 18 dies.
És per això que el meu article, pot quedar desdibuixat en el temps, o superat pels esdeveniments. Però mireu, el BLOC no tornarà a variar els seus plantejaments. Ens mantindrem fidels a la nostra postura, i seguirem reclamant l'alliberament de l'AP-7 com a la mesura més econòmica, més ràpida i més sostenible per a la nostra ciutat. Postura, a més a més, que és la que defensa també el BLOC a Benicàssim. Som, tristament per a estes comarques, l'únic partit que manté la mateixa postura a Castelló, a Benicàssim i a Orpesa. Tenim una visió de País els nacionalistes, la resta, tenen una visió estrictament electoral. Així son les coses.

"NIETZSCHE I EL PP". Mediterráneo. 05.10.06


Quin és el camí més curt? El recte, no? Friedrich Nietzsche tenia, també en això, una opinió particular. "El camí més curt no és sempre el més recte, sinó aquell que té el vent a favor de les nostres veles: això és el que ens ensenyen les regles de navegació."
I en el tema de la N-340, el PP navega. Es posiciona en públic segons d’on bufa el vent. El primer va ser aprovar unànimement el traçat Oest. Quan un grup de veïns ens va fer obrir els ulls, de com podia afectar a la Magdalena, el PP, temorós que els veïns estigueren instrumentalitzats per l’oposició, envià una carta a la Ministra, tot demanant-li sensibilitat.
Va trencar el consens. I el BLOC un colp deslliurat del compromís, assumí públicament el seu error, i tornà a defensar, com sempre havia fet, l’alliberament de l’AP-7.
Fa uns dies, hem sabut per la premsa que el PP ha decidit que Castelló es persone com a codemandat en el procés judicial encetat per l’Ajuntament de Benicàssim. Per fer què? Per defensar al Ministeri que vol el traçat Oest! Exactament el contrari que li reclamava a la Ministra. L’opera bufa continua, ara el president provincial del PP, afirma que podria ser una bona solució alliberar l’AP-7. Tindrà ocasió el president (si ve per l’Ajuntament) de votar a favor de l’alliberament de l’AP-7 que el seu partit va prorrogar. Hem presentat una moció idèntica a la de Benicàssim, per vore si PP i PSOE estan disposats a votar el mateix als dos pobles.
I saben per què este darrer gir popular? Perquè hi ha un rumor segons el qual el PSOE podria alliberar el tram uns mesos abans de les municipals com colp d’efecte.
Potser no és a Nietzsche a qui hauria de llegir el PP.

29 de setembre, 2006

"SUFRAGI FEMENÍ. HISTÒRIA ACTUALITAT". Levante 27.09.06


Diumenge farà 75 que a l'Estat Espanyol es va reconèixer per primer colp el dret al vot de més de la meitat de la societat, les dones. Fou amb la proclamació de la República, l'abril de 1931, que la igualtat dels gèneres passà per fi a ser una possibilitat real amb l'aprovació d'una nova Constitució.L'article 25 deia: "No podran ser fonaments de privilegi jurídic: la natura, la filiació, el sexe, la classe social, la riquesa, les idees polítiques, ni les creencies religioses. L'Estat no reconeix distincions o títols nobiliaris".Però no fou un camí senzill, Clara Campoamor no va tindre el recolzament del seu partit, el Radical, i només el PSOE va fer-li costat. Tot i que Indalecio Prieto va intentar que els seus correligionaris socialistes votaren contra l'article, i en no aconseguir-ho va cridar aquella tristament famosa frase de "es una puñalada trapera para la República." Les dretes van ser combatives contra el reconeixement del dret al sufragi femení, però l'esquerra també va dubtar. Es veu que això del patriarcat no te fronteres ideològiques. Per que no faltara cap element a farsa grotesca de l'esperpent , el rotatiu "El Sol", el 2 d'octubre del 31 publicava: "La galantería logró un triunfo indiscutible. Virtud española que perdura, para bien del "qué dirán", pese a ciertos jacobinismos que nos sacuden. Pase lo que pase - hay quien asegura otro 14 de abril al revés - resultará lindo que los poetas del futuro canten en sonetos a este 1931, en que los hijos de España se jugaron a cara y cruz un régimen por gusto de sus mujeres." Perquè fins ahí arribà la pocavergonya i la hipocresia d'alguns, que defensaven el dret de les dones a votar, però després les culpabilitzaven dels resultats electorals per no votar el que ells, pensaven havien d'haver votat.De totes formes l'alegria dura poc a casa dels pobres, i l'any 1939, amb el colp d'estat franquista i els subsegüent regim dictatorial, encetarem un nou període de 40 anys on les dones van estar obligades a callar, més encara que els homes.Ha calgut esperar el llarg parèntesi de 40 anys per que les dones recuperen el punt de partida que significà la conquista del vot l'any 1931. Ara 75 anys després és moment de commemoració, però és també moment de reivindicació. No es tracta només de recordar que a l'Àrabia Saudita, Bhutan, Brunei, el Líban o Omà les dones entre els molts drets que se'ls hi neguen està el del vot. Això és important, però 75 anys després a Castelló, encara hi ha alumenes femenines de determinades ètnies, que per imposicions paternes desaperèixen del sistema educatiu en entrar a la pubertat. No és possible seguir tolerant que en un estat democràtic i de dret (condicions que van sempre juntes) puguen pesar més determinades pràctiques religioses, o patrons culturals arcaics, que l'escolarització obligatòria. Les dones han de tenir el dret a votar, i han de tenir el dret a elegir. I l'elecció només és possible des de la cultura i l'educació.

27 de setembre, 2006

"SÓC GUINEO". El Mundo. Extra barris


Sóc "guineo". M’he criat al carrer Germans Vilafañe. Els meus primers anys tenen el colors i els olors d’eixe barri. Recorde les nits de Sant Joan i les fogueres, Carmen la verdulera treia els caixons vells de taronges per fer una fogata que els xiquets saltavem. De fons, la música, els riures i les guitarres de la "casa dels gitanos". Al meu barri els gitanos parlaven valencià, com nosaltres els paios. I mai no hi hagué cap problema. Recorde la merceria de Paquitina i la perruqueria de Pepita on durant molts anys va anar la mare. I l’olor d’oli del molí de la ronda, i els sacs de 50 quilos de pataques de Ginés. Pràcticament vaig aprendre a llegir a casa Gloria, on canviava per una pesseta els TBO’s vells. Després vaig canviar "Hazañas belicas" i més tard els herois de "Marvel". D’eixos herois, molts joves van fer el salt a la maleïda heroïna, que s’enduguè mitja generació per endavant. Però abans d’això vaig aprendre a anar en bicicleta. I des de la "Medica Reus" pedalejava i pedalejava fins arribar a la via (quasi l’estranger!) o al Riu Sec. Un any el vaig vore desbordar-se i l’aigua entrà a la planta baixa on vivíem. Hui la via i el riu estan soterrats, com els companys morts. La placeta, però, està igual. Si de cas, té un pipi-can nou, i no està bé que ho diga jo, però va ser cosa meua.

El diari El Mundo comença esta setmana un extra de la ciutat de Castelló, barri a barri. I el Primer barri és "La Guinea". Jo vaig criar-me a eixe barri, i sempre que puc m'agrada dir-ho. Per als que no coneguen Castelló, val a dir que era un dels barris dels afores del Raval de Sant Felix, i no era un barri especialment recomanable. Jo no ho vaig passar malament. Per mi va ser una barri tranquil. A El Mundo, com saben del meu "orgull guineo" m'han demanat una col·laboració curteta. Els hi he escrit això. Així era el meu barri. Si més no, així el recorde jo.

ELS SERVEIS SOCIALS HAN DE SER UNA INVERSIÓ, NO UNA SUBVENCIÓ. 28.09.06


Per un partit progressista com el BLOC els serveis socials no poden ser una subvenció, han de ser una inversió. La idea de l’Estat del Benestar ha de deixar pas a la proposta de l’Estat de la Inversió Social. No podem perpetuar l’exclusió convertint-los en beneficiaris d’una subvenció. El sistema de subsidis s’hauria de reformar, i s’hauria de recolzar una actitud més favorable a prendre riscos, si cal mitjançant incentius, si es pot, amb obligacions legals. La inclusió com objectiu passa per la responsabilització de les persones del seu present i el seu futur. Es tracta d'oferir oportunitats, d’educar i de tutelar la inclusió. No es tracta de ser solidaris, sinó de ser justos.

"CRITICA DE LA RAÓ ABSOLUTA". Mediterráneo 28.09.06


Estem d’acord en què ningú no té la raó absoluta, veritat? No és possible. Encara que només fora per pura estadística, la possibilitat que un grup o una persóna tinguen sempre la raó, tot simplement no es contempla.
Partint d’esta premissa, estarem també d’acord amb què el contrari tampoc no és possible. És matemàticament impossible que algú vaja sempre errat. Ni volent-ho. Menys encara sense voler.
Dic tot això perquè este darrer cap de setmana l’he passat llegint actes de plens de l’Ajuntament. Per als que no coneguen els plenaris els hi pot semblar avorrit. Els que els coneixen, ho saben segur. És avorrit, però s’aprén molt. I es refresquen les contradiccions dels adversaris. Ai la llengüeta! Com no té os!
La lectura m’ha confirmat el que sabia. Als plenaris pesa més l’aritmètica que la dialèctica. Ja pots esforçar-te a preparar una intervenció, en estudiar els temes, en trobar un plantejament intel·ligent i constructiu. De res no servix. 15 són majoria absoluta. Tu pots aportar dades, informes, i el teu adversari pot tindre un argument més fluix que una pel·lícula de Van Damme. Tant se val. 15 són majoria.
És impossible que sempre estem equivocats al BLOC, però al PP els hi és igual. 15 són majoria. Encara que siga tan obvi que uns mesos després el PP presente el que va votar negativament quan ho va presentar un altre grup. Quanta prepotència! Com és que no són gens porosos a les propostes de l’oposició? Perquè no escolten i accepten les nostres aportacions? A nosaltres també ens han elegit per treballar. La possibilitat que ells tinguen sempre raó i la resta del món estiga equivocada, és menys creïble que un Betlem d’IKEA.