10 de desembre, 2017

"SENSE MÀCULA"- Levante-EMV- 09´12-17


Esta setmana s'ha celebrat l'aniversari de la CE. Els que ja tenim una edat que en semblen dues, recordarem una polèmica d'aquell moment, entre el Govern i l'Església, perquè esta darrera no volia de cap de les maneres, que l'aprovació de la Constitució coincidís amb la festa cristianíssima de la Immaculada Concepció. I va guanyar l'Església, com quasi sempre. I així és com va néixer el pont de primers de desembre, que alguns amb un humor irreverent li diu de la Immaculada Constitució.

La Immaculada Concepció és un dels dogmes de l'Església Catòlica que afirma que la Verge Maria, mare de Jesús de Natzaret, va néixer del ventre estèril de Santa Anna, i que per tant, va ser preservada per Déu del pecat original a l'hora de ser concebuda. Alguna gent ho confon amb el concepte de naixement virginal, que fa referència a la concepció per part de Maria, sense haver «cohabitat» amb Josep.

El cas és que dir-li pont de la Immaculada Concepció té la seua cosa, perquè la Constitució també té els seus dogmes dictats per l'Església de Règim del 78. Si ens hi fixem, l'origen de la Constitució té molt a vore, amb la Llei de la Reforma Política de Fernández Miranda. I per tant, té el seu origen més que directe en les Corts franquistes. Un ventre, que en termes democràtics era més estèril que el de Santa Anna, així que el fruit d'eixe ventre, és de caràcter miraculós. Sí, ja sé que exagere un poc, perquè entre aquells Procuradors, i els Constituents, hi ha un salt important, però a les casernes les armes les vetllaven els mateixos, als tribunals de justícia els togats eren els mateixos, la poderosa Església estava en mans de la mateixa cúria, i als centres de poder econòmic i seguien els mateixos cognoms de sempre. Així que sí, actors nous, alguns del mètode, altres de la vella escola; però tots en un teatre vell i arnat, amb productors arnats i vells... El teatre de la democràcia orgànica.

Hi ha qui diu que el sistema democràtic és fill de la Constitució, i que per tant, esta és intocable. Greu error. D'entrada, esta i qualsevol constitució, hauria de ser filla del sistema democràtic, dir el contrari, és una declaració de principis. I sobretot, una falsedat argumental pueril. Perquè allò que garanteix esta Constitució, ho podria garantir una altra. És més, una altra, diferent, podria garantir efectivament, els drets formals que esta proclama i no es compleixen. I jo diria que és d'això dels que es tracta, o del que s'hauria de tractar en eixa comissió descafeïnada (brutal metàfora del «café para todos» del que s'hi ha de parlar).

Malgrat el que alguns diuen, esta Constitució és terriblement constrenyent pel que fa a la capacitat legislativa dels territoris. El cas valencià, el que em preocupa personalment, n'és bon exemple. Tenim les lleis més socials, emanades de les nostres Corts, recorregudes al Tribunal Constitucional, i per tant paralitzades. És a dir, en aplicació de la nostra pretesa autonomia, legislem sobre la funció social de l'habitatge, i ens paralitzen la llei. Per inconstitucional? No, tot el contrari, la nostra llei dóna contingut a l'articulat banal de la Constitució. Ens la paralitzen per ordre competencial. Comprensible des del punt de vista jurídic, inacceptable des del punt de vista polític. Perquè a xicoteta escala, és exactament el mateix que passa a Catalunya amb la desproporcionada aplicació del 155, que per via interposada, acaba governant el PP, en contra del que el Parlament va decidir. Com ací, que el PP decideix no reconéixer la funció social de l'habitatge, i s'imposa via judicial, a la decisió democràtica del govern valencià legítim, refrendada per les Corts.

Eixa és una de les qüestions que cal revisar de la Constitució i del sistema de poder polític (i econòmic, clar) territorial. No pot ser que pese més l'ordre competencial, que la voluntat de fer efectius els drets socials consagrats a la Constitució. En el cas valencià, l'ús políticament fraudulent d'eixa Constitució sense màcula que ens presenten, és especialment sagnant, perquè nosaltres, ni tan sols hem comés el PdeCAT original!

02 de desembre, 2017

"SÓN EIXA GENT" - Levante-EMV 02.12.17


Sabeu? El PP que porta una proposta a les Corts per crear una Inquisició que ataque la llibertat de càtedra i vigile als i les mestres per evitar un pretés adoctrinament, és el mateix que diu que el valencià ve de l'iber i que Espanya és la nació més antiga del món. És el que creu que es pot dir "maera" i que gairebé no s'hauria de dir nogensmenys. El que creu que els filòlegs són magufos, i el que fa de qualsevol indocumentat magufo un filòleg. És el mateix que va tancar Canal 9 i que ara s'oposa a què obrim un canal nou.

És el que s'ofén quan a l'escola es parla del Rei En Jaume com forjador d'un nou Regne, diferent de tots els regnes coneguts. Però que aplaudeix amb les orelles quan expliquen que Guzman el Bueno va llençar el seu punyal perquè mataren al seu fill abans de rendir la plaça. És el que li lleva tot valor històric al quadribarrat Penó de la Conquesta, però compra sense preguntar tot allò de Marina Pineda brodant una bandera que mai no va tocar.

És eixa gent que sap qui era José Blas Molina, o Daoíz i Velarde, però ignoren qui va ser Vicent Doménech. Saben el que passà el 2 de maig de 1.808 a Madrid, però desconeixen que va ocórrer el 24 d'aquell mes a València. Saben que Goya va pintar allò del dia 3 al Principe Pio, però ignoren què va ser i que va fer la Junta Suprema del Govern del Regne de València.

És el mateix que ix al carrer a manifestar-se al costat de les escoles catòliques reclamant diners públics per al seu adoctrinament formal. Aquell que permetia duplicitat de nòmines de professors confessionals i doctrinaris de religió. El que aplaudeix a Cañizares, i creu que Leonardo Boff és un personatge de Disney. Amic de Goofy, per a més senyes.

El que creuen que posar els noms dels carrers en valencià a Castelló és improcedent, i el que porta als tribunals la retirada dels noms del franquisme a Alacant. Perquè que creu que potenciar la llengua pròpia és adoctrinar, i homenatjar el franquisme és respectar la història. La que volen oficial. La de "por la gracia de Dios".

És el que instal·lat en el "no a l'adoctrinament" exigeix que les institucions munten pessebres cristians a la porta dels ajuntaments, que els càrrecs públics vagen a les cristianes processons, i que sone l'himne d'Espanya al pas de qualsevol imatge de Sant o Santa, amb una vida poc o molt pia.

Escolten a Francisco i fan callar a Raimon. Aplaudeixen a Arturo Fernández, obvien i desprecien a Mercé Sierra o a Manuel Puchades. No coneixen el teatre de Carlos Alfaro, ni les escultures de l'Andreu Alfaro, però han sentit parlar dels vestits d'Agatha Ruíz de la Prada, i instal·len les creïlles còsmiques de Ripollés allà per on passen. Creuen que Nacho Vidal és la polla, però no saben que es va criar a Énguera. Ignoren el Petrarca i ignoren moltes coses, les Estances de Riba... Però això sí, coneixen bé les Rimes de Bécquer. Mai no llegiran a Marc Granell, ni recomanaran un delicat poema de Teresa Pascual, però són followers de Pérez Reverte. Són aquells als qui els hi molesta una muixeranga quan ixen de classe de sevillanes. Són el PP. El partit més votat.

25 de novembre, 2017

"COL·LABORACIÓ NECESSÀRIA" LEvante-EMV 25.11.17


Quan jo vaig començar en això de la política, recorde que un dels debats recurrents era el del finançament dels ajuntaments. Sempre recordàvem que s'havia fet una descentralització cap a les autonomies, però no cap als ajuntaments. Sabíem que la culpa era del PP i del PSOE que eren els únics que havien governat Espanya (i encara) i en aquell moment representaven el 90% dels càrrecs electes (afortunadament ja no). Ara ja no se'n parla, ara estem molt pitjor. L'estat ha intervingut els ajuntaments en general, i molt especialment aquells dels qui no els hi cauen bé els governants. Madrid per exemple, mentre a Jaén els autoritze per escrit a passar-se la llei per l' Arco de San Lorenzo; que per això està allà.


I des del Govern del Botànic què estem fent per ajudar als ajuntaments? Si, d'acord, hi ha un fons econòmic que arriba alliberat als ajuntaments més necessitats, però no és només transferir diners, el Botànic fa més coses.



Per exemple. Les competències en matèria d'educació, que contemplen la construcció de centres educatius, corresponen a la Generalitat, a través de la Conselleria d'Educació. L'any 2000 es va constituir CIEGSA, una societat de capital cent per cent públic, dedicada en exclusiva a construir nous centres educatius públics. Però si ara telefones a CIEGSA, ja no l'agafa ningú, i no perquè la telefonista passés d'allí a Directora General de la Conselleria, i d'allí a l'oposició des d'on brama més del que diuen brama la tonyina, no. No contesta ningú perquè ha tancat. Arruïnada. Saquejada. D'escoles se'n van fer poques, però de sobrecostos n'hi va haver molts. Més de mil milions asseguren les Conselleries d'Educació i Hisenda. Clar que "només" en van ser 309 segons una altra Font (de Mora). Bé, això i un deute amb l'entitat europea que finançava.



La Conselleria té un pla de construcció i remodelació de centres educatius elaborat i prioritzat; i té pressupost per a fer-ho, però el que no té són suficients tècnics per a posar-lo en marxa, per culpa de la fallida de CIEGSA. Per això ha proposat als ajuntaments invertir 700 milions a canvi de què siguen estos els encarregats de fer i executar els projectes amb el seu personal. Un pla, val a dir-ho, d'adscripció voluntària.



Algú dirà que els ajuntaments, per culpa de la taxa de reposició de Montoro (darrere de cada problema sempre hi ha un Montoro), van molt justos de personal. I és ací on entra el SERVEF, que ha subvencionat quasi sis mil llocs de treball als ajuntaments, per suplir eixe problema. De totes les professions, titulacions i oficis. Quasi 4.000 per a joves, prop 2.000 per a majors de 30 anys. Més. La Conselleria de Polítiques Inclusives ha transferit als ajuntaments diners i personal per a poder desembussar el caos que vam heretar en dependència. I podríem posar més exemples de col·laboració entre institucions, que per cert, és un precepte al qual obliga la Constitució.



És a dir, que el que està fent este Govern amb la col·laboració dels governs municipals que volen, és resoldre imaginativament alguns dels grans problemes que ens va deixar la corrupció i la pèssima gestió popular. I és per això, que el PP ens té tanta ràbia, perquè queden constantment en evidència.

18 de novembre, 2017

"DES DEL BALCÓ" Levante-EMV- 18.11.17

El PP és protagonista principal, tot i que no únic, dels pitjors anys de l'economia espanyola. I això s'ha de dir, perquè si no acabarem per comprar el seu relat trampós del miracle econòmic, i de com van aconseguir evitar el rescat europeu. Qui ens va posar en risc de ser rescatats, van ser precisament ells. Potser no només ells, però principalment ells.
Ho dic, i ho explique. A hores d'ara ja és una obvietat que l'anomenada «regla de despesa» creada per Montoro serveix perquè les administracions autonòmica i local, que són les que presten els serveis públics de primera necessitat, vegen condicionada la seua capacitat de gestió, en favor d'una pretesa estabilitat econòmica. Bàsicament el que es fa, és impedir el creixement dels serveis públics i la prestació adequada d'eixos serveis, per supeditar-ho a una qüestió comptable. Sí. Volen que els ajuntaments (i les autonomies) tinguen superàvit, però els condicionen en què se'ls poden gastar. Unes condicions draconianes que fan que una part molt important dels diners estalviats gràcies a la bona gestió, vagen a eixugar el dèficit...de l'Estat. Dèficit que l'Estat continua disparant; mentre en paral·lel buida la caixa de les pensions.
Em sembla evident, que la norma s’ha de canviar. No cal parlar de Catalunya i la intervenció econòmica, perquè hi ha altres elements de caràcter polític que distorsionen el discurs, però mirem Madrid. Madrid aconsegueix reduir en 2.000 milions d'euros el deute heretat del PP, en només dos anys. Això és un 40% del deute. I en paral·lel, aconsegueix romanents per valor de 1.000 milions d'euros, tot, mentre paga puntualment als seus proveïdors. Doncs bé, malgrat els espectaculars resultats, la norma de Montoro permet intervenir les comptes de Madrid. No ho permetia mentre Gallardón (imputat ja) i Botella (que crec que també ho acabarà), endeutaven irresponsablement la ciutat, però ho permet ara que la gestió econòmica posa en evidència les maleses del PP.
I és que va d'això esta partida. Va d'usar normes ad oc, reglaments, lleis, fetes per intervenir les gestions pulcres que posen en evidència la gran mentia de què la dreta sap gestionar. La dreta que ha governat, el PP, robava, sí, i això és extremadament greu. I destruïa les proves, per això el PP com organització serà formalment jutjada. El primer partit jutjat com subjecte penal de la història de totes les espanyes. Però sobretot, era un mal gestor. Un desastre que malbaratava recursos públics i arruïnava territoris. El cas del País Valencià és paradoxal.
Ara mateix som l'única autonomia que amb un nivell de riquesa inferior a la mitja, som contribuents nats. És a dir, els pobres sent solidaris amb els rics. I malgrat això, el Govern del Botànic, amb uns recursos clarament insuficients, tira endavant polítiques de caràcter social impensables amb el PP. Tot, mentre setmana sí, setmana també, ens cauen via judicial sentències milionàries a pagar amb diners públics, fruit de la gestió de la banda popular. Sobre nosaltres la mirada inquisitorial de Montoro amb el vistiplau i l'ovació tancada de Bonig i la seua gent. Sobre nosaltres el risc permanent de la intervenció econòmica. El FLA és una estafa. Són els nostres diners que ens els presten amb interessos. Doncs bé, Montoro pot provocar retards en el pagament del FLA que ens abocarien a incomplir la «regla de la despesa», i pretesament justificaria una intervenció.

Entenen per quina raó dic que s'ha de canviar la norma? Una norma que no permetia intervenir administracions mentre malgastaven i robaven, i que ara permet intervenir aquells governs que demostren que l'esquerra gestiona millor. El FLA i la «regla de despesa» són dues armes d'una guerra política, no econòmica, del PP contra els nostres drets. Per això cal acabar amb les tres coses. El FLA, la regla, i el PP. Per això hui eixim al carrer, per això el PP es queda al balcó, observant.